PALANGRE
m. locu. | marin. alim. | |
1. m. marin. Art de pesca consistent en una llarga corda, de la qual pengen fils amb un ham cadascun.
2. m. marin. Fil de cànem o lli, compost de tres cordons de tres caps cadascun, que és emprat especialment en l’art de palangre.
3. m. marin. alim. Peix de palangre: és el pescat amb aquest art, entre els quals, lluços, meros, déntols, pagres...
4. Locu. Desfer el palangre: Desembolicar la troca.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Comes Proa popa, p 75: «Enllestir els palangres: Arreglar o preparar les coses».
Comes Proa popa, 75: «Enredar el palangre: Posar més dificultats. Complicar les coses».
Comes Proa popa, p 140: «Quin palangre!: Expressió que s’empra per a indicar que ens trobem davant d’una situació difícil o de molta feina».
Pi de Cabanyes Parlar de Vilanova, p 59: «palangre, en el sentit d’’embolic’, per analogia amb la facilitat amb què pot entortolligar-se la llarga enfilada d’hams que els pescadors d’aquesta especialitat calen en mar com a esquers perquè s’hi agafin els peixos. “Quin palangre!” seria, en l’argot de la gent de platja, equivalent a “quin embolic!”. I desfer el palangre allò que, en llocs de tradició tèxtil, seria desembolicar la troca, o sigui solucionar un problema complicat.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Garcia Soler Vida marinera, p 304: «Armar-se un palangre: En aquest ofici, els nombrosos cordills amb ham amb què es pesca s’enrotllen dins un cove. És fàcil, si no s’hi té molta cura, que es barregin i s’emboliquin. Així, doncs, si en una conversa o reunió es produeix enrenou, que ningú no s’entén, es diu “Quin palangre que s’ha armat”».
Vinyals / Cuatrecasas Parlar vilanoví, p 7: «qui el desfarà aquest palangre?: Qui en trobarà la solució?».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. PALANGRE m. Ormeig de pescar que consisteix essencialment en una llença que es manté fondejada i que porta penjades altres llences més primes i curtes armades d'un ham cadascuna. 2. Aquest art de pesca s'usa a tota la zona marina del nostre país, des de l'Empordà fins a Alacant i a les tres illes Balears. La llença principal porta a cada cap, i sovint també enmig, una altra llença que va des del fons (on està el palangre mitjançant un plom o pedral) fins a la superfície de la mar, on va fermat un suro o una carabassa. Les llences curtes que van penjades a la principal i que porten els hams, són de diferents classes i gruixos segons la grossària i particularitats dels peixos que es tracta de pescar, i el palangre rep diferents adjectivacions corresponents a aquestes diverses classes. Palangre d'anfós: és de llença i braçolada molt gruixudes i té els hams grossos, de 8 fins a 12 cm. de llargada. Palangre de déntol: és un poc més prim i petit que el d'anfós, i té els hams de devers 7 o 8 cm. de llargària. Palangre de mig anfós o de mitja bordera, o de pagre: té els hams de 4 a 5 cm. de llarg. Palangre de congres: el que té les braçolades de cotó perquè els congres no les tallin. Palangre de menuda: el que té hams de mòllera. Palangre de braçolí: té els hams de 2 a 3 cm. de llargària. Palangre de pèl: el que té el braçol de pèl de cavall, amb pèl de cuca a baix, i l'ham molt petit. De palangres no en paren un de sol, sinó que n'ajunten alguns, i a vegades trenta o quaranta (Benidorm). A Mallorca i Menorca el palangre es compon de deu llences confegides, que tenen en total 150 braces de llargària; el palangre serveix d'unitat de mesura longitudinal per a calcular la distància d'un punt a un altre de dins la mar: «D'ací a costes hi ha tres palangres» (significa que hi ha unes 450 braces de distància). El capcer de cada cap de l'ormeig s'anomena gall; quan calen el palangre de nits, posen a cada capcer un picarol per tal de poder-los trobar fàcilment a les fosques (Mall). A Vinaròs, el capcer s'anomena gall, el pedral es diu bigorrella i la llença principal palangre pròpiament dit. Peix de palangre és el peix que es pesca amb aquest ormeig (principalment anfossos, déntols, pagres i congres). Anar a palangres és dedicar-se a la pesca amb aquest art. Entre corders, s'anomena palangre la classe de fil o cordellina destinada especialment al dit ormeig, i que es compon de tres cordells de tres caps cada un, o sia, nou fils de bri de lli o de cànem. (V. pesca).
DIEC PALANGRE 1 m. Art de pesca que consisteix essencialment en una llarga corda, la mare, d’on pengen una munió de cordetes o braçolades proveïdes d’un ham. Lluç de palangre. 2 m. Fil retort de cànem o de lli, compost de tres cordons de tres caps cadascun, que és emprat especialment en l’ormeig de palangre.
