MORRAL
m. | ramad. | |
m. ramad. Sarró que es penja als els morros el bestiari equí i que conté civada o altre pinso per tal que mengi mentre camina o està aturat.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bàyer Pastors i ramats, p 111: «Abans a estones, es donava menjar als cavalls i ases dins d’una bossa de tela dita morral o morralet, que se’ls penjava als morros. El morralet, els pastors i altra gent també el podien fer servir com a bossa o sarró per prendre-hi el menjar i altres estris.»
Roig Fontseca Masllorenç, p 123: «El morral: era el sarró que es posava penjat sota els morros de l’animal per donar-li menjar.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Cañas Carbonet, p 22: «li havia omplert el morralet de pinso».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. MORRAL m. || 1. Boçal; peça còncava de corda, de corretja, de filferro, etc., adaptable als morros d'un animal per a impedir-li de menjar o de mossegar. || 2. Sarró o talec que es posa penjat sota els morros d'una bístia, i que conté civada o altre gra perquè l'animal pugui menjar mentres camina o mentres està aturat. || 3. Sarró de tela, de filat o de pell, que els pastors, caçadors, soldats o vianants porten penjat per l'espatlla per a portar-hi queviures, caça, instruments, etc.
