PLANTAR
v. tr. | agric. castell. | |
1. v. tr. agric. Fixar a terra (un plançó, un esqueix, etc.), perquè hi arreli.
2. v. tr. castell. Aixecar un castell.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Miralles Eloi Fem pinya, p 91-94. PLANTAR (castells): «En l’argot casteller vol dir fer castells.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. PLANTAR v. tr.: || 1. Ficar en la terra un brot, esqueix, etc., perquè hi arreli, o una llavor, bulb, etc., perquè hi creixi. || 2. Ficar en terra l'extrem d'una cosa perquè s'hi mantingui dreta. || 3. a) Posar una cosa dreta, ferma, col·locada així com cal que estigui. —b) Instal·lar, establir. Plantar botiga: posar-la, començar a exercir el comerç. Plantar casa: amoblar una casa per viure-hi. Plantar-se de fuster: establir-se com a fuster (Segarra). || 4. Col·locar, posar en general (en llenguatge intensiu o emfàtic, i més aviat familiar). a) refl. Posar-se, situar-se ferm en un lloc. Plantar-se als vint anys: aturar-se als vint anys, dir o fingir que no en té més de vint. Plantar-se el temps: estar alguns dies fent bon temps, sense variacions atmosfèriques.—b) refl. En certs jocs de cartes, no acceptar més cartes per considerar que ja se'n tenen prou o que no convé tenir-ne més.—c) refl. Posar-se, començar a fer una cosa (Camp de Tarr.). Jo m'en plàntuch a fugir, canço pop. (ap. Milà Rom. 139). || 5. Pegar, aplicar un cop. «Li vaig plantar una bufetada». «Et plantaré els cinc dits a les galtes». || 6. Deixar, abandonar una persona o cosa; cessar d'estar amb ella o de prestar-hi atenció. Plantar una feina: abandonar-la i no preocupar-se'n més.
DIEC. PLANTAR2 1 1 v. tr. Fixar a terra (un plançó, un esqueix, etc.), perquè hi arreli. Plantar pins, vinya. Ací, hi plantarem cols. 1 2 v. tr. Enterrar llavors, bulbs, etc., (d’una planta) perquè es desenvolupi. 2 1 v. tr. Ficar a terra l’extrem (d’un pal, d’una estaca, etc.), perquè s’hi mantingui dret. L’envelat, el faran a la platja: ja hi planten les antenes. 2 2 plantar la bandera en un lloc Prendre’l, fer-se’n l’amo. 3 1 v. tr. Enganxar, col·locar, posar. A la paret, hi hem plantat un cartell. On vols que el planti, aquest pitxer? L’han plantat a la presó. Han començat a plantar les falles de Sant Josep. 3 2 plantar botiga Posar botiga. 3 3 plantar cara Fer cara. Va plantar cara al lladre. 4 1 v. intr. pron. Col·locar-se. Planta’t a la porta i vigila que no s’escapi. En dues hores ens vam plantar a Granollers. 4 2 v. intr. pron. En certs jocs de cartes, no demanar més cartes tenint-hi dret. 4 3 plantar-se algú a tants anys Dir que en té tants tenint-ne més. M’he plantat a vint anys. 5 1 v. tr. Deixar, abandonar, (algú). Quan em va dir això, vaig girar l’esquena i el vaig plantar. A en Joan, la seva xicota l’ha plantat. 5 2 deixar plantat algú No acudir a la cita que s’hi té. 6 v. tr. Pegar, clavar. Li vaig plantar una bufetada, un cop de puny.
