m. | geol. marin. | |
1. 1. m. geol. Lloc ple de pedres.
2. m. marin. Pedra que fa d’àncora, i que serveix per a fixar o mantenir submergit un ormeig o per a assegurar una boia.
3. m. marin. Pedral de sentina: pedra plana que es posa a popa per a aguantar el balanceig.
4. m. dim. marin. Pedraló. Pedral més petit de l’ordinari.
Comes Proa popa, p 42: «A la Torre s’arriben a utilitzar unes pedres planes d’uns 30 kgs de pes que es dipositaven a la popa per aguantar millor el balanceig. Aquestes pedres rebien el nom de pedrals»
Garcia Soler Vida marinera, p 294: «pedreló: pedra petita amarrada a la mare del palangre per a profunditzar.»; «pedrelons: sarró de pedres que es posaven els palangrers com a coixí, quan anaven de prima.»
Mèlich Glossari Calafell: «PEDRAL: Una pedra que fa d’àncora»; «PEDRALÓ: Pedral petit».
Toponímia
Del fons del Grup de Topónimia del Penedès al web de l’IEP:
El Pedral a Castellet i Gornal
DCVB. PEDRAL m. || 1. ant. Lloc de moltes pedres. || 3. Pedra grossa, difícil de manejar. Especialment: a) Pedra grossa que, lligada a l'extrem d'una corda, serveix per a fondejar una barca o un ormeig de pescar, com la llampuguera, el palangre, etc. (or., val., bal.). La subjecció del pedral amb la corda es pot fer mitjançant el pas de la corda per dins un forat que travessa la pedra (pedral amb estrop), o bé embolicant aquesta en una barriola de corda (pedral embarriolat).
DIEC. PEDRAL m. Pedra que serveix per a fixar o mantenir submergit un ormeig o per a assegurar una boia.