POLLISCAR
v. intr. | meteor. | |
v. intr. meteor. Ploviscar, caure pluja fina.
COMENTARIS:
Muntaner Peculiaritats Sitges, p 211: «ploviscar o polliscar -Caure una pluja fina i suau. ‘Només plovisca, la pluja forta encara ha d’arribar’. Ploviscar és tant al DCVB com al DIEC2, i tots dos consideren aquesta paraula sinònima de plovisquejar, que és una forma més usada a Barcelona. De fet, el plovisquejar barceloní deu ser un derivat de ploviscar per incorporació de l’infix repetitiu -ej-. Encara que el DCVB considera ploviscar propi només de la Conca de Barberà, el Priorat i les terres de l’Ebre, és a dir del sud de Catalunya, a Sitges és ben viva, i tinc la impressió que el seu ús es cada vegada més corrent. Actualment és una paraula que fan servir fins i tot els últims arribats. Sempre havia considerat polliscar, variant de ploviscar oïda també a Sitges, una pronunciació personal d’alguna persona que pronunciava malament la paraula ploviscar, però sembla que no és així, perquè, segons el DCVB, a Menorca diuen normalment poliscar, una forma propera a polliscar.»
Veny Llengua Penedès, p 89: «L’obra de Sadurní... mots desconeguts... com polliscar ‘ploviscar’ (Folklore II, p 54)».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB PLOVISCAR v. intr. Plovisquejar (Sta. Col. de Q., Falset, Tortosa, Mall., Men.).
DIEC PLOVISQUEJAR v. intr. Ploure lleugerament a gotes petites i nombroses.
