PESQUERA
f. | marin. | |
1. f. marin. Conjunt d’operacions que s’efectuen per pescar.
2. f. marin. Lloc de la mar on s’hi va a pescar.
3. f. marin. La pesca aconseguida en una jornada.
INFORMACIÓ LÈXICA:
CITACIONS LITERÀRIES:
Carbonell Rovira Humor Vilanova, p 119: «―Les pesqueres poden ésser abundoses?».
Garcia Soler Vida marinera, p 17: «els mariners, després de les bones pesqueres acostumen a llançar la casa per la finestra».
Gual Mar fonda, p 63: «El pescador... és més inclinat a viure al dia... Una diada dolenta... pot ser el preludi d’una bona pesquera»; p 81: «les males diades d’hivern de massa mal temps per anar a pescar, o d’escasses pesqueres».
Roig Raventós, J. Tecleta, 31: «cada vespre la Tecleta esperava el quillat Santa Tecla que arribés de la pesquera»; «venia la pesquera en ben poca estona»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. PESQUERA (i dial. peixquera). f. || 1. Lloc destinat a pescar-hi; paratge de la mar, d'un riu, etc., on abunda el peix; || 2. Acció i efecte de pescar; anada a un lloc per pescar-hi, i conjunt d'operacions que s'hi fan (Lluçanès, Empordà, Costa de Llevant, Pallars, Tortosa, Val., Al.).
DIEC. PESQUERA 1 f. Conjunt d’operacions que s’efectuen per pescar. 2 f. Paratge, indret, de la mar, d’un riu, on abunda el peix.
