PA

1. m. alim. Aliment fet de farina pastada amb aigua, generalment fermentada, i cuita al forn, especialment el fet amb farina de blat. ↑Pambeneit.

Segons la composició, cocció i forma pren noms variats:

·       Pa àzim. El que s’ha cuit sense llevat.

·       Pa de barra: el que és allargat, més gruixut d'enmig que dels extrems.

·       Pa rodó: el que té forma rodona.

·       Pa anglès: el que de forma quadrada, està cuit en motlle. 

·       Pa blanc. El que està fet de farina sense segó.

·       Pa moreno. El que està fet sense separar-ne el segó.

·       Pa de barret o de crostons: a Igualada, el que te forma aplanada i gairebé triangular, amb un crostó a cada angle i que, quan és allargat se’n diu pa de grenya.

·       Pa de bodes: el que es reparteix en un casament.

·       Pa boig: a Vilafranca, el que és allargat i de forma cilíndrica.

·       Pa de colze: a Vilafranca, el que és rodó i amb tres crostons.

·       Pa dur o pa sec: el que ja fa més d'un dia que està fet. 

·       Pa florit: el que li ha sortit floridura a causa de la humitat. 

·       Pa integral: el que està elaborat amb totes les parts del gra. 

·       Pa de les ànimes: el que es reparteix en funerals i en el dia de Tots Sants.

·       Pa de màquina: el que ha estat elaborat mecànicament, amb la molla atapeïda.

·       Pa de monja: a Vilafranca, el que és allargat amb els crostons arrodonits.

·       Pa de moresc: el que s’elabora amb farina de blat de moro. 

·       Pa de pagès: nom que s’aplica al de grans dimensions. 

·       Pa de pessic: el de pasta fina, lleugera i esponjosa, feta de farina, ous i sucre. 

·       Pa rallat: el que ha estat reduït a miques o trossets petitíssims. 

·       Pa retallat: a Vilafranca, el que se li fan al damunt protuberàncies quadrades.

·       Pa de sant Antoni: A Igualada, és d’un quilo, semblant al de grenya. 

·       Pa de sègol: el que s’elabora amb farina de sègol.

·       Pa de trena: a Igualada, el que se l’entortolliga a manera de trena.

·       Pa de Valls: el que és semblant al de monja, sinó que més llis i sense fer tanta crosta.

·       Pa de Viena: panet rodó elaborat amb un poc de mantega. 

2. Massa compacta comparable al pa:

·       m. geol. Pa de cup: terreny molt dur, on no poden sembrar.

·       m. alim. Pa de figues. massa de figues seques molt atapeïdes.

·       m. alim. Pa de vinassa: massa feta de raïm mòlt després de treure'n el most.

·       m. marin. Pa de Sant Pau o de cera: substància esponjosa i molt llepissosa que la mar escup.

·       m. fig. anat. Pa de ral: dit de la fesomia d’una persona galtaplena.

3. Noms de vegetals:

·       m, bot. Pa de conill: els capítols de la planta Scorzonera laciniata abans d'obrir-se (Penedès).

·       m. bot. ↑Pa de guineu: fruit del ↑bargalló (Chamaerops humilis).

·       m. bot. Pa i formatge: planta del gènere Capsella (C. officinalis i C. bursa-pastoris).

·       m. bot. ↑Pa de llop: fruit del ↑bargalló (Chamaerops humilis).

·       m. bot. Pa de llop: planta orobancàcia de l'espècie Orobanche ramosa.

·       m. bot. Pa i peixet: planta de l'espècie Borrago officinalis.

4. m. relig. Pa d’àngel. Retalls de les hòsties no consagrades.

5. m. fig. Pa de bodes: el primer any de matrimoni.

6. m. mèdic. Pa de saludar. Pa fet de rosegions que receptaven i elaboraven algun curanderos.

7. m. alim. Pa amb oli: menja consistent en una llesca de pa sucada amb oli i amb un poc de sal o de sucre. 

8. m. alim. Pa amb tomàquet: menja consistent en una llesca de pa fregada amb un tomàquet.

9. m. alim. Pa amb vi i sucre: menja consistent en una llesca de pa sucada amb vi i sucre. 

10. locu. Pa i aigua. Alimentació escassa, pròpia de presoners o de penitents.

11. locu. caract. Ésser un tros de pa: esser una persona molt bona.

Informació lèxica

DCVB. Pa de barret: el de forma aplanada i gairebé triangular, amb un crostó a cada angle (Igualada). 

DCVB. Pa boig: el que té forma llarguera, aproximadament cilíndrica, amb un solc longitudinal, i amb un crostó a cada extrem (Vilafr. del P.). 

DCVB, Pa de colze: el de forma rodonenca amb la part superior dividida en tres crostons (Vilafr. del P.).

DCVB. Pa de grenya: el que per la seva forma és molt semblant al pa de crostons o corona de barret; sol esser un poc llarguer i amb un crostó a cada cap (Igualada). 

DCVB. Pa de monja: peça de pa llarguera i amb un crostó poc marcat a cada extrem (Vilafr. del P.). 

DCVB. Pa retallat: el que té a la part superior protuberàncies quadrades (Vilafr. del P.).

DCVB. Pa de sant Antoni: mena de pa d'un quilo, semblant al de grenya (Igualada). 

DCVB. Pa de trena: el de forma llarguera i prima i entortolligat a manera de trena de cabells (Igualada). 

DCVB. Pa de Valls: el que té forma llarguera amb els extrems boteruts arrodonits; ve a tenir la forma del pa de monja, però és més llis i no fa tanta crosta (Penedès). 

DCVB. Pa de cup: terreny molt dur, on no poden sembrar (Martorell). 

DCVB. Pa de llop: fruit del bargalló (Sitges).

DCVB, Pa de conill: els capítols de la planta Scorzonera laciniata abans d'obrir-se (Penedès).

DCVB. Pa de llop: fruit del bargalló (Sitges).

Roig / Amades Vocab. Pesca. m. PA DE CERA. Sinònim de pa de sant Pau (Vilanova)

Sadurní Vocab. vinyater, p 67: Pa de vinassa: En temps de penúria, les mestresses molien els granets de raïm i de la farina seva en feien panets.

Citacions literàries i documentals

Bertran Meu carrer, p 25 «El recordo grassonet, amb unes galtes d’aquelles que en deien de pa de ral...»

Boi número 27, p 10: «Pa de les ànimes El de la subhasta del pa de les ànimes de Tots Sants era de tres monyos i de dos quilos».

Puiggròs / Escala Raïms, 28: «El vi, fins a la dècada dels seixanta, era encara la beguda principal, i fins i tot era considerat un aliment, per això el consum no tenia una frontera d’edat: anava del pa amb vi i sucre dels nens al porró dels adults.»

Sadurní Folklore I, p 230: «Els captaires, quan s’assabentaven que havia mort un “peix gros”, s’arremolinaven de bon matí a la casa, esperant la paga, que acostumava a ésser el pa de morts, panet o llonguet i dos cèntims l’any 1898, o quinze l’any 1918. Abans de paga, tots ells resaven un parenostre per l’ànima del difunt».

Sadurní Folklore 1, p 231 «A Vilafranca, al segle XVI, les darreres voluntats... que el dia del seu enterrament els familiars donessin pa als pobres... el poble l’anomenava “pa d’ànimes” o “pa d’absoltes”».

Sadurní Folklore I, p 366 (Núvies i casaments) «El pa de bodes era sempre blanquíssim, fet de farina- flor molt ben treballada i acostumava a ser de casa de la núvia, si hi tenien forn propi»; «Portava sort quedar-se amb un crostó de pa de bodes (Pontons)».

Sadurní Folklore II, p 30 «Pels anys 1885-87 arribà al Vendrell el pa de pessic, un pa més dolç. Les xafarderetes... insinuaven  maliciosament que els homes en anar a comprar aquest pa tenien llicència per pessigar la fornera.».

Sadurní Folklore II, p 165: «Els saludadors (homes que deien guarir certs mals), de Sant Jaume dels Domenys, Castellví de la Marca i Llorenç, la nit de Sant Joan feien el pa de saludar, amb rosegons i llesques seques. Durant l’any se’n servirien per curar el mal de ràbia».

Vidal Valenciano G. Vida en lo camp. , p 116: «i que mentre durà lo pa de bodes, ni tant sols se sentí una paraulada ni un regany»-

Etnopoètica

Mimologismes

Amades Llegendes Sitges, p 36: «El toc del temps, hom l’interpreta a Sant Quintí de Mediona: pa i nous.».

Fraseologia

«A falta de pa bons son els rosegons», a Massip / Llordella Dialectologia Baix Llobregat, p 46, «(Esparreguera) --- Per indicar conformitat».

«Això és pa sucat amb oli.», a Massip / Llordella Dialectologia Baix Llobregat, p 46, «(Esparreguera) --- Fàcil de solucionar».

«Al matí menjo pa i ceba, | al migdia ceba i pa, | i a la nit, a falta d’altra | ceba i pa hauré de menjar» a Sadurní Folklore 1, p 157, (El Vendrell, 1945).

«Pa, mudat; i vi, usat», a DCVB. (Penedès).

«y que m’agrada dir pa, al pa, y al vi, vi», a Vidal Valenciano G. Rosada d’estiu, p 14-15.

Lexicografia comparada

DCVB 1. PA m.:I. || 1. Matèria alimentícia feta de farina pastada amb aigua i cuita al forn; peça d'aquesta matèria, de mida i pes determinats, que resulta de cada una de les porcions de pasta que es posen al forn.  Pa alís o àzim: el que s'ha fet sense llevat. Pa d'anella: el que té forma anular. Pa d'àngels: retalls que queden de les hòsties no consagrades; pa eixut, sense companatge (Valls). Pa anglès: el pa blanc, de farina de blat i cuit en motlle. Pa de barra: el que té la forma llarguera, més gruixut d'enmig que dels extrems. Pa de barreja: pa de mestall. Pa de barret: el de forma aplanada i gairebé triangular, amb un crostó a cada angle (Igualada). Pa blanc: el fet de farina de blat depurada, neta de segó. Pa beneit: les peces de pa que després d'esser beneïdes es reparteixen en les festes de certs Sants i són considerades medicinals per a combatre certes malalties, especialment el mal de coll (pa de sant Blai). Pa besat: el que en coure's ha estat en contacte amb un altre pa, i en conserva la senyal que és un boci cru o molt poc cuit. Pa bescuit o bescuitat o recuit: el que ha estat sotmès dues vegades a la cocció. Pa boig: el que té forma llarguera, aproximadament cilíndrica, amb un solc longitudinal, i amb un crostó a cada extrem (Vilafr. del P.). Pa de colze: el de forma rodonenca amb la part superior dividida en tres crostons (Vilafr. del P.). Pa de crostons (Igualada, Barc.): el que té la part superior de forma triangular amb un crostó a cada angle. Pa de grenya: el que per la seva forma és molt semblant al pa de crostons o corona de barret; sol esser un poc llarguer i amb un crostó a cada cap (Igualada).  Pa i aigua: règim d'alimentació que exclou tota altra cosa que pa eixut i aigua clara, i que sol esser propi de presoners o de penitents. Pa dur: el que ja fa més d'un dia que està fet. Pa florit: el que ha congriat floridura a causa de la humitat o del passament excessiu de temps. Pa integral: pa elaborat amb totes les parts del gra.  Pa de màquina: el que ha estat elaborat mecànicament, i que un cop cuit esdevé de molla molt atapeïda i de gust molt diferent del que ha estat fet a mà. Pa de monja: peça de pa llarguera i amb un crostó poc marcat a cada extrem (Vilafr. del P.).  Pa moreno: el que s'ha fet aprofitant la farina de tot el blat, sense separar-ne el segó; ve a esser el pa integral. Pa moresc: pa moreno, bo, de blat de moro. Pa amb oli: menja molt freqüent en les famílies modestes, consistent en una llesca de pa amarada d'oli i amb un poc de sal o de sucre.  Pa de pagès: pa de grans dimensions (Empordà).  Pa de pessic: el de pasta fina, lleugera i esponjosa, feta de farina, ous i sucre.  Pa de puja: el que els clients del forn cedeixen al forner i que després es sol vendre baratet a les famílies pobres (Penedès, Ribera d'Ebre, Val.). Pa rallat: el que ha estat reduït a miques o trossets petitíssims.  Pa retallat: el que té a la part superior protuberàncies quadrades (Vilafr. del P.). Pa rodó: peça de pa en forma de disc embotit.  Pa de sant Antoni: mena de pa d'un quilo, semblant al de grenya (Igualada). Pa sec: pa dur, o bé pa eixut.  Pa de trena: el de forma llarguera i prima i entortolligat a manera de trena de cabells (Igualada). Pa ullat: el que té ulls o forats.  Pa de Valls: el que té forma llarguera amb els extrems boteruts arrodonits; ve a tenir la forma del pa de monja, però és més llis i no fa tanta crosta (Penedès).  Pa de Viena: panet rodó o llarguer, molt saborós, elaborat amb un poc de mantega.  Pa de xeixa: el fet de farina de xeixa. || 3. fig. Aliment; conjunt de coses alimentícies de què es viu.  No saber-se guanyar el pa: no saber guanyar-se la vida. a) Pa eucarístic o pa dels àngels o pa de vida o Pa del cel: l'hòstia consagrada. II. || 1. Massa compacta d'alguna cosa, comparable al pa de farina. Pa de bresques, o pa de mel: bresca de mel.  Pa de brisa: la brisa de cada premsada abans de disgregar-la.  Pa de cup: terreny molt dur, on no poden sembrar (Martorell). Pa de figa (Barc., Mall.) o pa de figues (Calasseit, Gandesa, Tortosa, Val.): massa de figues seques molt atapeïdes i capolades formant pasta. Pa de sabó: massa de sabó de la qual, tallant-la, es fan les barres. Pa de vinassa: massa comestible que es feia dels grans de raïm mòlts després de treure'n el most (Empordà).  || 2. Peça de forma semblant a un pa de farina. Especialment: —d) Pa de conill: els capítols de la planta Scorzonera laciniata abans d'obrir-se (Penedès).— j) Pa de guineu: fruit del bargalló (Barc., Penedès, Tarr.).—l) Pa i formatge: planta de la família de les crucíferes, espècies Capsella officinalis (La Selva, Camp de Tarr.) i Capsella bursa-pastoris (Mall.); —p) Pa de llop: fruit del bargalló (Sitges).—q) Pa de llop: planta orobancàcia de l'espècie Orobanche ramosa (Cat., Val.).—r) Pa de llop: planta de l'espècie Phillyraea ramosa (Flora Val. 149).— u) Pa de rabosa: fruit del bargalló (Tortosa).— x) Pa i peixet: planta de l'espècie Borrago officinalis (La Selva, Tarr.). || 2. Peça de forma semblant a un pa de farina. Especialment: a) Contrapès amb què acaba cada un dels dos braços que actuen a tall de volant en la premsa per a foradar els cartrons jacquard (Pons Ind. text.).—b) En la roda de terrisser o gerrer, disc de fusta o de ferro molt més petit que el volant, fixat horitzontalment damunt l'arbre i que serveix de sosteniment a la peça que es treballa (La Bisbal, Penedès).—e) Pa i peix: gorra amb visera de xarol (Tarr.). Loc.—a) Cara de pa de ral: cara ampla o rodona. —f) Esser un tros de pa, o més bo que el pa, o més bo que el pa blanc, o més bo que el pa de fleca: esser una persona molt bona.—j) Portar un pa sota el braç: néixer a casa rica.—l) Fer un pa com unes hòsties: fer el pa molt blanc; fig., reeixir, fer una cosa a completa satisfacció (Tarr.); iròn., fer un disbarat molt gros (aquest és el significat més usual d'aquesta locució). —m) Esser el nostre pa de cada dia: esser una cosa habitual, que es repeteix sovint.—n) De quin pa fas rosegons!: es diu al qui malgasta o menysprea coses dignes d'estimació.—o) Tenir molt de pa a l'ull: tenir poca comprensió, esser curt d'enteniment..—mm) Poder-hi sucar pa: esser una cosa molt interessant o divertida; es diu principalment referint-se a esdeveniments graciosos o de gran interès per al públic.—qq) Esser pa sucat amb oli, o Esser pa i nous: esser una cosa molt fàcil o de poca importància (Tarr.)..—d') Necessitar una cosa com el pa, o com el pa que es menja: tenir-ne gran necessitat. —g') Esser més llarg que un dia sense pa: esser molt llarg.— n') No tenir un pa a la post, o No tenir pa que menjar: esser extremadament pobre, mancat de mitjans de subsistència.

DIEC PA 1 1 m.  Aliment fet de farina pastada amb aigua, generalment fermentada, i cuita al forn, especialment el fet amb farina de blat. Pa d’ordi, de sègol, de barreja. Pa tou, del dia. Pa dur, sec. Pa blanc, morè, negre. Pa integral. Pa de munició. Pa beneït. Sucar pa amb vi. Menjar pa sol, tot sol. Pa ratllat, torrat. Pa ullat. Condemnar algú a pa i aigua. 1 2 m. Peça de pa, de forma i pes determinats, que resulta de cadascuna de les porcions de pasta que es posen al forn. Un pa de mig quilo. Un pa de barra, de crostons, de motlle, de pagès. Llescar pa. 1 3 pa a taleca Provisió de menjar que hom s’emporta d’excursió, a menjar fora de casa. Demà ens emportarem pa a taleca a la platja. 1 4 pa alís [o pa àzim] Pa sense llevat. 1 5 pa clotós Pa ullat. 1 6 pa d’àngel Làmina molt prima de pa àzim amb la qual es fan les hòsties, s’envolten alguns torrons, etc. 1 7 pa de motlle Pa quadrangular i allargat que s’obté coent la pasta en un motlle metàl·lic. 1 8 pa de pessic Pa fet amb farina, ous i sucre, de molla esponjosa i fina. 1 9 pa de pita Pa sense llevat, de forma rodona o ovalada, molt prim i buit, que pot omplir-se amb ingredients diversos, típic dels països de la Mediterrània oriental. 1 10 [pa de puja Pa que hom dona a certs forns pel treball de coure els pans que hom hi porta a coure. 1 11 pa eixut Pa que no és del dia. 1 12 pa supersubstancial Hòstia consagrada. 2 1 m. com pa beneit Abundantment i amb gran facilitat. Donar, repartir, una cosa com pa beneit. Vendre’s com pa beneit. 2 2 de quin pa fa rosegons! Expressió que s’aplica a algú que menysprea una cosa valuosa. 2 3 ésser pa i mel Venir molt a propòsit. 2 4 ésser de pa sucat amb oli Ésser molt fàcil, de poca consistència, de poc valor. 2 5 haver fet algú un pa com unes hòsties Ponderar el mal èxit d’una empresa. 2 6 no tenir un pa a la post Ésser molt pobre. 2 7 tenir pa a l’ull No veure una cosa evident. 2 8 per un tros de pa loc. adv. A canvi d’una cosa de poc valor. 3 1 m. Conjunt dels mitjans de subsistència d’algú. Guanyar-se algú el pa amb la suor del seu front. Assegurar el pa a algú. Donar pa als obrers. 3 2 ésser el nostre pa de cada dia Ésser una cosa que s’esdevé quotidianament, molt freqüentment. 3 3 pa de vida Eucaristia. 3 4 prendre el pa d’algú Fer-li perdre els mitjans de subsistència. 3 5 treure’s el pa de la boca per algú Privar-se del necessari per donar-li de què viure. 4 1 m. Massa d’algunes substàncies comparable al pa. Un pa de cera. Pa de bresques. 4 2 m. per ext. Hi havia un pa de boira. 4 3 pa de figues [o pa de figa] Massa de figues seques molt atapeïdes i capolades, sovint barrejades amb ametlles i nous trencades. 4 4 pa de terra a) Massa compacta de terra. 4 4 pa de terra b) Tros de terra que es deixa adherida a les arrels de les plantes que han d’ésser trasplantades.
5 m. Full molt prim d’un metall preciós batut, que se sol guardar entre fulls de paper i serveix per a cobrir certs objectes. Pa d’or. Pa d’argent. 6 m. Plataforma petita del torn de terrisser, on es posa el pa de fang a treballar. 7 m. pa de sucre Turó rocós modelat sobre roques cristal·lines, de cim rodonenc i parets curvilínies però molt rostes, propi de certes zones tropicals. 8 1 m. pa de conill Barballa 1. 8 2 pa de corb Frare del romaní.
8 3 pa de cucut Herba del gènere Oxalis, de la família de les oxalidàcies, de fulles trifoliolades, amb els folíols cordiformes, que es pleguen a la nit. 8 4 pa de cucut comú Pa de cucut amb tiges fulloses i flors grogues, que viu en els horts (Oxalis corniculata). 8 5 pa de cucut de bosc Pa de cucut amb fulles totes basals i flors blanques o un xic rosades, que viu als boscos ombrívols de muntanya (Oxalis acetosella). 8 6 pa de granotes Llentia d’aigua. 8 7 pa de moixó [o pa de pastor] Crespinell gros. 8 8 pa de porc [o pa porcí] Ciclamen baleàric. 8 9 pa eixut Herbafam. 9 m. pa de gavina Esponja de la classe de les demosponges, de color clar, utilitzada com a defensa per certs crancs, que es col·loquen damunt seu (Suberites massa).