MORT MORTA
m. i f. |
marin. | |
m. i f. marin. Pals vells encreuats i colgats a terra, i dels quals, fixats a manera d’àncora, en surt una cadena a l’exterior, a la qual s’hi pot enganxar una politja.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Gabriel Comes Blog, 121: «aquests ancoratges per enganxar les politges, els pescadors els anomenaven “morts”; 122: «Un mort es construïa de la següent manera: es feia un clot a la sorra... i es dipositaven dels pals vells de varar en forma de creu i lligats amb una llarga cadena gruixuda... deixant a la vista un tros de la cadena que era on es fixava la politja».
Garcia Soler Vida marinera, p 291: «morta: pal enterrat, a la part alta de la platja, del qual sortia una cadena fins a flor de terra, on era enganxada la pasteca, que guiava la corda que anava fins a la popa de les barques per a treure-les.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 2. MORT, MORTA part. pass., adj. i subst. m. i f.
|| 5. Àncora d'una sola grapa, fondejada i sòlidament subjecta a una boia per a amarrar-hi les embarcacions. També pot esser el mort una peça de ferro o de pedra viva, sense forma d'àncora.
|| 6. Piló, boia, anella o altre punt fix per a amarrar-hi embarcacions en un port.
