PAPER

En una guia d’excursió editada per l’Institut d’Estudis Penedesencs de l’any 1981 s’hi deia: «La conca de l’Anoia fou, fins ben entrat el segle XX un dels principals baluards de la indústria catalana del paper. Capellades, La Torre de Claramunt i Gelida comptaren a partir del segle XVII amb importants fàbriques pertanyents a les acreditades marques Romaní, Serra i Guarro. Fou aquest el bressol del paper de tina o de barba, de cotó i de fil, el clàssic, l’inimitable paper català per antonomàsia. La fundació de la marca Guarro es remunta a l’any 1698 establint primerament una fàbrica a la Torre de Claramunt i traslladant-se després a Gelida... Durant els primers anys del nostre segle, el paper de tina, fet a mà, fulla a fulla, es considerà com el paper de màxima qualitat possible, utilitzant-se la marca Guarro en nombroses i importants edicions de bibliòfil de gran luxe i amb filigranes d’un molt apreciable mèrit artístic.»

Banchs Dicc. Paperer, p 24: Es dona el nom de paper de barba [...] a un paper blanc d’uns 100 g/m2, ben encolat i de superfície setinada, que es feia servit per a documents oficials com registres de naixements, de casaments, etc.. 

Banchs Dicc. Paperer, p 102: Paper NU. Tècnica artística que va néixer al taller d’Artesans del Paper de Gelida als voltants dels anys 1978-1979. Es treballa el paper com a concepte creatiu per si mateix i no com a objecte receptiu. A partir de la pasta degudament preparada amb els tipus de fibres adequats i el tipus d’encolatge en funció de l’absorbència o duresa que es necessiti, és acolorida i posada en diversos recipients segons els colors que es vulguin utilitzar, Un cop preparada la forma, es treballa el tema prèviament escollit i s’aconsegueixen les textures, gruixos, coloracion, cremats, relleus, etc., necessaris per a fer realitat l’obra.

Victòria Rabal Museu Paperer Capellades: «Davant la creixent demanda de papers amb llavors, vam veure l’oportunitat d’ampliar la gamma d’aquests papers i crear-ne una nova col·lecció seguint els criteris de sostenibilitat i proximitat. Alhora exploràvem la relació del paper amb la botànica i la gastronomia. El paper plantable s’ha produït en tres varietats: Jardí Mediterrani: paper amb llavors de dotze espècies autòctones diferents de plantes silvestres del Mediterrani. Jardí Aromàtic: paper amb llavors de disset espècies diferents de plantes silvestres aromàtiques. Jardí Culinari: paper amb llavors de nou espècies autòctones diferents de plantes silvestres culinàries presents en les millors espècies de la cuina mediterrània.»

Moya Cada dia festa, p 77-78: «[falles a la Vall d’Aran] Els joves confeccionen les seves “halhes” (falles, ‘torxes’) lligant amb filferro escorça de cirerer o de bedoll; d’aquest manyoc, en surt un cap llarg per poder-lo fer giravoltar, un cop encès, per damunt dels seus propis caps, mentre corren poer tot el poble. Aquest costum de les falles, com a la Vall d’Aran, també s’ha reprès a Andorra. L’escorça, en algun moment, es va substituir per amples tires de bon paper de Capellades».

Banchs Dicc. paperer. PAPER. Làmina prima i de gruix regular, formada per moltes fibres vegetals unides entre si per efecte de la fibril·lació a què ha estat sotmesa durant el procés de preparació de la pasta i gràcies a la imbibició d’aigua provocada per la seva capacitat absorbent. Superfície suau o aspra que permet l’escriptura, el dibuix, la pintura, la impressió, etc. El paper pot produir-se per procediment manual, tan com es feien els seus inicis, o per procediments industrials. 

DCVB PAPER m. || 1. Matèria fabricada en forma de fulls prims, de pasta de fibres vegetals obtingudes de pedaços, fusta, palla i altres substàncias, i que serveix principalment per a escriure-hi i secundàriament per a embolicar, per a aplicacions medicinals, etc.  Paper alemany: classe de paper emprat en litografia per a fer transports de llapis a la pedra o planxa litogràfiques. Paper d'Armènia: paper impregnat de nitre i substàncies oloroses que es desprenen i s'escampen en esser cremat i serveixen per a desinfectar. Paper d'amiant: el que conté fils d'aquest metall i per això resisteix l'acció del foc. Paper de barba: el paper de tina que no està retallat per les voreres. Paper bíblia: classe de paper molt prim, però prou opac per a esser imprès a les dues cares. Paper blanc: el que és d'aquest color i està sense escriure. Paper de calcar: el que permet reproduir-hi dibuixos per transparència. Paper d'estargir o paper carbó (també dit per alguns paper de calcar): el que té una cara tenyida de plombagina, sanguina o altres colors i que, interposat entre un dibuix i un altre cos, resseguint aquell amb una punta dura, transmet els perfils al cos inferior. Paper continu: el que forma peces de gran longitud. Paper coster: el que es trenca, es taca o s'arruga durant la fabricació. Paper d'embalar: el que serveix especialment per a embolicar paquets. Paper engomat o Paper aferra (o paper de goma): el que té una cara engomada i serveix per a enganxar o subjectar objectes. Paper d'escriure: el fabricat especialment per a escriure-hi, sia ratllat, sia completament blanc. Paper d'estrassa: el fabricat de pasta del drap més ordinari, que absorbeix la tinta i per tant no serveix per a escriure-hi. Paper de fil: el que es fa de pasta de draps de fil, i serveix principalment per a impresos de luxe. Paper de filtre: el que és porós i sense cola, fet de draps de cotó rentats amb àcids dissolts, i que s'empra per a filtrar. Paper floret: el de primera classe, molt blanc i llustrós. Paper de forro: paper d'estrassa més gruixut que l'ordinari, fabricat expressament per a esser enquitranat i posar-se en els vaixells entre el forro de fusta i el de coure. Paper de fumar: el molt prim i fabricat expressament per a enrotllar-hi tabac i fumar. Paper higiènic: paper especial per a esser usat en les latrines. Paper jaspi: el decorat amb dibuixos a manera d'aigües de diferents colors, que serveix principalment per a empaperar i per a guardes de relligadura de llibres. Paper cuixé: el preparat amb una mena d'estuc molt lluent, apte sobretot per a l'estampació de gravats directes de trama molt fina. Paper ratllat: el que porta impreses ratlles paral·leles perquè en escriure-hi es faci l'escriptura recta. Paper pautat: el que porta les ratlles paral·leles combinades de dues en dues, de cinc en cinc, etc., perquè s'hi pugui escriure taquigrafia, música, etc. Paper pintat: el que porta estampats diferents dibuixos i serveix per a empaperar parets, mobles, etc. Paper ploma: el fabricat de substàncies molt lleugeres i de consistència esponjosa. Paper quadriculat: el que porta impreses ratlles horitzontals i verticals encreuades formant una multitud de quadrats més o menys petits. Paper secant: el molt esponjós i en el qual s'abeura la tinta, i que serveix per a eixugar l'escrit, les taques, etc. Paper de seda: el que es fa de la capa interior del capoll de seda i serveix principalment per a embolicar coses fines. Paper de solfa o de música: el pautat amb pentagrama o tetragrama, especial per a escriure-hi les notes musicals. Paper verjurat: el que té una filigrana en forma de ratlles paral·leles. Paper tela: peça de tela transparent i envernissada, que serveix principalment per a dibuixar-hi plànols i mapes. Paper vegetal: classe de paper transparent usat pels dibuixants per a copiar i transportar dibuixos. Paper de Xina: el molt prim i resistent, fabricat amb la part interior de l'escorça de canya de bambú. Paper Japó: el setinat, de gruix regular i de color groguenc, fabricat amb la part interior de l'escorça de morer. Paper de tina: el de fil fabricat en motlle de full en full. Paper de tornassol: l'impregnat en la tintura de tornassol, usat com a reactiu per a reconèixer els àcids. Paper de cúrcuma: l'impregnat en la tintura de cúrcuma, emprat com a reactiu per a reconèixer els àlcalis. Paper de vidre: el que té vidre mòlt o arena quarsosa adherida a una de les seves cares, i serveix per a netejar o allisar per fricció objectes durs. || 2. Conjunt de fulls de la dita matèria (|| 1). Paper segellat: els fulls de paper que porten imprès o gravat l'escut de l'Estat i que serveixen per a autoritzar documents legals i jurídics. Paper moneda: el que per autoritat pública substitueix la moneda metàl·lica i té curs legal com a tal moneda. Paper de l'Estat: conjunt de fulls o làmines que representen títols de les obligacions creditícies de l'Estat. Paper d'ofici: el que s'empra en les oficines per a la redacció d'oficis i és de format en quart o en foli doblegat. Paper de marca: el paper de tina de les dimensions que té ordinàriament el paper segellat. Paper de marca major: el de tina de doble llargària i amplària que el de marca. Per ext.: a) Paper de suro: làmines molt primes de suro, que serveixen per a imprimir-hi.—b) Paper d'estany o de plata: làmines molt primes d'estany, que serveixen principament per a embolicar certs comestibles i altres objectes que convé defensar de l'acció dels agents atmosfèrics, Paper barberí: llautó batut. || 3. Full, peça o tros de la dita matèria, sia en blanc, sia escrit o dibuixat. Paper de Banc: bitllet, peça de paper moneda. Paper d'agulles: tros de paper on van ficades ordenadament algunes dotzenes d'agulles per a la venda. Papers: documents de la tramitació d'un expedient, d'un plet, d'una prova d'identitat, d'un permís, etc.  Papers mullats o Papers banyats: documents insuficients o que no estan en la forma deguda. || 5. Transcripció de la part d'una obra dramàtica que ha de representar un actor, i que aquest ha d'estudiar per a poder-la representar; la dita part d'obra dramàtica, i per ext., la part d'acció que ha de representar algú en una festa, cerimònia, etc., o en una actuació col·lectiva en general. Representar o Fer un gran paper, un paper important o principal: representar una part important d'una representació, d'una cerimònia, d'una actuació col·lectiva en general. || 6. fig. Funció que algú acompleix; capteniment d'algú en tal o tal circumstància. Fer bon paper: actuar així com cal. Fer mal paper: actuar així com caldria no actuar, obrar malament. Fer paper: distingir-se, lluir-se, tenir molta importància davant la gent. 
DIEC PAPER 1 1 m. Substància de fibres cel·lulòsiques adherides les unes a les altres, feta en forma de làmines molt primes. Un full de paper. Paper de fil, de barba, de seda. Paper de filtre. Paper de fumar. Paper d’embalatge. Paper de cartes o paper epistolar. Paper reciclat. Paper verjurat. Paper higiènic. Paper mil·limetrat, quadriculat, pautat. 1 2 paper assecant Paper no encolat, molt porós, emprat per a assecar la tinta dels escrits. 1 3 paper bíblia Paper molt fi i compacte que s’empra en edicions de luxe. 1 4 paper carbó Paper molt prim, llis i regular, impregnat per una cara d’una mescla d’alcohol, glicerina i un colorant i impermeabilitzat per l’altra, que s’empra per a obtenir còpies en la màquina d’escriure. 1 5 paper ceba Paper molt fi, destinat a còpies mecanografiades. 1 6 paper cuixé Paper revestit d’una capa de partícules de caolí, barita, guix o altres materials, finament dividides, que tapa els porus del suport i el fa apte per a la impressió de gravats. 1 7 paper continu Paper que es fabrica en peces de gran longitud. 1 8 paper d’amiant Paper fet amb fils d’amiant, resistent al foc, que s’usa com a aïllant. 1 9 paper de filtre de cendres tarades Paper que conté un pes conegut de cendra. 1 10 paper d’estrassa Paper de qualitat inferior, de superfície grossera i sense cola, que serveix generalment per a embolicar. 1 11 paper de vidre [o paper esmeril] Paper fort cobert d’una capa de pols de vidre en una de les cares que serveix per a polir superfícies. 1 12 paper estucat Paper cuixé. 1 13 paper kraft Paper de color marró fosc, molt resistent, que s’utilitza per a l’embalatge. 1 14 paper maixé Material fabricat amb pasta de paper barrejada amb gluten o altres substàncies enduridores, o amb fulls de paper empastats els uns sobre els altres. 1 15 paper reactiu Paper impregnat d’una substància que, pel canvi de coloració que experimenta en entrar en contacte amb una solució, dona alguna informació sobre aquesta. 1 16 paper tèrmic Paper recobert d’una emulsió termosensible de color clar, que vira instantàniament a fosc per efecte d’una radiació tèrmica localitzada. 1 17 paper vegetal Paper d’aspecte transparent i molt resistent que s’empra per a fer dibuixos i plànols. 1 18 paper vitel·la Paper llis i sense verjura fet de pasta de cotó, d’aspecte semblant a la vitel·la. 2 1 m. Peça, full, tros, de paper. Tens un paper per a embolicar aquest llibre? 2 2 paper de dol Paper amb les vores negres. 2 3 paper d’ofici Paper timbrat que l’Estat facilita gratuïtament a tribunals i procuradors per a determinades actuacions. 2 4 paper indicador Tira de paper reactiu impregnada d’un indicador àcid-base, emprat per a conèixer el pH aproximat d’una solució. 2 5 paper timbrat Full de paper on hi ha imprès un timbre de l’Estat, el qual és d’ús obligatori per a la redacció de certs documents. 3 1 m. Làmina prima de qualsevol material. Paper d’or. Paper d’acetat. Paper de cel·lofana. 3 2 paper d’alumini [o paper d’estany, o paper de plata] Full molt prim d’alumini o d’un aliatge d’estany, plom i bismut. 3 3 paper electrònic Suport informàtic flexible i reutilitzable en què hom escriu per mitjà d’impulsos electrònics amb un llapis especial. 4 1 m. Document escrit o imprès.
4 2 m. pl. Documents que proven la identitat, la validesa, l’autorització. Tenir els papers en regla. 5 1 m. Document negociable que representa un valor en diner. 5 2 m. Conjunt de valors mobiliaris que es negocien en un mercat. 5 3 paper moneda Bitllet o tot altre document que representa diner efectiu i té curs com a tal. 6 1 m. Transcripció de la part d’una obra dramàtica o d’un guió cinematogràfic que ha de representar un actor.
6 2 m. Part que interpreta un actor. Un actor, aprendre, saber, el seu paper. Distribuir els papers. 6 3 m. Personatge interpretat per un actor. El paper de Manelic a Terra baixa. 7 1 m. Funció que algú acompleix en el si de la societat, d’un grup social, capteniment d’algú en tal o tal circumstància. El paper dels vocals dins la comissió encara s’ha de definir. En aquella circumstància, ell va fer un bon paper, un mal paper. Tenir un paper important. 7 2 fer el paper de met Fer el paper de qui no s’adona de res. 7 3 fer tots els papers de l’auca Adoptar les més diferents actituds, opinions, etc., per pura conveniència. 7 4 fer un paper d’estrassa Fer el ridícul. 8 1 m. En gram., funció d’un element dins d’una oració. El paper del verb dins la proposició. 8 2 paper semàntic [o paper temàtic] Funció semàntica.

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat