OLIVERA
f. | bot. agric. | |
f. bot. agric. Arbre de la família de les oleàcies, de l'espècie Olea europaea, extensament conreat per a l’obtenció de l’oli d’oliva, element essencial de la dieta mediterrània, essent les varietats més conegudes, l’arbequina, la palomar o ↑olesana, i la menya.
COMENTARIS:
Al Penedès, el nom d’aquest arbre és femení, ben al contrari de l’altre costat del Gaià, on predomina la variant masculina oliver.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Sadurní Folklore II: 40 «Les varietats antigues eren la menya, l’aragonesa, la calaceit, l’olesana, la morruda, la bagot, la borda, la boteruda i la verderola. La més petita i preuada per la pagesia era l’arbequina... Del fet de donar cops de bastó ... per fer caure les olives a terra, en deien... batre olives i de collir-les a mà, munyir-les.»
Virgili Colet Salomó, p 85: «la varietat d’oliva més estesa és l’arbequina i, en menor mesura, la menya.
ONOMÀSTICA:
Toponímia
Grup Toponímia Base de dades:
· Camp i Hort de l’Olivera, a Pontons.
· Font de la Menya, al Vendrell.
· L’Olivera, a Castellet i Gornal i a Castellví de la Marca.
· Olivera del Vent, a Sant Quintí.
· Partida de l’Olivera Gran, a Banyeres.
· Vall de l’Olivera Grossa, a Gelida.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. OLIVERA f. || 1. Arbre de la família de les oleàcies, de l'espècie Olea europaea, de fulles oblongo-lanceolades, enteres, coriàcies, verdes per damunt i blanquinoses per sota, flors blanques en petits raïms axil·lars drets, i fruit rodonenc de pinyol dur; || 2. Olivera borda: ullastre.
DCVB. MENYA. adj. f. Oliva petita produïda pels rebrots d’oliver bord i sense empelt; es fa en el camp de Tarragona i en la Conca de Barberà.
