PEU

Si ens fixem en la lexicografia comparada, les accepcions del mot peu i dels sintagmes que l’inclouen fan una llista molt llarga, de la qual, en aquest article ens limitem a assenyalar les que sabem que son originàries del Penedès o les que de manera especifica hi tenen un recorregut important.

El mateix passa amb el tou de locucions i fraseologia desenvolupades en la llengua catalana a partir d’aquest mot i que tenim a l’abast els parlants penedesencs, una evidència que bé podríem il·lustrar amb la comparativa «Més vell que l’anar a peu» i que completem amb una petita mostra que creiem que no necessita explicació:

·       Anar a peu

·       Anar a peu coix

·       Caure l'ànima als peus

·       Cercar cinc peus al gat

·       Ficar els peus a la galleda

·       No tenir cap ni peus

·       Poder-hi pujar de peus

·       Saber de quin peu calça

·       Sortir amb els peus per davant

·       Tocar de peus a terra

Cartilla rústica, p 9 «lo cep americà o porta-empelt».

Cruañes L’Arboç, p 71 «Peu de rata (Ramaria flava)».

DCVB. Peu de porc: peça de ferro que forma un peu o taló que serveix per a reblar el ferro a llocs on el martell no arribaria (Igualada).

DCVB. Vent sense peu: vent que no té aspecte d'esser durador (Vilanova i Geltrú).

Giralt Vocabulario viña: PEU. Pie. Portainjerto.

Martí Soler Carrers Vilafranca, p 27: «(la fil·loxera) des de França també va arribar la solució, que va consistir a plantar ceps americans resistents a l’insecte i empeltar-los amb les varietats cultivades anteriorment»; p 59: «Arran de la plaga de la fil·loxera que va arrasar les vinyes europees, es fa servir el peu americà, que resisteix la fil·loxera. Un vilafranquí, Alexandre Batlle, va iniciar la producció de ceps americans al Penedès.»

Miralles Eloi Fem pinya, p 91-94: PEU (del castell): És el conjunt format per les agulles, els baixos, les crosses, i els cordons, pròpiament dits. És doncs, el basament essencial del castell i la part fonamental de la pinya.

Querol Subirats, p 33: «Descartats els insecticides i la immersió de les vinyes sota l’aigua per destruir la  fil·loxera, s’optà per la substitució dels ceps catalans per ceps americans immunes a la plaga, que no exigissin l’empelt i que fossin escollits per la seva resistència a la sequera...»

Riba Preu vi, p 75:  «vinyes de porta-empelt o peu de Rupestris Lot...».

Sadurní Vocab. vinyater, p 17: «Americà (peu) Cep introduït a Europa després de la fil·loxera, més resistent, ja que les arrels seves eren més dures i cicatritzaven més aviat.»

Sadurní Vocab. vinyater: PEU FRANC. Cep sense empeltar.

Sadurní Vocab. vinyater: PEU MARE. Planta d’on treien les estaques per a perpetuar la vinya, amb preferència al peu americà.

Escala Raïms, p 27: «Per tal de no perdre les varietats que fins aleshores s’havien cultivat, es van empeltar un bon nombre de varietats sobre peus americans diferents per tal d’observar l’afinitat de les diverses varietats amb diferents portaempelts.»

Manent Núvols Penedès, p 58 «Peu de gall: Són núvols estrets que s’eixamplen com una pota de gall. Si ve de Sant Vicenç de Calders, plourà, diuen a Sant Jaume dels Domenys.»

Sadurní Folklore I, p 273: «(Oracions. Al matí) «Mon primer peus amunt | sia per Jesús Maria. | Benvingut sia el nou dia | i alabat Déu que l’envia.».

Alsina Mesures, p 194: «PEU m. Mida equivalent a la llargària normal del peu humà... és igual a 1/6 de cana, o sia, 0,2593 m (Barcelona)»

DCVB. PEU m.:  I. || 1. Part terminal de cada extremitat abdominal de l'home, que es compon del tars, el metatars i els dits. Planta o sola del peu: la cara inferior del peu, que en caminar s'aplica a la terra o lloc per on es camina.  Peus de pinya: peus deformats, irregulars, torçuts. Peus plans: els que tenen la planta excessivament plana, sense la concavitat normal. Girar els peus al través: posar-los en sentit transversal, dirigint-ne la punta cap a fora o cap a dintre. Caminar amb sos peus girats per ses botigues: anar amb els peus dirigits de punta cap als costats. Girar o Trabucar un peu: tòrcer-lo violentament. Posar el peu travesser: fer la traveta (Sta. Col. de Q.). De peus, o En peus, o D'en peus (escrit també dempeus): en posició vertical, per contraposició a assegut o ajagut. Estar en peus o de peus: estar dret, en posició vertical. Alçar-se en peus: posar-se en la dita posició el que estava ajagut, assegut o agenollat. No caber de peus en un lloc: estar-hi molt estrets. De peus: tot seguit, immediatament. «Hi vaig de peus»: hi vaig tot d'una. A peu: caminant o sostenint-se damunt les cames pròpies, sens cavalcadura ni altre vehicle. D'a peu o De peu: (soldat) que no va encavalcat; soldat d'infanteria. Pels seus peus (o pels seus propis peus): caminant, sense necessitat d'esser portat per altres o amb algun vehicle. De cap a peus: de dalt a baix, en tota l'extensió. A peu coix (...): caminant a petits salts damunt un sol peu, portant l'altra cama arronsada. Rossegar els peus: caminar fent fregar per terra la sola dels peus o del calçat. (...) A peu pla: al mateix nivell, sense pujades ni baixades.  Anar-se'n el peu a algú, o Faltar-li el peu: perdre l'equilibri perquè el peu llenega o deixa de trobar suport. Perdre peu (quan es camina dins l'aigua): deixar de tocar el fons amb el peu. Fer peu o Trobar peu (quan es camina dins l'aigua): trobar suport en el fons. Tenir peu: arribar amb el peu al fons de l'aigua sense enfonsar-s'hi completament. A peu eixut: sense mullar-se els peus. A peu ferm: sense recular una passa. No moure peu ni cama: no bellugar-se, mantenir-se immòbil.  Sense moure un peu: sense fer cap esforç. Assegurar els peus: posar-los damunt un lloc o suport segur. Posar o Donar peu a terra: baixar del cavall. 
|| 2. Objecte fabricat que imita la forma o té alguna semblança amb un peu de persona. a) La part d'una mitja o mitjó que cobreix des del turmell en avall;.—b) Peu de ferro: peça de ferro que té la forma i dimensions de l'interior d'una sabata, i es posa dins aquesta per picar-hi damunt amb el martell i esclafar les puntes de clau que surten i que farien mal al peu.—c) Peu de rei: instrument compost d'un regle metàl·lic marcat amb centímetres i mil·límetres, que a un extrem porta una branca en angle recte i és recorregut per una altra branca paral·lela a la primera; l'usen els ferrers i altres industrials per a midar amb precisió diàmetres i gruixos. || 3. Part terminal de les extremitats dels animals quan correspon anatòmicament al peu o a la mà de l'home. Peus de davant: els que anatòmicament corresponen a les mans de l'home. Peus de darrera: els que corresponen als peus de l'home. Peu rodó: el que té un revestiment corni que per davant té forma rodona, com el del cavall. Peu forcat o forcassat: el que té el revestiment corni dividit anteriorment en dos dits o ungles, com el del porc, del bou, de la cabra o de l'ovella. A quatre peus: amb les quatre extremitats tocant en terra per a caminar. (...) A quatre peus junts: corrent tan de pressa com es pot (Empordà). || 4. Nom de diferents objectes construïts imitant la forma d'un peu d'animal. a) Peu de cabra: eina de ferrer, en forma de martell molt ample, que aplana els ferros en calent.—b) Peu de cabra: eina de lampista, usada per a fer sécs a pols.—c) Peu de cabra: barra petita de ferro que s'introdueix dins un forat de la metxa del molinet de fusta d'un vaixell per evitar la superposició de les voltes de la cadena quan la filen.—d) Peu de cabra: en enquadernació, gravat que serveix per a ornamentar lloms i tapes de llibre.—e) Peu de gall: ferro en forma de grapa, que ve a parar sota el pescant dels cotxes i que forma com l'eix vertical del jou de davant, al qual permet el moviment giratori (Barc.).—f) Peu de gall: peça de ferro bifurcada que va clavada al pal d'una embarcació i serveix per a enganxar-hi i fermar-hi cordes.—g) Peu de gall: forcat que té un extrem acabat amb una forqueta de tres peus, usat per a fer sostenir l'encavallada anomenada trespeus o trespals (Sarroca de Bellera).—h) Peu de gall: rentamans de tres peus (Gombrén).—i) Peu de gall: cadascun dels dos banquets de fusta o de ferro que serveixen de suport a les posts d'un llit rudimentari (Empordà, Pallars). —j) Peu de gall: conjunt de tres claus clavats com si fossin els tres vèrtexs d'un triangle.—l) Peu de gall: senyal gravat en la roca, formant tres ratlles coincidents en un vèrtex, per suplir una terma (Cost. Cat. ii, 97).—m) Peu de gall: conjunt de galeries que fa un corc a la fusta, que es presenten ja encreuades ja partint d'un mateix punt (Gir., St. Feliu de G., ap. BDC, xiii, 135).—n) Peu de gall: conjunt format per l'estel del Nord i altres tres estels que es veuen entorn d'aquell en nits molt serenes (...)—p) Peu d'ànec: combinació d'àncores en què se'n fondegen dues a proa i una a popa (BDC, xii, 35).—q) Peu de porc: barra de ferro corbada i amb un extrem forcat, que serveix per a treure claus passant el forcat sota la cabota i fent palanca amb l'altre extrem.—r) Peu de porc: ferradura gruixuda que el ferrer posa sota la ferradura que està fabricant i que serveix per a poder foradar aquesta en els llocs corresponents als claus (Cerdanya).—s) Peu de porc: peça de ferro que forma un peu o taló que serveix per a reblar el ferro a llocs on el martell no arribaria (Igualada).—t) Peu de porc: peça de fusta amb dents de ferro, amb què els fusters subjecten la fusta que han de treballar.—u) Peu de porc: una classe de barra que fa de puntal entre un cabiró del trespol o sostre i la paret (Espluga, ap. BDC, xx, 190).—v) Peu de porc: nus mal fet a la malla de la xarxa quan s'apedaça (Costa de Llevant, Costa de Ponent, ap. BDC, xiv, 54).—x) Peu de porc: mena de paper que s'esquinça en donar-lo a l'amanidora (Griera Tr.).—y) Peu de rata: peça que arriba allà on el martell no pot arribar (Llucmajor, ap. Griera Tr.). II. || 1. Base, cosa que serveix de suport a una altra; part d'un objecte que li serveix de sosteniment.  Peu d'una escala portàtil: la barra o barres movibles articulades amb l'escala pròpiament dita i que li serveixen de sosteniment. Peu del compàs: la peça que s'aplica fixament al punt que ha de servir de centre del moviment del compàs. Peus de llit, de taula, de cadira, etc.: els petges. Peu de paret: cos sortit que apuntala i reforça un mur (...). Peu del foc: capfoguer (Vall d'Àneu); llar, pedra damunt la qual es fa el foc (Molló). (...) Peu de roda: peça corbada de fusta que uneix la roda de proa o de popa amb la carena de l'embarcació. Peu de falda: prestatge que hi ha a la cara anterior d'un forn per a suport de les pales d'enfornar (Voc. tecn. fleq.). || 2. Fonament; cosa que serveix per a iniciar-ne una altra. Prendre peu d'una cosa: prendre-la com a ocasió o pretext. Donar peu a una cosa: donar-hi ocasió, esser-ne la causa, motiu o origen. Fer peu d'una cosa: esperar-hi, confiar-hi (Tortosa). Sense peu ni fonament: sense cap raó. Estar en peu: existir, mantenir-se. «La dificultat està encara en peu». En peu de guerra: preparat per a entrar en guerra. Peu forçat: el consonant que es dóna a algú perquè li serveixi de base de rima per a una composició poètica; la circumstància que determina que una cosa sigui de tal o tal manera independentment d'ella mateixa.  a) Tronc d'una planta, o la planta mateixa; especialment, l'arbre o planta sobre el qual es fa un empelt. Peu de ruc: mugró superficial per a fer produir més el cep, perquè xucli més (St. Feliu de G., ap. Griera Tr.).—b) El pinyol del taronger que serveix de llavor (Horta de València).—c) ant. Mota, quantitat de diners que serveix de base per a negociar. (...). || 3. En terrisseria, l'estiba petita i rodona formada per l'entestat i les caixes plenes d'obra que hi ha en el centre i dins del segon volt, del qual està separat per un passadís circular (BDC, xiii, 58). En el forn d'escudeller hi ha el peu de davant, el peu d'enmig i el peu de darrera (Inca). || 4. a) Pila d'esportins plens d'oliva mòlta i disposada sota la premsa per a esser premsada (Camp de Tarr., Conca de Barberà, Calasseit, Gandesa, País Valencià). Peu d'oliva: la pila de cofins de pasta procedent de la primera mòlta. Peu de refeta, o de sansa, o de pinyola, o de repàs: el de pasta d'olives mòltes per segona vegada. Parar el peu: fer la pila de cofins. Carregar el peu: omplir els cofins i apilar-los. Desparar el peu: afluixar la premsa, treure'n els cofins i buidar-los (val.).—b) Massa de brisa disposada en columna, sia en cofins sia subjectada per una corda en espiral, i que es premsa d'una vegada (Penedès, Conca de Barberà, Priorat, Calasseit, Gandesa, País Valencià).—c) Quantitat d'olives que entren en cada premsada, i que sol equivaler a quatre quarteres (Urgell, Ll., Segarra). (...) || 5. Tint previ que es dóna a un teixit per fer més intens el color; és un color que es dóna primer i que serveix de base al segon.  || 6. Peu dret: peça col·locada verticalment per sostenir algun element de construcció o un altre objecte. Especialment: a) Tauló que es posa verticalment en terra i que, unit amb altres taulons per travessers fermats o clavats, serveix de sosteniment a una bastida o andamiatge.—b) Puntal que es posa sota els carros per sostenir-los en la posició normal quan els treuen una roda per reparar-los (Barc.).—c) nàut. Perxa molt resistent que, girant per l'extrem inferior en l'arbre d'un vaixell i travada per dalt amb una cadena, porta en son extrem superior el bocell per on llavora l'amant en les operacions de càrrega i descàrrega (Barc.).—d) El balustre o ferro més gruixut i més llarg, que hi ha a l'extrem de la barana d'una escala (Urgell).
III. La part baixa d'una cosa; la part oposada a la capçalera. Els peus del llit: la porció del llit més allunyada del capçal. Peu de l'escala: la part inferior, allà on comença una escala. Peu de la porta: el llindar, la part baixa d'un portal, on es posa el peu per entrar. Peu de l'arc: punt on comença a elevar-se la curvatura d'un arc. Peu d'una muntanya, d'una costa: la part més baixa, on comença la pujada del terreny.  Peu d'altar: emoluments que es donen als clergues per les funcions que exerceixen, a part de la còngrua o renda de llurs prebendes o beneficis.  El peu d'una carta, d'un escrit: la part inferior del paper o carta; allò que s'hi escriu. Peu d'un dibuix: paraules posades sota un dibuix per a explicar-ne el significat. Peu d'un llibre: la part inferior d'un llibre. Peu de pàgina: la part de baix d'una pàgina. Peu d'impremta: indicació del lloc on ha estat estampat un llibre o un altre imprès. Peu d'una muntanya: la part baixa d'una muntanya, el lloc on comença la pujada.  Peu de la broma, de la nuvolada: la part de nuvolada que sembla tocar la ratlla de l'horitzó. (...) Al peu de (tal o tal cosa): a la vora i a la part baixa de tal cosa o tal altra. A peu d'obra: just a la vora de l'obra que es fa i per a la qual es destina el material. Al peu de la lletra: exactament, sense canviar res. .—b) Peu de plom: part inferior del teixit de la xarxa de l'art, de fil molt gruixut i resistent perquè, en arrossegar-se per terra, no es malmeni.—c) Peu de suro: teixit de la xarxa de l'art, entre el bull de malla molt fina i teixit fi, i el peu de plom de mallat gruixut i resistent; en el peu de suro és on van clavats els suros de l'art (Barc.). (...) IV. || 1. a) Mesura lineal equivalent a 26 cm. (Barc.) o a 30 cm. (Val.), o sia, de dotze polzades.  b) Peu quadrat: mesura superficial el costat de la qual és un peu lineal, i que equival a 776 cm. quadrats.—c) Peu cúbic: volum d'un cub que té un peu lineal de costat. || 2. Grup de síl·labes que es pren com a unitat mètrica del vers, sobretot en la literatura grega i llatina.  Peu trencat: mig vers que es posa a vegades enmig d'una estrofa. V. || 1. Peu d'ànec o Peu d'oca: planta quenopodiàcia de l'espècie Chenopodium bonus-Henricus. || 2. Peu de bou: planta aràcia de l'espècie Arum maculatum (...). || 4. Peu de cabra: crustaci cirròpode de l'espècie Lepas pectinata (Boscà Fauna Val. 462). || 5. Peu de cabrit: a) Crustaci de diferents espècies del gènere Lepas, sobretot L. anatifera, L. anserifera, L. Hilii (Gibert Crust. 69). (...) || 8. Peu de colom: a) Planta borraginàcia de l'espècie Onosma echioides, de rizoma gruixut, negre vermellós, fulles lanceolato-linears amb pèls molt rígids blancs o groguencs, flors blanquinoses o groguenques en cimes terminals bracteades, de corol·la tubuloso-acampanada; es fa per llocs muntanyosos.—b) Planta borraginàcia de l'espècie Alkanna tinctoria, de rizoma llenyós cobert d'una capa negra vermellosa, tiges ajagudes o ascendents, fulles lanceolato-linears, flors blaves o purpúries en cimes geminades; es fa principalment per llocs arenosos.—c) Planta borraginàcia de l'espècie Lithospermum fruticosum (Ross.).—d) Planta geraniàcia de l'espècie Geranium columbinum.—e) Planta de l'espècie Centaurea cyanus (Masclans Pl.). || 9. Peu de corb: herba plantaginàcia de l'espècie Plantago coronopus (Mall.). || 10. Peu de Crist o peucrist: a) Planta rosàcia de l'espècie Potentilla reptans: de fulles dividides en cinc folíoles cuneiformes, dentades i fistonades, flors grans, grogues, solitàries, llargament pedunculades (Tarr., Val., Mall.).—b) Planta rosàcia de l'espècie Potentilla alchemilloides, de flors blanques (Bagà, ap. Flora Cat. ii, 266).—c) Planta de diferents espècies del gènere Alchemilla (Andorra). || 11. Peu d'euga: planta Tussilago fàrfara. || 12. Peu de gall: a) Planta labiada de l'espècie Lamium amplexicaule, de fulles inferiors ovato-cordiformes i les superiors reniformes i flors purpúries de calze molt pelut (cf. Vayreda Flòr. 418).—b) Planta gramínia de l'espècie Panicum crus-galli, de tronc dret i ascendent, fulles acuminades, verdes, i panolla formada per espigues aplegades, unilaterals i alternes (Val.). || 13. Peu de gallina: a) Planta gramínia de l'espècie Cynodon dactylon.—b) Planta ranunculàcia de l'espècie Ranunculus bulbosus, de rizoma bulbiforme, tronc dret pubescent, fulles trisectes, flors grogues bastant grans. || 14. Peu de gat: a) Planta de la família de les compostes, espècie Antennaria dioica, de tronc dret, fulles albo-tomentoses per sota i verdes i glabres per damunt, les inferiors transovato-espatulades, les superiors lineals acuminades, sèssils, flors blanques i tubuloses (Flora Cat. iii, 313).—b) Planta de la família de les compostes, espècie Gnaphalium dioicum. || 15. Peu de llebre: a) Planta lleguminosa de les espècies Trifolium arvense i Trifolium lagopus, de flors blanquinoses rosades.—b) Planta de l'espècie Plantago lagopus, de troncs drets o ascendents, estriats, fulles oblongo-espatulades o lanceolades, llavors oblongues, negres, lluents. || 16. Peu de lleó: planta rosàcia de l'espècie Alchemilla vulgaris. || 17. Peu de llop: a) Planta labiada de l'espècie Lycopus europaeus, de rizoma serpentejant, tija dreta, fistulosa, pubescent, fulles ovato-lanceolades, flors blanques puntejades de vermell (Val.).—b) Planta liliàcia de l'espècie Veratrum album (Ross.). (...) || 9. Peu de corb: herba plantaginàcia de l'espècie Plantago coronopus (Mall.). || 10. Peu de Crist o peucrist: a) Planta rosàcia de l'espècie Potentilla reptans: de fulles dividides en cinc folíoles cuneiformes, dentades i fistonades, flors grans, grogues, solitàries, llargament pedunculades (Tarr., Val., Mall.).—b) Planta rosàcia de l'espècie Potentilla alchemilloides, de flors blanques (Bagà, ap. Flora Cat. ii, 266).—c) Planta de diferents espècies del gènere Alchemilla (Andorra). || 11. Peu d'euga: planta Tussilago fàrfara.
|| 12. Peu de gall: a) Planta labiada de l'espècie Lamium amplexicaule, de fulles inferiors ovato-cordiformes i les superiors reniformes i flors purpúries de calze molt pelut (cf. Vayreda Flòr. 418).—b) Planta gramínia de l'espècie Panicum crus-galli, de tronc dret i ascendent, fulles acuminades, verdes, i panolla formada per espigues aplegades, unilaterals i alternes (Val.). || 13. Peu de gallina: a) Planta gramínia de l'espècie Cynodon dactylon.—b) Planta ranunculàcia de l'espècie Ranunculus bulbosus, de rizoma bulbiforme, tronc dret pubescent, fulles trisectes, flors grogues bastant grans. || 14. Peu de gat: a) Planta de la família de les compostes, espècie Antennaria dioica, de tronc dret, fulles albo-tomentoses per sota i verdes i glabres per damunt, les inferiors transovato-espatulades, les superiors lineals acuminades, sèssils, flors blanques i tubuloses (Flora Cat. iii, 313).—b) Planta de la família de les compostes, espècie Gnaphalium dioicum. || 15. Peu de llebre: a) Planta lleguminosa de les espècies Trifolium arvense i Trifolium lagopus, de flors blanquinoses rosades.—b) Planta de l'espècie Plantago lagopus, de troncs drets o ascendents, estriats, fulles oblongo-espatulades o lanceolades, llavors oblongues, negres, lluents. || 16. Peu de lleó: planta rosàcia de l'espècie Alchemilla vulgaris. || 17. Peu de llop: a) Planta labiada de l'espècie Lycopus europaeus, de rizoma serpentejant, tija dreta, fistulosa, pubescent, fulles ovato-lanceolades, flors blanques puntejades de vermell (Val.).—b) Planta liliàcia de l'espècie Veratrum album (Ross.). (...) || 19. Peu de mula: a) La planta Tussilago farfara. També s'anomena peu d'ase (Bal.).—b) La planta Petasites fragrans (Masclans Pl. 174). || 20. Peu de pardal: a) Lleguminosa de l'espècie Coronilla scorpioides, anomenada també banya de cabra.—b) Lleguminosa de l'espècie Ononis ornithopioides (Val.). || 21. Peu de perdiu: geraniàcia de l'espècie Geranium columbinum, anomenada també peu de colom. || 22. Peu de rata: a) Rosàcia de l'espècie Potentilla reptants. —b) Lleguminosa de l'espècie Trifolium lagopus.—c) Bolet de diferents espècies del gènere Clavaria, de tronc gruixut a la base, que es divideix en branquetes blanquinoses, groguenques o d'un roig vinós, les quals es subdivideixen en altres branquetes, formant el conjunt com una multitud de potetes de rata (Ripollès, Empordà, Garrotxa, Solsona, Vallès, Penedès, Igualada, Sta. Col. de Q., Mall.). || 23. Peu de vedella: planta aràcia de l'espècie Arum maculatum.

Loc.—b) Anar a peu: tenir pocs diners; anar errat de comptes; no tenir idea clara de les coses pròpies.—c) Esser més vell que l'anar a peu: esser una cosa molt antiga.— e) No tenir cap ni peus: esser una cosa absurda, no tenir cap raó on recolzar-se. —p) Caure l'ànima als peus, a algú: produir-se-li un gran defalliment per una sorpresa desagradable o una temor súbita. —ee) Saber de quin peu se dol, o de quin peu coixeja, o de quin peu salta algú: saber quin és el seu caràcter o les seves intencions. .—kk) Poder-hi pujar de peus: poder refiar-se o tenir absoluta certesa d'una cosa. —oo) Cercar cinc peus al gat: cercar pretextos o raons imaginàries, absurdes. —yy) Ficar els peus a la galleda: cometre un error o sofrir un fracàs. —d') Tocar de peus a terra: tenir present la realitat de les coses, tenir sentit pràctic..—p') Sortir amb els peus per davant: esser portat a enterrar.
DIEC. PEU. 1 1 m. Part terminal de les extremitats abdominals de l’ésser humà que comprèn el tars, el metatars i els dits. Els dits dels peus. La planta del peu. Tenir els peus grossos, petits, amples, estrets, llargs. Ficar-se de peus a l’aigua. Prendre un bany de peus. Una puntada de peu. Aguantar-se amb la punta dels peus. Saltar a peus junts. Girar-se, torçar-se, un peu. 1 2 a peu loc. adv. Caminant. Els uns hi han anat a peu, els altres a cavall. 1 3 a peu coix loc. adv. Amb un peu enlaire sense tocar a terra. Anar, saltar, caminar, a peu coix. Jugar a peu coix. 1 4 a peu dret loc. adv. Dempeus: Descanant solament sobre els dos peus. 1 5 a peu eixut loc. adv. Sense mullar-se els peus. Travessar una riera a peu eixut. 1 6 a peu ferm loc. adv. Sense recular un pas. Et vaig esperar a peu ferm tot el matí. 1 7 a peu pla loc. adv. Al mateix nivell. No ha de pujar escales: és a peu pla del carrer. 1 8 a peu rossec loc. adv. Arrossegant els peus. Caminava a peu rossec. 1 9 a peu sec loc. adv. A peu eixut: Sense mullar-se els peus. 1 10 perdre peu Quan es camina dins l’aigua, deixar de tocar el fons amb el peu. 2 1 m. anar amb peus de plom Procedir cautament, reflexionant el que hom fa. 2 2 caure als peus d’algú Prosternar-se-li als peus. 2 3 estar en peu de guerra Estar preparat a fer la guerra. 2 4 fer una cosa amb els peus Fer-la molt malament. 2 5 no tenir una cosa cap ni peus [o no tenir una cosa ni cap ni peus]  2 6 posar el peu al coll a algú Vèncer-lo. 2 7 posar els peus en un indret Anar-hi. Fa anys que no poso els peus en aquell antre. 2 8 posar quelcom als peus d’algú Oferir-li-ho en homenatge. 2 9 restar en peu una dificultat (o una oferta, etc.) No haver estat vençuda, retirada. 2 10 sense cap ni peus. 2 11 tenir-li a algú el peu a la gola [o tenir-li a algú el peu al coll] Tenir-lo a mercè nostra. 2 12 tenir un peu a l’estrep Estar a punt d’emprendre un viatge, de començar una empresa. 2 13 tenir algú un peu a la fossa [o tenir algú un peu a la tomba] Tenir poc temps de vida, estar a punt de morir. 3 m. Part de la mitja que correspon al peu. Se m’ha estripat el peu de la mitja.
4 1 m. peu d’atleta Micosi del peu produïda pel fong Epidermophyton floccosum. 4 2 peu pla Deformitat caracteritzada per la desaparició de la pontada del peu, de manera que hom recolza tota la planta a terra. 5 1 m. Part terminal de les potes dels animals que correspon anatòmicament al peu o a la mà dels humans. Animals de peu rodó, de peu forcat. Menjar peus de porc. 5 2 peu de pinya Pota arronsada que alguns cavalls tenen per un defecte de conformació. 6 1 m. peu de gall a) Peça que per la seva forma recorda la d’un peu de gall. 6 1 m. peu de gall b) Conjunt dels senyals, solcs, etc., que parteixen d’un mateix punt. 6 2 peu de gallina Màquina de tres peus que serveix per a aixecar grans pesos. 6 3 peu de porc Eina del mestre d’aixa que consisteix en un alçaprem de ferro acabat en dues orelles. 7 m. fer peu d’ànec Fondejar una nau amb tres àncores, dues a proa i una a popa. 8 1 m. Base, cosa que serveix de suport a una altra. Una copa d’argent amb un peu de fusta. El peu d’una lletra. 8 2 peu dret a) Peça col·locada verticalment per sostenir algun element de construcció o alguna altra cosa.
8 2 peu dret b) Tauló que, disposat verticalment i fermat a d’altres taulons travessers, forma part d’una bastida. 8 3 m. Balustre, barra de ferro, etc., que, posat verticalment a l’extrem inferior d’algunes escales, o d’un dels seus trams, forma part de la barana, tot sostenint-ne el passamà. 8 4 peu de roda Gaó²: Part de la carena d’una embarcació de platja que va de les escues fins a proa o fins a popa. 9 1 m. Part oposada a la capçalera. L’un estirava el llit pel cap, l’altre pels peus. 9 2 peu d’impremta Dades relatives a un llibre o un fullet, principalment del lloc i l’any de publicació i del nom i el domicili de l’impressor, que figuren generalment a la part inferior del dors de la portada.
9 3 peu de gravat Llegenda, generalment posada a la part baixa d’un gravat. 9 4 peu de pàgina Part baixa de la pàgina. Una nota a peu de pàgina, al peu de la pàgina. 9 5 peu d’un document Part terminal d’un text. 10 1 m. peu d’una obliqua Punt d’una recta o d’un pla en què es produeix la intersecció d’una obliqua. /10 2 peu d’una perpendicular Punt d’una recta o d’un pla en què es produeix la intersecció d’una perpendicular. 10 3 peu de l’arc Punt on s’inicia la curvatura d’un arc. 11 1 m. donar peu a una cosa Donar-hi ocasió. Les característiques d’aquell poble han donat peu a fomentar el turisme. 11 2 prendre peu d’una cosa Valer-se’n com a pretext, com a ocasió. 12 1 al peu de loc. prep. Molt a la vora de, tocant la part baixa de. Havíem arribat al peu mateix de la muntanya, de la costa. Érem al peu del mur, de l’arbre. Agenollar-se al peu de l’altar. 12 2 al peu de la lletra loc. adv. a) Literalment, atenent no a l’esperit sinó a la lletra. Copiar un text al peu de la lletra. 12 2 al peu de la lletra loc. adv. b) Exactament, sense afegir ni treure res. Complir una ordre al peu de la lletra. 12 3 al peu del canó loc. adv. En disposició, a punt, especialment davant una situació dura o combativa. 13 m. peu de mont Piemont. 14 1 m. Tronc d’una planta. 14 2 m. La planta mateixa. 14 3 m. Arbre sobre el qual es fa un empelt. 14 4 m. Cama d’un bolet. 14 5 m. Part basal de l’esporòfit dels briòfits que penetra en els teixits del gametòfit i n’absorbeix aliment, fent les funcions d’un haustori. 15 1 m. Pila de pasta d’oliva molta, de raïm aixafat, etc., disposada en cofins o en altres recipients per a ésser premsada. 15 2 m. Quantitat d’olives que entren a cada premsada. 16 m. Tint previ que es dona a un teixit, una roba, etc., per a fer més intens, més permanent, el color. 17 1 m. En heràld., peça fonamental col·locada en faixa tocant la vora inferior del camper i d’una amplària igual a un terç de l’altura de l’escut. 17 2 m. Part o meitat inferior de la flor de lis. 17 3 m. Extrem del braç inferior d’una creu. 18 1 m. Mida corresponent a la llargària normal del peu humà, de valor variable, equivalent a Barcelona a 25,93 centímetres. Peu romà, castellà. 18 2 m. Unitat anglosaxona de longitud, equivalent a 30,48 centímetres (símbol, ft o ′). 19 m. peu de rei Instrument de mesura de gruixos usat en diversos oficis, especialment en mecànica. 20 1 m. Grup de síl·labes que es pren com a unitat mètrica del vers. Els sis peus que componen l’hexàmetre llatí. 20 2 peu forçat Condició fixada per endavant, requisit ineludible. 21 1 m. peu d’ànec Sarrons. 21 2 peu d’ase Pota de cavall. 21 3 peu d’oca Sarrons. 21 4 peu de bou Sarriassa. 21 5 peu de cavall Pota de cavall. 21 6 peu de colom Planta híspida de la família de les boraginàcies, d’arrel tintòria, fulles oblongues i flors amb la corol·la tubulosa, groga, disposades en cimes escorpioides, que es fa a les pastures seques en terreny calcari (Onosma tricerosperma). 21 7 peu de corb Cervina. 21 8 peu de Crist a) Gram negre. 21 8 peu de Crist b) Peucrist. 21 9 peu de gall Flor robí. 21 10 peu de gat Pota de gat. 21 11 peu de gallina Gram¹ 1. 21 12 peu de llebre Herba anual de la família de les papilionàcies, del grup dels trèvols, tota pubescent, de flors rosades i petites, reunides en glomèruls densos, ovoides o oblongs, que es fa als pradells de teròfits en sòls àcids, sovint sorrencs (Trifolium arvense i T. lagopus). 21 13 peu de lleó Pota de lleó. 21 14 peu de llop a) Veratre. 21 14 peu de llop b) Malrubí d’aigua. 21 15 peu de mula a) Pota de cavall. 21 15 peu de mula b) Barretera. 21 16 peu de pardal a) Herba anual de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, flors grogues i petites i llegums arcuats i pènduls, generalment per parells, que es fa als erms i pradells de teròfits del País Valencià i d’algunes de les illes Balears (Ononis ornithopodioides). 21 16 peu de pardal b) Herba anual de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades, flors roses o blanquinoses, molt petites, en glomèruls llargament pedunculats, i fruits un xic arcuats, articulats, en grups de tres a vuit, que es fa als pradells de teròfits del nord-est de Catalunya (Ornithopus perpusillus). 21 16 peu de pardal c) Banya de cabra a). 21 16 peu de pardal d) Coronil·la escorpioide. 21 17 peu de vedell Sarriassa. 22 1 m. peu blau Pimpinella morada. 22 2 peu de rata [o peu de cabrit] Bolet del gènere Ramaria, de l’ordre de les gomfals, d’aparell esporífer ramificat i carnós, generalment comestible.
22 3 peu de rata bord Peu de rata de color salmó però virant a llimona a les puntes, que és amargant i purgant (Ramaria formosa). 22 4 peu de rata daurat Peu de rata comestible, de branques denses, de color groc fort (Ramaria aurea i espècies afins).
22 5 peu de rata gris Bolet del grup dels basidiomicets, gris, de forma més o menys ramificada (Clavulina cinerea). 22 6 peu de rata groc [o peu de rata gros] Peu de rata comestible, semblant al peu de rata daurat, de mida més grossa i color groc (Ramaria flava i espècies afins). 22 7 peu de rata reina Manetes arrissades. 22 8 peu de rata rosat Coliflor 2 1. 22 9 peu violeta Pimpinella morada. 23 1 m. peu d’ànec Animal equinoderm de la classe dels asteroïdeus, molt aplatat i fi, de color vermell llampant i groguenc (Ansepoda membranacea). 23 2 peu de cabra Percebe. 23 3 peu de pelicà Mol·lusc gastròpode, amb prolongacions en forma de dit a la vora anterior de la closca (Aporrhais pespelecani). 23 4 peu de cabrit Arca de Noè: mol·lusc marí...

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat