PONIOL
m. | bot. | |
m. bot. Poliol, mata de l'espècie Teucrium polium, molt preuada com a herba medicinal i aromàtica.
COMENTARIS:
Fonètica
Aquesta variant, predominant al Penedès, és el resultat de la dissimilació poliol > poniol.
INFORMACIÓ LÈXICA:
CITACIONS LITERÀRIES:
Bàyer Itineraris Gaià Foix Anoia, p 134: «Hi trobem algunes mates de... poniol, que ara està florint. En acariciar el poniol amb les mans ens queden impregnades d’una bona olor intensa, captivadora, gairebé diríem que seductora.
ETNOPOÈTICA:
fraseologia
«El poniol és l’herba del consol» (Sadurní Folklore II, p 119.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. PONIOL. m. V. Poliol.
DCVB. POLIOL. m. || 1. Planta labiada de l'espècie Teucrium Polium, de fulles oblongues o lanceolato-linears, flors blanques i a vegades purpúries, en capítols terminals ovoides o globulosos, amb calze acampanat. || 2. Planta labiada de l'espècie Mentha pulegium, de fulles petites, ovades o el·líptiques, flors rosades o liliàcies en glomèruls axil·lars multiflors, compactes, calze tubulós, pelut, amb cinc dents lanceolato-acuminades; és planta d'olor molt agradable i es cria per la vora de l'aigua i llocs humits; té aplicacions medicinals i s'empra també per a aromatitzar les sopes. [...] || 3. Poliol blanc: a) Planta labiada Mentha pulegium (V. poliol || 2).—b) Planta labiada de l'espècie Micromeria marifolia, arbust llenyós i dur a la base, de fulles ovades o oblongues, flors branques amb pics violats, en glomèruls multiflors, de calze tubulós; es fa per terrenys calcaris, àrids i pedregosos. [...] .—c) Planta labiada de l'espècie Satureia fruticosa, que, segons Font i Quer, és el poliol més estimat, floreix al pic de l'estiu, i els pastors i camperols en cullen i venen a manats, a bon preu [...] Var. form.: poriol, periol, poniol.
DIEC POLIOL 1 m. Timó mascle. Mata de la família de les labiades, tota coberta d’una pilositat fina grisenca, de fulles oblongues o linears i crenades i flors blanquinoses agrupades en diversos glomèruls terminals, que es fa a les brolles i als prats secs de les terres mediterrànies poc seques (Teucrium polium ssp. polium). 2 m. Herba aromàtica de la família de les labiades, de fulles ovades, enteres o poc dentades, flors liloses en verticil·lastres compactes i força distants entre si, que es fa als herbeis humits (Mentha pulegium). 3 m. Poliol blanc. 4 poliol blanc Mateta de la família de les labiades, aromàtica, grisenca i pilosa, sobretot al revers de les fulles, ovades, flors blanquinoses, que es fa en els replans de roca i clapers assolellats (Satureja fruticosa). 5 poliol d’aigua Poliol 2.
