MOSCA
f. | bot. | |
f. bot. Orquídia que viu en els roquers de la costa (Ophrys speculum).
CITACIONS LITERÀRIES:
Ariadna Caballero “Nova vida Pèlags”: «Fàcils de veure també a la primavera són les mosques grosses, una espècie protegida d’orquídia de les més grans de Catalunya. Desapercebuda en altres èpoques de l’any, amb les fulles arran de terra, a la primavera fa una flor molt gran, que és “una de les joies botàniques del Parc dels Talls”».
Estalella Obra dispersa, p 75: «pels roquers de les platges tarragonines, i probablement també de les penedesenques, hi viu una estranya orquídia, el label de la qual conté, dins un marc de pèls rogencs, una ametlla opalina com una gemma. Hi és abundantíssima. La gent en diu mosques. En classificar-la l’any 1922 com Ophrys speculum vaig veure que diferia del nom que li donava qui havia tractat de classificar-la anteriorment com Ophrys musca (probablement desorientat per la denominació vulgar), i encara que em creia jo trepitjar terreny ben ferm, vaig anar a consultar-ho a En Font i Quer... qui em donà la raó afegint que aquesta espècie feia només dos anys que s’havia assenyalat com a nova a Catalunya: una espècie que tots els tarragonins la coneixien per tradició, i fins assajaven el cultiu en jardins i en torretes!»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. MOSCA. f. pl. bot. Abellera ‘orquídia del gènere Ophrys, amb dos tubercles ovoides, fulles basals en roseta i flors zigomorfes, amb el tèpal inferior més gros i ben diferenciat, que recorda alguns insectes, pròpia de les terres mediterrànies’.
