PEDRA

Cruañes L’Arboç, p 12: «una capa... de pedra cargolenca, que és fortíssima»; p 45 «molts trossos de rocallís de la famosa pedra cargolenca que la vila té als seus peus»; p 103: «una gran part de la vila té als seus peus una capa de 60 o 80 cm de pedra cargolenca, que és fortíssima...»

Cruanyes L’Arboç, p 234: «”molins de pedra blanca”, com generalment tothom els anomena... Posseeixen maquinària molt moderna, i es dediquen a la pulverització de pedres de carbonat de calç per a la fabricació del “blanc d’Espanya” ―procedents de les canteres de Clariana i Bellvei».

DCVB. Pedra de feix: pedra portàtil, però molt feixuga (Penedès)]

Sadurní Folklore II, p 138: «Les destrals de pedra polida, negres i de l’època prehistòrica, eren anomenades pedra de llamp». 

Guia d’excursió El Pla del Penedès”, Institut d’Estudis Penedesencs: «un carreu de pedra esmoladora vermella...»,

Solé Bordes Catànies, p 25: «Pel que fa a la producció industrial... al Penedès ... amb complements recents com les anomenades pedres del Garraf... » 

Vidal Valenciano E. Jochs, p 38: «En la plaça de Sant Joan, al mateix peu de la fonda de la Mieta, avui casa de Magarola, hi havia una pedra esmoladora, pedra que recordo que a força d’esmolar boles varen arribar a foradar-la.» 

Vidal Valenciano E. Jochs, p 37: «lo primer que havia menester per a fer una bola, era una pedra viva, forta i bonica. Aquesta primera matèria no era pas difícil... i si es volia de pedra vicari o negra, no tenia més que arribar-se al Sepulcre...»

Creences

DCVB. El poble rural de Catalunya considera les anomenades pedres de llamp com a caigudes del cel, sia amb la calamarsa, sia en caure un llamp. Diu que el qui pot obtenir una d'aquestes pedres i tenir-la ran de la teulada de casa seva, defensa aquesta contra els llamps. També hi ha la creença que agafant una pedra de llamp, lligant-la amb un cordill i llançant-la al foc, el cordill no es crema (...) Aquestes pedres són anomenades també pedres de bruixa, perquè hi ha qui creu que són fabricades per les bruixes i llançades per aquestes quan fa una pedregada; per això, una pedra de llamp posada sota la teulada o a la finestra, defensa la casa contra l'embruixament.

Raül Flores a Recull de treballs 13, p 16 (Torredembarra): «... plegar les “pedres del soroll”... una dotzena de pedres del carrer, una per cada mes de l’any... es desaven a la cuina... i es feien servir durant els dies de forta tempesta, ja que es creia que tornant-les al carrer esvairien la calamarsa o bé posant-les a la finestra allunyarien els llamp».

Toponímia

Aportat pel Grup de Toponimia del Penedès al web de l’IEP:

·       La Pedra Angular a Mediona.

·       Pedra Blanca al Pla

·       Pedra Dreta al Montmell

·       Pedra Encantada a Ribes

·       La Pedra Esquerdada a Sant Martí Sarroca

·       La Pedra Grossa a Bonastre

·       Les Pedres Dretes a Mediona

·       Les Pedres a Sitges

·       Camp de les Pedres a Olivella

·       Mas de les Pedres a Canyelles

DCVB. PEDRA f. I. || 1. a) Matèria mineral que constitueix les roques (...) Edat de pedra: edat primitiva en què els homes desconeixien els metalls i fabricaven de pedra llurs armes. Fer pedra: treure de la roca masses o porcions de la dita matèria.—b) Un tros d'aquesta matèria, de certa grandària. (...) Un tret de pedra, o Un tirat de pedra: una distància equivalent o aproximada a la que recorre una pedra llançada per un home normal. (...) A cops de pedra, o a pedra seca: llançant pedres contra algú o alguna cosa. (...) || 2. Grans d'una glaçada que es precipiten d'un núvol; cadascun d'aquests grans (...) Fer pedra: caure calamarsa grossa. (...) Pedra seca: calamarsa grossa i no barrejada amb pluja. (...) || 3. Càlcul que es fa als ronyons, bufeta, fetge o altres òrgans (...) Mal de pedra: litiasi biliar o renal. (...) || 7. Pedra filosofal: matèria imaginària que els alquimistes pretenien de descobrir i que, segons ells, tenia la virtut de convertir pedres i metalls baixos en metalls preciosos (...) II. La pedra (I, || 1), ja sia considerada com a matèria, ja com a porció o tros d'aquesta, rep nombroses denominacions adjectives segons les seves condicions de duresa, composició química, estat natural o treballat artificialment, bellesa, lluentor, aplicacions utilitàries o ornamentals, etc. Donarem en aquest apartat les principals d'aquestes denominacions i llurs explicacions, i en alguns casos la documentació corresponent per a datar l'ús del mot respectiu. Pedra angular: la que es troba a una cantonada d'edifici i serveix de lligam a dos murs; fig., base o fonament principal d'una cosa. (...) Pedra arenisca o arenosa: la que fàcilment es desfà en partícules o grans d'arena. (...) Pedra datilera o Pedra de dàtil: pedra calissa que conté els mol·luscs anomenats dàtils, i que és coneixedora perquè té uns foradets rodonencs, pels quals entra l'aigua de la mar i duu l'aliment als dàtils (Men.). (...) Pedra d'encenedor: la que és un aliatge de ferroceri i produeix per fregament una espurna en els encenedors. Pedra de feix: pedra portàtil, però molt feixuga (Penedès). Pedra de fetge de gat: pedra granítica tan compacta que diuen que escup l'escoda (Tarr.). (...) Pedra de la roda: mac de pedra foguera amb un clotet dins el qual balla el bitllot de la roda de terrisser (Camp de Tarr.). Pedra del foc o de la llar: pedra o pedres planes que sostenen la llenya en les cuines antigues. (...) Pedra de llamp: fulgurita, pedra que era considerada com a procedent de la fusió causada per una exhalació elèctrica, i que probablement és una arma primitiva pulimentada (or., occ.). (...) Pedra de toc: jaspi negre, pedra dura de color fosc, de gra fi i que no pot esser atacada pels àcids, de manera que serveix per a assajar la llei dels metalls;—fig., cosa que serveix per a comprovar la bondat o malesa de quelcom o de qualcú. (...) Pedra esmoladora o d'esmolar, o pedra afiladora: pedra arenisca quarsosa, de color rogenc, que serveix especialment per a esmolar o afinar el tall a coltells i altres eines. (...) Pedra foguera: sílex, pedra dura que en esser ferida amb un tros d'acer o amb una altra pedra treu espurnes. Pedra fonamental: la primera i que sosté el pes principal d'un edifici;—fig., cosa que serveix de sosteniment a una altra. (...) Pedra imant: magnetita. (...) Pedra marbre: pedra calissa compacta i susceptible d'un gran poliment; s'anomena també simplement marbre. (...) Pedra mil·liària: pedra col·locada en terra per assenyalar el lloc on acaba una milla de camí;—fig., feta o data molt assenyalada.(...) Pedra preciosa o pedra fina: la que és dura i de gran brillantor, i obté un preu molt alt per la seva raresa o bellesa. (...) Pedra refractària: la que resisteix al foc. (...) Pedra seca: combinació de pedres de construcció unides sense cap material aglutinat, o quan més, amb fang. (...) Pedra tosca: pedra esponjosa, de color negrós, raspallosa, que serveix per a fregar i netejar vaixella, la pell del porc mort, etc. (or., occ., val., bal.). (...) Pedra viva: pedra molt dura i compacta, que és la millor per a fer calç i per a bastir murs i altres construccions. (...)  Pedra dreta: nom que vulgarment es dóna als menhirs o monuments monolítics dels temps primitius (Empordà). Hi ha topònims Pedra dreta a Agullana, a Maçanet de Cabrenys, a Prats de Lluçanès, etc. Els menhirs també s'anomenen pedres del diable (Palau-solità), pedra aguda (Vallbenera), pedra-arca (Martorell), pedra gentil (Vallgorguina), pedra serrada (Parets del Vallès), etc.

Loc. —a) Dur com la pedra: es diu d'una cosa excessivament dura. Tenir el cor de pedra: estar mancat de sentiments humanitaris. (...) —h) Quedar o Romandre de pedra: quedar sense paraula per excés d'espant, de sorpresa, d'admiració. (...) —n) Posar la primera pedra: col·locar la primera peça de construcció d'un edifici, monument, etc.;—fig., posar les bases d'una organització o empresa. (...) —p) No deixar o No quedar pedra damunt pedra: no deixar o no restar cap element de construcció sencer; deixar o quedar completament destruït. (...) —s) Tirar la pedra i amagar la mà: causar perjudici ocultament, fingint no causar-ne.—t) Passar per la pedra: esmolar el ganivet o altra eina de tall; fig., amonestar severament; fig., obligar algú a fer qualque cosa vencent la seva resistència.—u) Posar-se'n pedres en el fetge: tenir-ne disgust o preocupar-se'n. (...) —x) Fer amb una pedra dos tirs, o Amb una pedra matar dos ocells: obtenir dos resultats amb una sola gestió. Fer de una pedra dos trets, ab una pedra matar dos pardals, Lacavalleria Gazoph. (...) .—z) Esser pedra d'escàndol: provocar disturbis, baralles o altra reacció violenta. Refr.: (...) —b) «Tota pedra fa paret»: es diu per indicar que qualsevol cosa pot esser útil (val.). (...) —j) «Ningú tira pedres al seu terrat»: vol dir que ningú es perjudica conscientment a ell mateix.

DIEC. PEDRA. 1 1 f. Matèria mineral dura i sòlida. Un pont, una estàtua, de pedra. Dur com pedra. Pedra calcària, silícia. Pedra marbre. Pedra de calç. 1 2 pedra arenosa Gres 1. 1 3 pedra artificial Bloc de formigó de constitució adequada perquè presenti, un cop polida, un aspecte semblant al d’una pedra natural. 1 4 pedra d’esmolar [o pedra esmoladora] Gres abrasiu que es fa servir per a esmolar. 1 5 pedra tosca a) Pedra volcànica esponjosa i lleugera que constitueix la part superior d’una colada de lava i s’usa per a polir. 1 5 pedra tosca b) Escòria volcànica. 1 6 restar de pedra Expressió que indica una gran sorpresa. 2 1 f. Tros de matèria mineral de certa grandària desprès naturalment o tret artificialment d’una roca, emprat ordinàriament com a material de construcció. El noi li va tirar una pedra. Un munt de pedres rodoladisses. Treure les pedres del camí. Posar la primera pedra d’un edifici. Una pedra sepulcral, mil·liar. Tirar la pedra i amagar la mà. La pedra fora de la mà no sap on va. Pedra rodoladissa no posa molsa. 2 2 f. Mineral molt preuat en joieria per la seva bellesa, duresa, raresa, durabilitat i propietats òptiques, com ara l’esclat, la transparència, la diafanitat, etc. Una pedra falsa. 2 3 de pedra seca loc. adj. Amb les pedres disposades sense cap material de lligament, s’aplica a una construcció. 2 4 no deixar pedra sobre pedra Enderrocar completament. 2 5 passar per la pedra algú Obligar-lo a fer quelcom vencent la seva resistència. 2 6 pedra angular a) Pedra cantonera. 2 6 pedra angular b) Part essencial d’alguna cosa. Jesucrist és la pedra angular de l’Església. 2 7 pedra cantonera Pedra tallada que, juntament amb d’altres, serveix per a construir la cantonada d’un edifici i reforçar-lo. 2 8 pedra d’empedrar Llamborda. 2 9 pedra d’escàndol Origen, motiu, d’escàndol. 2 10 pedra de tall [o pedra de talla] Pedra tallada en forma regular apta per a la construcció que permet d’ésser tallada o esculpida. 2 11 pedra de toc Pedra emprada per a reconèixer la quantitat de metall fi que conté un objecte d’or o d’argent per la ratlla que hi deixa el frec del dit objecte. 2 12 pedra filosofal a) Pedra amb què els alquimistes pretenien transformar els metalls ordinaris en or o en argent i obtenir l’elixir capaç de prolongar la vida indefinidament. 2 12 pedra filosofal b) Desllorigador 2. 2 13 [GL] pedra fina Pedra ornamental menys preuada que la pedra preciosa. 2 14 pedra foguera Tros de sílex que, colpejat amb un altre tros de sílex o amb acer, treu espurnes. 2 15 pedra litogràfica Pedra calcària de gra molt fi emprada en litografia. 2 16 pedra molera Pedra arenosa que serveix per a fer moles. 2 17 pedra picada Pedra de tall. 2 18  pedra preciosa Pedra 2 2. El diamant, la maragda, el safir i el robí són pedres precioses. 2 19 pedra tallada Instrument prehistòric del paleolític fet amb sílex tallat d’una manera basta fent-ne saltar esquerdills. 3 1 f. Càlcul 1. Ha fet una pedra. Mal de pedra. 3 2 no posar-se cap pedra al fetge Prendre-s’ho tot amb calma, no preocupar-se per res.
4 1 f. Precipitació en forma de grans de glaç arrodonits i mig transparents, amb un diàmetre superior a 5 mil·límetres, formats per congelació de l’aigua continguda dins d’un núvol de tempesta. Cau pedra. 4 2 f. Gra de glaç. Han caigut pedres grosses com nous. 4 3 pedra seca Precipitació en forma de pedra que no va acompanyada de pluja. Durant deu minuts ha caigut pedra seca. 5 1 f. Pedreta, llobí, còdol, amb què es marquen els punts guanyats en certs jocs. 5 2 f. pl. Cartes que valen punts a qui les guanya. 5 3 fer-se’n set pedres Sortir-ne greument perjudicat. 6 f. Màquina de calandrar constituïda per una gran pedra plana i llisa que era emprada per a planxar els teixits, col·locats en un corró, sense fer-los perdre el gra o el relleu entre l’ordit i la trama.

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat