ONSO
m. | zool. fig. caract. | |
1. m. zool. Os, mamífer carnívor de la família dels úrsids, plantígrad, de pelatge abundant, cua molt curta i cos corpulent.
2. m. fig. caract. Home de capteniment poc seriós.
COMENTARIS:
Amb el sentit figurat, aquest mot acostuma a anar aglutinat amb l’article en la forma Alonso, probablement per contaminació amb el nom propi foraster.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Aportació de l’informant Àngel Rovira: «A la Bisbal dèiem "No facis l'Onso" penso que en referència a un os com els que feien ballar els gitanos que de tant en tant passaven per la vila.»
Muntaner Peculiaritats Sitges, p 210: «onso -Ós. ‘És molt lleig, sembla un onso’. Onso com a ós és al DCVB i, malgrat ser un vulgarisme, també al DIEC2. A Sitges malgrat estar en absoluta regressió, aquesta paraula encara es sent algunes vegades. »
Parés Parla col·loquial, p 36: ONSO. m. Ós «Els firaires fan ballar l’onso.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 2. ALONSO m. Onso. (Camp de Tarr.).
DIEC. ONSO m. Os2. Mamífer carnívor de la família dels úrsids, plantígrad, de pelatge abundant, cua molt curta i cos corpulent.
ETIMOLOGIA:
DCVB. 2. ALONSO m. Etim.: de onso, amb contaminació del nom propi foraster Alonso.
