f. | meteor. | |
f. meteor. Precipitació en forma de pedra.
Ni calamarsada, ni calamarsó, ni granissada, ni calabruixonada: al Penedès sempre es parla de pedregada i els matisos s’estableixen citant la mida de la pedra que cau.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Miró Particularitats climàtiques Penedès, p 91 «Les pedregades. És l’element meteorològic més imprevisible i local de tots els ressenyats, tot i que sempre va associat a nuclis tempestuosos més o menys desenvolupats»
Sadurní Vocab. vinyater. PEDREGADA. «Precipitació atmosfèrica en forma de calamarsa gruixuda.»
Goigs Penedès 1, p 19: «Quan alguna tempestat | amenaça pedregada».
Jorba Milà Fontanals penedesenc, p 14: «cartes de familiars... com una... de 1867, amb referència a “una gran pedregada”»
Mata Racó Mons, p 229: «caigué en esta parròquia de Sant Pau d’Ordal una horrorosa pedregada».
Milà Fontanals Romancerillo, p 327: «a darrere d’un eixut | sol venir una pedregada».
Roig Raventós, J. Nuvolades, p 8: «Són nuvolades que... lluiten desesperadament entre les forces de la passió del llamp, la rancúnia del tro i la ira de la pedregada»
Solsona, Lluís, apud Miralles Eloi Castellers Vilafr. I, p 57: «catastròfica pedregada; per això es volia suspendre la Festa Major».
Vidal Valenciano E. Virolet Sant Guim, 8: «... pelats nos ha deixat camps y vinyes la pedregada.»
Vidal Valenciano G. Vida en lo camp, p 8 «y si vénen pedregades y frets tardans?»
DCVB. PEDREGADA f. || 1. Acte i efecte de pedregar, de llançar pedres. || 2. Acte de caure pedra o bocins de gel; calamarsada. Loc. —Fer més mal (o més por) que una pedregada: esser una cosa molt perjudicial o molt temible.