OLIVARDA
f. | bot. | |
f. bot. Planta de la família de les compostes, de flors grogues en capítols, considerada una mala herba (Inula viscosa).
CITACIONS LITERÀRIES:
Cañas Carbonet, p 71: «els camps de què els cardots i olivardes s’havien apropiat.»
Garriga Nadal Pachs, p 65: «un braçat d’argelagues i olivardes seques damunt la llar del foc que s’abrandaven espetarrellant».
Sabaté González, Eva. “Recull de males herbes dels camps de conreu de la Cónca d’Òdena” a Miscellanea Aqualatensia núm. 6, 1990, p. 82 «Olivarda: Inula viscosa».
ONOMÀSTICA:
fraseologia
«Els raïms són madurs quan floreixen les olivardes.»: Sadurní Vocab. vinyater, p 56: Refranys (Ca l’Avi).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. OLIVARDA f. || 1. Planta de la família de les compostes, espècie Cupularia viscosa, de tronc llenyós a la base, fulles alternes allançades, asserrades i un poc acorades, cabeçoles en raïm piramidal, flors grogues.
DIEC. OLIVARDA f. Mata de la família de les compostes, de fulles lanceolades, sèssils i un xic abraçadores i de capítols grocs, comuna en vores de camins, arenys de rius i vinyes abandonades, a la terra baixa mediterrània (Inula viscosa).
