PARRUSSAR
m. v. tr. | marin. | |
1. m. marin. Lloc de pesca, alguer sobre sorra endurida.
2. v. tr. marin. Calar moltes nanses.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. PARRUSSAR v. tr. || 2. Calar nanses en gran nombre, lligades totes en una corda, que s'anomena colla (Vilan. i G.)..
Garcia Soler Vida marinera, p 294: «perrussar: nansa que serveix per a pescar a la zona de l’alguer.»
Miret Mestre Litoral penedesenc, p 160: «els alguers, coneguts a escala local com a parrussars».
Montanya Llocs sotaiguats I: 32. PARRUSSAR. «Informació oral. Sitges ‘Brut petit’. Torredembarra ‘Lloc on hi ha sorra forta (dura). Hi ha peix’. Vilanova ‘Bocí de mar on calen nanses, s’hi crien serrans’. ‘Mar bruta amb alga i sense roques’... La versió popular aplica el mot amb el mateix sentit descrit en el diccionari, a la vegada que l’usa per a designar un lloc a mar... Fora de les tres localitats citades ―Vilanova, Sitges i Torredembarra―, és a dir de Tarragona a la Ràpita, el genèric, cas d’ésser usat, s’aplicaria en el sentit de feina, no pas de talassònim.»
Roig / Amades Vocab. pesca. PARRUSSAR. v. Calar nanses en gran nombre, lligades totes en una corda, que rep el nom de colla (Vilanova).
CITACIONS LITERÀRIES:
Carbonell Rovira Humor Vilanova: p 134 «havíem arribat de la pesca del parrussar, amb quatre llagostes, dos congres de bona mida, una morena, uns quilos de molls i una sípia.»
ETNOPOÈTICA:
Fraseologia
«Al perrussar, ni per vi ni per pa!», a Garcia Soler Vida marinera, p 302, amb el comentari «El perrussar és la zona de l’alguer, anomenada també brut, on hi ha poca pesca. Per tant, és mal ofici i mala cosa d’anar-hi.»
