PARELLADA
f. |
ant. agric. vitic. | |
1. f. ant. agric. Mesura agrària que equivalia a l’extensió de camp que pot llaurar en un dia una parella de bous.
2. f. agric. vitic. Varietat de raïm.
COMENTARIS:
Com a mot arcaic agrícola ha restat profusament fossilitzat en la toponímia.
sinonímia
Puiggròs Raïms, p 120: «Parellada. Sinonímies: montònec, montònega, martorella»
INFORMACIÓ LÈXICA:
Carbonell Noms de lloc Vilanova, p 352: «La Parellada. Denominació genèrica que ha dut més d’un lloc de la Geltrú i de Vilanova, ja que una parellada era una peça de terra que podia llaurar una parella de bus en un dia, més o menys de 2500 a 3000 metres quadrats»
Favà Noms raïms, p 98: «PARELLADA. Cep de raïms ben grossos i apinyats, de maduració tardana. Varietat de grans grossos i rodons, blancs o foscos. És de gust dolç i pell gruixuda, per la qual cosa val per conservar. També fa un vi fluix. Sinònims martorella, montònec.
Puiggròs Raïms, p 117: «El nom de parellada... no apareix fins al segle XIX i quasi sempre acompanya el terme montònec. (...) El nom parellada és utilitzat majoritàriament a Catalunya, més concretament al Penedès, com a conseqüència de l’inici de l’elaboració del xampany català o cava, en què la parellada és una de les varietats del cupatge. (...) Favà basa l’origen etimològic en la definició del filòleg Antoni Griera “raïm que té els penjolls bessons”»
Sadurní Vocab. vinyater. Mojada... també se’n diu parellada.
CITACIONS LITERÀRIES:
Vicenç Carbonell, a Terrado Onomàstica Pdès: p 63 «La Parellada. N’hi havia diverses.»
Alfred Peris i Narcís Torrent, a Barques i Fogons número 0, p 31: «la Perellada que n’és la més aromàtica, afruitada i delicada, la seva finura enriqueix els altres components donant al cava un segell personal a causa de la subtilesa i suavitat d’aquesta varietat»
Torelló Cava i jo, 43: «El parellada és un raïm darrerenc, de molta producció, que dona un vi de mitjana graduació, molt aromàtic, suau, delicat, de gran elegància.»; p 83: «el parellada, conreat sobretot en els pendents de les zones altes de les cadenes muntanyenques del litoral i prelitoral, és el responsable de l’aroma.»
ONOMÀSTICA:
Toponímia
Muntaner Noms lloc Sitges, p 129-30: el cap. el tall, el sòl, el camí, el carrer, el portal, el torrent de les Parellades. Les Parellades de Mar...
El Grup d’Estudis Toponímics de l’I. E. P. registra en el web, el nom de parellada a Albinyana, Altafulla, Banyeres, Bellvei, la Bisbal, Bonastre, Castellet i Gornal, Mediona, Oleseta, el Pla, Pontons, Ribes, Santa Oliva, Sant Jaume dels Domenys, Sant Pere de Riudebitlles, Sitges, Subirats, Terrassola i Lavit, Torrelles, el Vendrell, Vilafranca i Vilanova.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. PARELLADA f. || 1. ant. Extensió de terra que es llaurava normalment en un dia per un parell de bous. || 3. Varietat de cep i de raïm blanc, de penjolls bessons, molt fluix (Vendrell, Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa).
DIEC. PARELLADA 1 f. Jovada . Mesura superficial agrària equivalent a l’extensió de terra que una parella de bous pot llaurar en un dia. 2 1 f. Vinya d’una varietat que dona grans grossos, rodons i apinyats. 2 2 m. Raïm de vinya parellada.
ETIMOLOGIA:
DCVB. PARELLADA: derivat de parell. En el baix llatí apareix sovint la forma pariliata amb el significat ‘Extensió de terra que es llaurava normalment en un dia per un parell de bous’.
