MORRIÓ
m. | zool. vitic. | |
1. m. zool. Morral precautori posat a una bèstia per tal que no mossegui.
2. m. vitic. Precinte de filferro que subjecta el tap de suro en una ampolla de cava.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Roig Masllorenç, p 123: «el morrió era un morral fet de corretges per a impedir que la bèstia mossegui.»
Institut del Cava. Diccionari. MORRIÓ. Precinte de fil ferro. És complement indispensable pel tancament de l’ampolla de Cava, ja que només pot ser maniobrat un sol cop i no accepta cap tipus de manipulació posterior. Per aquesta raó es converteix en la garantia de què el contingut és el de l’origen.
CITACIONS LITERÀRIES:
Bas La Nari, p 156: «escrivia catilinàries en vers... contra els agutzils que donaven boles emmetzinades als gossos que no portaven morrió».
Cañas Carbonet, p 76: «Restablert l’animal... li posà un morrió».
Martí Soler Carrers Vilafranca, p 59: «es col·loca el tap de suro subjectat amb un morrió de filferro».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. MORRIÓ m. Morral per a impedir a una bístia que mossegui (Guilleries, Penedès).
