PLANASSA
f. | topon. marin. | |
f. topon. marin. Fons marí pla, sense res que faci nosa als pescadors.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Montanya Llocs sotaiguats I, p 28-29. PLANASSA. «Informació oral: Torredembarra ‘Piso, pla, sense roques’... Fons marí, net i pla; no sobresurt, de vegades davalla suaument. La definició dels pescadors concorda amb una part de les consignades per Coromines al DECat. És interessant notar la diferència nocional entre els homes de mar d’aquesta zona i els de Sant Feliu de Guíxols, pel que fa a l’aplicació del mot. Entre els primers, malgrat no ésser un genèric gaire utilitzat en toponímia marina, té una qualitat que assenyalen tots els informadors, i és l’absència de roques, segons que fan constar explícitament o implícitament, servint-se de l’adjectiu net. Entre els segons, el mot és emprat únicament amb referència al rocam...»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. PLANASSA f. || 1. Extensió de roca plana que sobressurt de l'aigua o que forma una elevació sobre el fons de la mar (Empordà, Costa de Llevant). || 2. Gran extensió de terra plana.
