NOC
m. | indust. paper. | |
1. m. indust. paper. ↑Batan, màquina usada en indústries diverses per a enfeltrar teixits.
2. m. indust. paper. En el molí draper, joc de maces mogudes per força hidràulica que baten les teles.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Banchs Dicc. paperer, p 97: «NOC. Batedor. Batà.»
Mediona-Riudebitlles, p 72: «Els molins drapers o batans. Els molins drapers, bataners, o nocs, son llocs on es feien tasques de engreixar i enfeltrar teixits de lli, de cànem, llana o cotó.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Mediona Riudebitlles, p 121: «Concessió ... per a bastir un molí paperer i un altre de bataner, draper o noc».
ONOMÀSTICA:
Toponímia
Base de dades del Grup de toponímia de l’I,E.P.:
Molí dels Nocs, a Sant Quintí de Mediona.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
Banchs Dicc. paperer, p 25: «BATEDOR. Batà. Noc. Aparell format per un plat de base i un cilindre mòbil que s’utilitza en el tractament de les fibres quan ja son barrejades amb l’aigua.».
DCVB. NOC m. || 2. En el molí draper, joc de dues grans maces que mogudes per la força hidràulica baten les teles per donar-los consistència (Garrotxa, Plana de Vic, Camp de Tarr.). || 3. Forat per on s'escorre l'aigua dels molins fariners un cop ha prestat el seu servei (Centelles, ap. BDC, ii, 11).
|| 4. Conducte o canal de l'aigua fins a les ales de la roda molinera (Centelles, ap. ibid.).
|| 5. fig. Forat del coll, conducte de la gargamella i de l'esòfag. «Quin noc que té!»: es diu com a sinònim de ‘gana, bon forat de coll’ (Centelles, ap. ibid.).
G.E.C. NOC. Bassa o dipòsit on són remullades les pells en la secció de ribera d’una adoberia. Indústria tèxtil. Joc de dues grans maces que baten les teles en el batan de maces. Antigament, lloc a la riba d’un riu on aprofitant la força hidràulica hom feia moure un batan de maces; també era conegut per molí draper .
