m. | zool. ornit. alim. constr. vulg. micol. | |
1. 1. m. ornit. Embrió envoltat de líquids nutritius i una closca calcària revestida interiorment d’una doble membrana, que, formant un cos oval o esferoidal, és post per les femelles dels ocells
2. m. zool. Producte anàleg d’altres classes d’animals, com rèptils, peixos, insectes. Ous de peix.
3. m. alim. Ou, especialment el de gallina, emprat com a aliment. Una truita de quatre ous. Ous frescos, del dia. Ous remenats. Ou dur, endurit per la cocció. Ou ferrat ‘ou fregit’. Ou passat per aigua. ‘l’ou posat dins aigua bullent que no ha arribat a endurir-se’.
4. m. pl. alim. Ous de Vilafranca. Ous de color ros fosc, propis de les gallines de raça penedesenca.
5. m. vulg. Testicle.
6. m. micol. Ou de reig, bolet (Amanita caesarea).
7. m. zool. Ou ferrat. Nom que, per causa de la seva aparença, rep l’espècie de medusa de picadura lleu Cotylorhyza tuberculata.
8. m. zool. Ou maltès: mol·lusc lamel·libranqui de l'espècie Pectunculus violacescens.
9. m. constr Ou de l’aigüera, Pica de forma rodona o ovalada.
Abelló Sala Peixos Torredembarra, p 116: «ens acostem a alguna de les meduses, anomenades ou ferrat (Cotylorhyza tuberculata)...».
Calendari Penedès Tasta’l 2015: La gallina Penedesenca tradicional [...] La gallina pon ous molt consistents i amb una closca de color ros torrat [...] els ous rossos de les gallines penedesenques eren coneguts com a “ous de Vilafranca”»
DCVB. 1. OU m. || 1. Embrió envoltat de líquids nutritius i una closca calcària revestida interiorment d'una doble membrana, que, formant un cos rodonenc, és post per les femelles dels ocells, i del qual surt el pollet després d'un període d'incubació; per ext., producte anàleg d'altres classes d'animals, com rèptils, peixos, insectes; Fer l'ou: pondre'l la gallina o altre animal. Ou del dia o Ou fresc: el que ha estat post el mateix dia en què es troba. Ou passat o Ou estantís: el que ja fa estona que ha estat post. || 2. L'ou de gallina emprat com a aliment. Ou ferrat (or.) o ou estrellat (occ., val., bal.): el que es fregeix sense haver estat batut. Ous en truita: ous fregits després d'esser batuts, de manera que el blanc i el rovell queden units formant una pasta uniforme. Ou bullit o ou dur: el que ha estat bullit amb la closca i s'ha solidificat. Ou al caliu: el que ha estat cuit a la brasa, en contacte molt pròxim amb el foc (Tarr.). Ou blan o ou passat per aigua: el que ha estat posat dins aigua calenta i no ha arribat a solidificar-se. Ou escumat: el bullit sense closca. Ous menats o remenats: els que mentres es couen es remenen insistentment amb una cullera perquè no es lliguin. Ous filats: els que es couen i es fan passar per un embut amb foradins de manera que prenguin forma de fideus. Ous farcits: els que han estat bullits fins a endurir-se i després esmitjats, i llevant-ne el rovell, es farceix la part restant de l'ou amb alguna salsa. Ous amb trampa: els ous deixatats amb farina (Tarr.). Ou celestial: el rovell d'ou batut amb sucre i dissolt dins llet o aigua calenta; s'empra com a medicament contra els cadarns de l'aparat respiratori. || 4. Testicle (en llenguatge vulgar). || 5. Nom donat a diferents objectes que tenen forma oval o esferoidal. a) Peça de fusta arrodonida que serveix al passamaner per a teixir (Griera Tr.).—b) Peça esferoidal de fusta, d'os o d'altra matèria dura, que es posa dins la mitja o mitjó que ha de sarzir-se i serveix per a mantenir-lo ben atesat i facilitar així la feina.—f) Ou de l'aiguera: recipient ovalat o esfèric que conté el gibrell de rentar els plats (Penedès).—n) Fer l'ou: ajuntar les puntes dels cinc dits d'una mà. No poder fer l'ou: estar enfredorit fins al punt de tenir les mans balbes. ——b) Ou de vella: nom d'un peix (Tarr., ap. Aguiló Dicc.).—c) Ou de pop: mol·lusc cefalòpode de l'espècie Argonauta Argo, de forma semblant a un pop, però molt més petit i amb doble sac (Men.).—d) Ou de reig: bolet de l'espècie Amanita caesarea, principalment quan és tendre i encara no obert (or.);.—e) Ou del diable: exemplar jove, en forma d'ou, del bolet Phallus impudicus (Fabra Dicc. Gen.).—f) Ou maltès: mol·lusc lamel·libranqui de l'espècie Pectunculus violacescens (Vilan. i G., ap. Griera Tr.).—g) Ou: albergínia blanca que té la forma i dimensions d'un ou de gallina (Tortosa).—h) Ous de porrassa: tubèrculs nombrosos que apareixen en les arrels de la porrassa o asfòdel (Mall.).—i) Ou de polla: planta de l'espècie Clathrus cancellatus (Masclans Pl. 167).—j) Ous de cadernera: raça hortense de la mongetera corrent o Phaseolus vulgaris (Salvat Enc.).
DIEC. OU1 2 1 m. Embrió envoltat de líquids nutritius i una closca calcària revestida interiorment d’una doble membrana, que, formant un cos oval o esferoidal, és post per les femelles dels ocells, i d’on surt el petit o pollet després d’un període d’incubació. Ous de colom, d’ànec, d’estruç. Ou closcat, ou amb tel. Fer l’ou la gallina.
2 4 m. Producte anàleg d’altres classes d’animals, com rèptils, peixos, insectes. Ous de peix. 3 1 m. Ou, especialment el de gallina, emprat com a aliment. Una truita de quatre ous. Ous frescos, del dia. Un ou per a beure. Un ou bullit. Ous remenats. 3 2 ou dur Ou endurit per la cocció. 3 3 ou escumat Ou bullit sense closca. 3 4 ou ferrat [o ou estrellat] Ou fregit tirant-lo sencer sobre oli, llard, etc., bullent i tenint-l’hi fins a prendre’s la clara. 3 5 ou passat per aigua Ou posat dins aigua bullent que no ha arribat a endurir-se. 4 m. no haver sortit de l’ou Tenir poca edat, poca experiència. 5 1 m. vulg. Testicle. 7 6 ou de reig Reig en fase immadura.