NOI NOIA
m. i f. interj.
| marin. músic. zool. | |
1. m. i f. Persona jove, especialment no arribada a la pubertat.
2. interj. Renoi. Expressió usada per a manifestar admiració o estranyesa. Noi! Si que corres!
3. m. marin. Noi de bord Aprenent de mariner o de pescador.
4. f. músic. Noia verda. ↑Borrega, instrument músic.
5. f. zool. Noia de serp. Vidriol. Rèptil saure de la família dels ànguids, sense potes, de color daurat o de coure pel dors, que llisca pels herbeis humits com una serp (Anguis fragilis).
INFORMACIÓ LÈXICA:
Sampere Amfibis rèptils Anoia, p 222: «Vipera latasti. Ofidi curt i gruixut... La coloració va des del bru fins al grisenc i presenta una ziga-zaga al dors de color fosc a l’igual que les taques que presenta als flancs. Les parts inferiors són fosques. El cap sobresurt molt de la resta del cos i és de forma triangular.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Llorac, Salvador, a Onomàstica Penedès, p 142: «Anoia (Annolga, Annoia). Se’l fa derivar d’anoia = xai (paraula d’origen empordanès, que hauria estat portada per antics repobladors d’aquest zona del país). Altres diuen que és un derivat llatí que vol dir ‘riera’. Aquests possibles orígens etimològics no els compartim. Al nostre parer és un topònim que deu el seu origen a les “anoies” que hi havia a la zona, que després foren conegudes per noies, igual que el riu, per la pèrdua de la a àtona. L’anoia és una espècie de serp de riu, Anguis fragilis, també coneguda per serp de vidre o cidriol. Amb la seva variant anull suposa una base anadolia, iu (desconeguda). Castellà: lución. La forma anull és viva a la Catalunya Nord i la variant anui a la zona de Camprodon. Occità antic = anadolb.»
Miralles Eloi Fem pinya, p 61: «Els Nois de la Torre. La colla castellera de Torredembarra neix el 1975».
Sadurní Folklore I, p 219: «Anoia... Prop del riu abundaven escurçons: aquesta petita serp s’anomena també “noia” a la comarca.»
Vidal Valenciano G. Festa Major Vilafranca, p 23: «Aquí los Pastorets o Cercolets fent son ball al ço de las borregas, la noya verda o lo sach de gemechs».
ETNOPOÈTICA:
Paremiologia
«Picada de noia o d'escurçó, no hi és a temps l'extremaunció»: es refereix a la noia de serp, la qual, erròniament, hom creu verinosa.
ONOMÀSTICA:
Associacionisme
Els Nois de la Torre
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. NOI m. || 1. Home molt jove, i especialment el que no ha arribat a la pubertat (or., Gandesa, Tortosa, Vinaròs). Noi d'art: xicot que tira l'art i fa l'aprenentatge per a esser pescador (Costa de Llevant i de Ponent). Noi de cambra: el tripulant que en els vaixells de vela serveix a la taula dels oficials (Barc.). a) En l'ús familiar, es dóna el nom de noi a personatges adults quan els anomena un que és de llur mateixa edat o que els ha coneguts durant llur infantesa.—b) El noi és el nom que els pares donen al fill major, no sols quan és de poca edat, sinó quan ja és home fet (Costa de Llevant, Barc.). || 4. Noi!: interj. admirativa, molt usada, i més encara la seva variant renoi.
DCVB. 1. NOIA f. || 1. Dona molt jove, i especialment la que no ha arribat a la pubertat (or., occ.). a) En l'ús familiar, es dóna el nom de noia a dones adultes quan les anomena una persona que és de llur mateixa edat o que les ha conegudes durant llur infantesa. || 3. Noia de serp, o simplement noia: serp de l'espècie Anguis fragilis, molt curta, de color terrós i per sota blanquinós, a la qual vulgarment s'atribueixen mossegades verinoses, però que és inofensiva (Empordà, Guilleries, Camp de Tarr.). || 4. Noia verda: la cornamusa (Plana de Vic).
DIEC NOI NOIA 1 1 m. i f. Persona jove, especialment no arribada a la pubertat. Dos nois el van acompanyar fins al teatre. Té una noieta de sis anys. 1 2 m. i f. Nen, nena. Persona que està en els primers anys de la vida. La Rosa ha parit un noi. Què ha tingut? Noi o noia? 1 3 m. i f. Persona jove, especialment en edat de casar-se. Van acabar la carrera més noies que nois. Sortia amb una noia de Vic. 2 1 m. i f. Nom amb què els pares designen els fills. Vaig sortir amb la dona i els nois. 2 2 m. i f. Adreçant-se a un amic. Escolta, noi. Apa, nois! 2 3 ésser noia Una dona, després de la pubertat, ésser verge. 3 interj. Renoi. Expressió usada per a manifestar admiració o estranyesa. Noi! Si que corres! 4 m. i f. noi de bord Aprenent de mariner o de pescador. 5 f. noia verda Sac de gemecs a). Instrument músic que consisteix en un sac de cuir al qual s’insufla l’aire per mitjà d’un tub i del qual pengen tres o quatre tubs, l’un dels quals, el grall, proveït de forats, fa la melodia i els altres, les trompes, produeixen un so greu continu. 6 f. Vidriol 1. Rèptil saure de la família dels ànguids, sense potes, de color daurat o de coure pel dors, que llisca pels herbeis humits com una serp (Anguis fragilis).
