adj. | castell. | |
adj. castell. Epítet aplicat a un castell aixecat sense pinya.
Miralles Eloi Fem pinya, p 91-94. NET (castell): El que es fa sense pinya. Els baixos s’aguanten sense ajut de ningú i sovintment, en el moment de coronar-lo l’anxaneta, els que envolten el castell s’ajupen per a deixar-lo veure més airós a la vista del públic.
DCVB. 1. NET, NETA adj. || 1. Exempt de taca, de brutícia, d'adherències que enlletgeixen, corrompen o torben la puresa. Fer net: llevar d'una cosa allò que hi està adherit enlletgint-la, corrompent-la o torbant-ne la puresa;—en agricultura, separar el gra de la palla i de la pols ventant-lo i traspalant-lo. —b) Cel net; dia net: cel o dia exempt de núvols. —c) (Paratge) que no té irregularitats notables. Fons net: el fons de mar que és pla, que no conté roques que alterin la uniformitat de la sonda Costa neta: la vorera de mar que no té esculls ni altres perills per a la navegació. || 2. Que es manté ell i manté les seves coses exempts d'adherències enlletgidores o corruptores. || 3. Buit, lliure, desembarassat d'allò que hi estava adherit o situat. || 4. De forma ben precisa, no confusa o indecisa; que no té mescla d'altra cosa; que no conté cap element estrany.