PERBANDA
f. | constr. | |
f. constr. Resclosa per a conduir o emmagatzemar l’aigua, feta amb brancam de tota mena.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Mediona-Riudebitlles, p 29: «la resclosa pot estar feta amb vegetals (canyes o redoltes) i aguantada amb estaques: llavors s’anomena “perbanda”.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Mediona Riudebitlles, p 57: «Resclosa de poca alçada ... Antigament estava feta amb una perbanda de feixos de canyes i sacs plens de material per a fer entrar l’aigua al rec.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. PERBANDA f. Crestall de terra que es fa a cada costat de la feixa per abeurar-la bé d'aigua i evitar que aquesta es pugui escórrer (Pla del Llobregat, ap. Aguiló Dicc.). V. parabanda ‘barana, paret baixa’.
