ORELLA
f. dim. | anat. bot. alim. | |
1. f. anat. Òrgan auditiu.
2. f. anat. Oïda. Sentit amb què es perceben els sons.
3. f. bot. Orella de bou Nom aplicat a una alga de color bru i que te forma d’orelletes (Padina pavonica).
4. f. bot. Orella de gat. Altre nom del bolet més conegut com a “gírgola de pi” (Hohenbuehelia petaloides).
5. f. bot. Orella d’os. Altre nom comarcal de la planta més coneguda com a “borratja” (Borago officinalis).
6. f. pl. dim. alim. Orelletes. Dolç típic del Vendrell, que és un fregit ensucrat compost de farina, ou, llet, llimona, sal i llevat.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bàyer Noms bolets i animals, p 228: «Orella de gat Nom català: Gírgola de pi. Nom científic: Hohenbuehelia petaloides. Recollit a Guardiola i Aiguamúrcia. La denominació orella de gat a altres comarques designa un altre bolet del gènere Helvella que no té res a veure amb el que hem recollit al nostre territori.»
Corbera / Abelló Peixos Torredembarra, p 16: «Padina pavonica: Orella de bou.»
Marin Mala herba: Orella d’os ‘borratja’ Borago officinalis (Anoia).
Solé Bordes Catànies, p 72: «recordem les orelletes del Vendrell, fetes amb una pasta molt fina de farina, ou, llet, llimona, sal i llevat que es fregia i després s’ensucrava».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. ORELLA f. || 1. Òrgan de l'oïda; el mateix sentit de l'oïda. Tenir bona orella: tenir fina l'oïda. Esser dur d'orella: tenir l'oïda poc sensible, sordejar. || 2. Làmina fibrocartilaginosa coberta de pell, situada a cada costat del cap, i que amb el conducte auditiu extern constitueix la part externa de l'òrgan de l'oïda. A cau d'orella: acostant-se molt a la cavitat de l'orella, sobretot per a dir una cosa en veu baixa. || 3. Nom de diferents coses més o menys semblants, per llur forma o posició, a les orelles d'un animal. || 5. bot. a) Bolet de l'espècie Pleurotus ostreatus.—b) Orella d'ase: planta borraginàcia de l'espècie Symphytum officinale (V. consolda || 1).—c) Orella d'ase: planta aràcia de l'espècie Richardia aethiopica, semblant al lliri d'aigua.—d) Planta aràcia de l'espècie Arum italicum.—e) Bolet teleforaci amb l'aparell esporífer de color negrós, de l'espècie Craterellus cornucopioides.—f) Orella d'ase: bolet de l'espècie Peziza onotica, de color groguenc rosat o ataronjat, de pedicel molt curt i empolsimat per damunt, i amb l'òrgan esporífer gros en forma d'orella.—l) Orella de gat (or.) o Orella de moix (mall.): bolet de diferents espècies del gènere Helvella, i principalment l'H. crispa; és planer, negre per damunt, blanc per sota, molt gustós.
DIEC. ORELLA f. 1 1 f. Aparell auditiu format per un conjunt d’òrgans la finalitat dels quals és la percepció dels sons. L’orella interna. L’orella externa. Mal d’orella. Tapar-se les orelles per no sentir un soroll. No sentir-hi d’una orella. Ser sord d’una orella. Parlar a algú a l’orella, a cau d’orella. 1 2 f. Oïda. Sentit amb què es perceben els sons. Tenir l’orella dura, fina. Ser dur d’orella, fi d’orella. Un soroll que molesta l’orella. Tenir bona orella per a la música. Tenir orella. 3 1 f. Part externa de l’òrgan de l’oïda. Tenir les orelles llargues, de pàmpol. Tenir les orelles foradades. 4 2 f. Orelló. Peça de ferro en forma d’aleta que surt a un costat i a l’altre del dental de l’arada i serveix per a eixamplar el solc. 5 1 f. Apèndix d’un objecte que serveix per a agafar-lo o per a subjectar-lo. 7 6 orella de gat Bolet de tardor de l’ordre de les pezizals, comestible quan és cuit, de barret blanc, en forma de sella de muntar, i cama també blanca, amb solcs longitudinals (Helvella crispa). 7 12 f. pl. Gírgola 1. 8 2 orella d’os Herba de la família de les gesneriàcies, amb una roseta de fulles ovades, crenades, de superfície rugosa, piloses per sobre i densament cobertes de pèls ferruginosos per sota, i amb flors morades, amb el centre groc, que es fa a les roques calcàries ombrívoles dels Pirineus i altres muntanyes, i és emprada popularment com a remei pectoral (Ramonda myconi).
