• Inici
  • El projecte
  • Abreviatures
  • Bibliografia
  • Contacte
  • Web de l'IEP

PARDAL

m.

locu.

ornit.

caract.

Fon.: [pəɾ’ðaɫ]

1.     m. ornit. Ocell passeriforme molt comú de la família Ploceidae (Passer domesticus). 

2.     m. ornit. Pardal blanc. Pardal d’ala blanca. (Montifringilla nivalis).

3.     m. ornit. Pardal roquer. Ocell de la família dels ploceids, amb una cella blanca i una taca groguenca a la gola, que corre entre les roques (Petronia petronia).
m. ornit. Pardal xarrec Ocell de la família dels ploceids, d’uns 14 centímetres de llargada, amb el capell castany viu, el qual, tot i ésser molt semblant al pardal comú, defuig el veïnatge de la gent (Passer montanus).
m. ornit.  Pardal tordal. En alguns llocs del Penedès, altre nom del pardal roquer (Petronia petronia).

4.     m. ornit.  Pardal francès. En alguns llocs del Penedès, altre nom del pardal xarrec (Passer montanus).

5.     m. ornit.  Pardal americà. Altre nom penedesenc de l’estornell (Sturnus sp). 

6.     m. ornit. Nom genèric dels ocells, animals vertebrats, ovípars, amb el cos cobert de plomes i les extremitats toràciques en forma d’ales aptes per al vol.

7.     m. pop. Penis.

8.     locu. caract. Tenir el cap ple de pardals ‘ésser vanitós’ o ‘tenir poc seny’.


INFORMACIÓ LÈXICA:

Bàyer Bolets i animals, p 236: «Pardal americà. Nom català: Estornell. Nom científic: Sturnus sp. Recollit al Penedès. Hi ha qui li diu així perquè viu en ambients naturals semblants als que viu el pardal comú i per la creença que l’han portat del continent americà.»

Cruañes L’Arboç, p 73: «Ocells típics de l’Arboç: pardal (Passer montanus)».

Ortega Dicc. ocells, p 154: «Petronia petronia... Pardal roquer, boig, gorrió berberisc, pardal boig, pardal de muntanya, pardal de passa, pardal de serra, pardal tordà, pardal tordal, pardalenca, pinsà boig, pinsà torda, teulat lliri, tordana.».

Ortega, Dicc. ocells, 154, p: «Passer montanus montanus... Pardal xarrec, gorrió barraquer, pardal barraquer, pardal de bardissa, pardal de bosc, pardal de llei xic, pardal de muntanya, pardal francès, pardal mec, pardal roquer, pardal tordal, pardal torrogà, pardal xec, pardalet, teuladí moresc, teuladí torredà, teulat galtanegre, vilero xareu, xec.».

Salvadó Recull, p 210-211: Pardal francès (Sitges, Cubelles) Pardal xarrec Passer montanus. «es captura als paranys a la tardor en les seves migracions. Hom creu que procedeixen de França.»

Salvadó, Recull, 211. Pardal roquer (Petronia petronia). També... pardal tordal (Creixell, Cubelles).

Salvadó Recull, p 211. Pardal blanc (Vilafranca, Sant Pere de Ribes). Pardal d’ala blanca Montifringilla nivalis. «És molt típic de llocs nevats, a l’estiu viu més amunt de 2.000 m. S’havien vist en hiverns molt freds, però de l’última dècada no en tenim dades».


CITACIONS LITERÀRIES:

Mestre Raventós Noms ocells forma figurativa, p 108: «Fig. dit tenir pardals al cap o tenir el cap ple de pardalets, que significa ésser vanitós, lleuger etc. Diem cap de pardal d’una persona sense seny, eixelebrada, esbojarrada, un tabalot.»


LEXICOGRAFIA COMPARADA:

DCVB. PARDAL I. m. || 1. Ocell de diferents espècies del gènere Passer, de la família dels fringíl·lids; El pardal comú del nostre país és l'espècie Passer domesticus, de bec fort, cònic i una mica tombat en la punta, plomatge rogenc-terrós per l'esquena i les ales i la cua, i grisenc pel ventre, amb un collar negre; fa el niu principalment per teules i forats de paret (pir-or., or., occ., men.). També s'anomena pardal teulader (o simplement teulader i teuladí), pardal vilero o de vila, i pardal cirer (eiv.). El petit o molt jove d'aquesta espècie s'anomena a Menorca pardal culot. Una varietat d'aquesta espècie s'anomena dialectalment pardal xec (Empordà, La Selva).—b) Pardal blanc: ocell de l'espècie Passer cisalpinus, en el qual predomina el color blanquinós o gris clar (Olot, Empordà)..—c) Pardal roquer (or., occ.), o Pardal toledà (Tortosa), o Pardal de moro (men.): ocell de l'espècie Passer montanus, molt semblant al pardal comú o teulader, però més gros, i habita en el camp, sobretot a llocs rocosos.—d) Pardal de verneda: ocell de l'espècie Passer Hispaniolensis, que té de color castanya intens la part superior del cap. || 2. a) Pardal boig, o de muntanya, o Pardal de passa, o Pardal salvatge, o Pardal tordà: ocell de la família dels fringíl·lids, de l'espècie Petronia Petronia, bru cendrós amb les parts inferiors blanques.—b) Pardal de bardissa: ocell de la família dels sílvids, de l'espècie Accentor modularis, que té el cap i el coll cendrosos, els pits i ventre blanquinosos, les ales amb ratlles fosques i una franja blanca a la cua; és animal de pas a les nostres latituds (or., bal.). Loc.—a) Tenir pardals al cap, o Esser un cap de pardals: esser molt frívol o carregat d'il·lusions.—f) Matar dos pardals d'un tret, o amb una pedra: obtenir dos resultats amb una sola acció.

DIEC. PARDAL m. 1 1 m. Ocell de la família dels ploceids, d’uns 14 centímetres de llargada, de plomatge gris damunt el cap, el dors castany i el dessota clar, que viu prop de les persones (Passer domesticus). 1 2 pardal d’ala blanca Ocell de la família dels ploceids, habitant de l’alta muntanya (Montifringilla nivalis). 1 3 pardal de bardissa Ocell de la família dels prunèl·lids, cendrós amb taques brunes a la nuca i costums solitaris (Prunella modularis). 1 4 pardal de passa Ocell de la família dels ploceids, tacat de negre, amb tons marrons i blancs contrastats (Passer hispaniolensis). 1 5 pardal roquer Ocell de la família dels ploceids, amb una cella blanca i una taca groguenca a la gola, que corre entre les roques (Petronia petronia). 1 6 pardal xarrec Ocell de la família dels ploceids, d’uns 14 centímetres de llargada, amb el capell castany viu, el qual, tot i ésser molt semblant al pardal comú, defuig el veïnatge de la gent (Passer montanus). 2 m. pardal canadenc Abellerol. 3 m. Ocell 1 1. 4 m. Home astut, que obra en profit propi. 5 m. Persona que és curta de gambals. 6 m. pop. Penis 1.






© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014


Política de privacitat