PALANCA
f. |
marin. transp. | |
1. f. marin. Passera feta amb taulons per a passar d’una nau al moll o entre dues ribes d’un rec.
2. Locu. Caure de la palanca. Algú, caure en desgràcia, perdre la bona fama.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Pi de Cabanyes Parlar de Vilanova, p 55: «Caure de la palanca és, en l’argot mariner vilanoví, ‘caure en desgràcia, perdre l’equilibri o la posició, desacreditar-se’ (per exemple un treballador que ha fet alguna cosa mal feta). Palanca adopta en aquesta accepció (DCVB, palanca, 2) el sentit de ‘passera’. La palanca era el tauló que facilitava el pas d’en terra a bord. I també el tauló projectat enfora de la borda per on es llançaven a l’aigua els mariners o feien els últims passos els condemnats a perdre’s en mar lligats de peus i mans.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB PALANCA f. || 2. Passera feta de taulons entre una nau i el moll, o entre les dues ribes d'un riu o torrent (or., occ.).
DIEC PALANCA 1 f. Passera feta de taulons entre la nau i el moll, entre les dues ribes d’un rec, etc. És una palanca molt estreta, i em fa por de passar-hi.
