PERRERA
f. | cast. constr. | |
f. cast. Calabós, lloc habilitat en alguns ajuntaments per a una detenció temporal.
COMENTARIS:
Al primitiu sentit de “lloc per als gossos vagabunds”, s’hi va anar afegint el de calabós.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Benach Vilafranquins, p 202: «La Perrera: a la planta baixa de la casa de la Vila... hi passaven la nit i alguns dies els rodamons. embriacs i detinguts. Fins al 1943. És de creure que el nom li ve de quan hi tancaven els gossos, incontrolats i passavolants.»
Beneyto Locucions, p 246: «Anar a la perrera. Ser detingut a la presó local de la població, en una instal·lació sense condicions, semblant a la gossera. És castellanisme considerat inadmissible (Alcover, 1962), però bastant estès i que hem sentit tant a Vilafranca com a Vilanova, també la recollim com a locució.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Bassegoda / Vallès Alcaldes República, p 62: «demanaren a l’Alcalde si podia donar als detinguts un lloc més adequat que la “perrera”».
Bosch Planes Festa major vilafranquina, p 77:«després de tenir el personatge a la perrera dos o tres dies en dejú...».
Llorens Com han estat, p 61: «Més que bogeria fou el 6 d’octubre, pel qual vaig anar a parar a la perrera de Vilafranca».
Trens Senyora vila, p 93: «prenia possessió solemne del desventurat que havia caigut sota les urpes de la justícia. I, seguit de la quitxalla que trobava pel camí, el portava a la perrera, una cambra de mals endreços amb finestra enreixada de calabós.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. PERRERA. f. (castellanisme inadmissible) Presó (en llenguatge d’argot).
