PREMSA
f. | ||
1. Màquina disposada de manera que entre dues de les seves parts pot agafar i estrènyer una cosa per subjectar-la, esclafar-la, esprémer-la, estampar-la, etc.
2. Premsa de mà: la que es fa funcionar per una palanca moguda amb les mans.
3. Premsa d'oli: la que serveix per a esprémer les olives i fer-ne destil·lar l'oli.
4. Premsa de vi: la destinada a esprémer la brisa del raïm i fer-ne sortir vi.
5. Premsa de biga, o de lliura, o premsa llarga: la que efectua la pressió mitjançant una gran biga o un feix de bigues que puja o baixa per l'acció d'un caragol unit a un gran contrapès (anomenat la lliura o el quintar).
6. Conjunt de publicacions periòdiques de caràcter informatiu, especialment els diaris.
CITACIONS LITERÀRIES:
Borrut Basses, pous, p 26: «compra la casa dels Queralt tot fent-hi una premsa de lliura».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB PREMSA (ant. escrit també prempsa i prensa). || 1. Màquina disposada de manera que entre dues de les seves parts pot agafar i estrènyer una cosa per subjectar-la, esclafar-la, esprémer-la, estampar-la, etc. Estar en premsa: estar estret en la dita màquina. Premsa de mà: la que es fa funcionar per una palanca moguda amb les mans. Premsa d'oli: la que serveix per a esprémer les olives i fer-ne destil·lar l'oli. Premsa de vi: la destinada a esprémer la brisa del raïm i fer-ne sortir vi. Premsa de biga, o de lliura, o premsa llarga: la que efectua la pressió mitjançant una gran biga o un feix de bigues que puja o baixa per l'acció d'un caragol unit a un gran contrapès (anomenat la lliura o el quintar). Premsa de racó: la premsa d'oli o de vi que per les seves petites dimensions va muntada a un racó del celler o recinte on s'elaboren aquells productes. Premsa de formatge: la destinada a estrènyer les peces de formatge per fer-los donar tot el suc. Premsa de fideus: la destinada a estrènyer la pasta dins un recipient guarnit de foradins i elaborar els fideus. Premsa de roba: la que serveix per a pitjar i posar ben llisa la tela. Premsa hidràulica: la que funciona per la força de l'aigua. Premsa de fuster: la que serveix per a subjectar ben estreta una peça de fusta encolada, i també el caragol amb què es subjecta al banc la peça que han de serrar, planejar o d'altra manera treballar. Premsa de cera: la que serveix per a prémer les bresques i fer-ne sortir la cera. Premsa tipogràfica, litogràfica, de gravador, etc.: la que serveix per a imprimir text tipogràfic, litografies, gravats, etc. Donar a la premsa: donar a imprimir. Estar en premsa: estar imprimint-se (un llibre, fulletó, etc.); fig., estar oprimit, en patiment, angúnia. Sortir de les premses: publicar-se, editar-se un text, llibre, fulletó, etc. || 2. Conjunt de publicacions impreses, i especialment les de sortida periòdica. «Avui la premsa no duu cap notícia important». «M'agrada llegir la premsa del matí». Cult. pop.—Existeixen nombroses premses construïdes de fusta (avui gairebé desaparegudes de l'ús industrial), de les quals donam descripció i gravats en els articles corresponents al producte que amb elles s'elabora. Per a les premses d'oli, de fideus, de vi, vegeu els articles oli, fideuer, vi. En l'article present donam gravats i nomenclatura de dues premses antigues: la de fer cera i la de premsar roba de fabricació casolana.
DIEC. PREMSA 1 1 f. Màquina disposada de manera que, entre dues de les seves parts, pot agafar i comprimir alguna cosa, i serveix per a aplacar, esclafar, esprémer, estampar, imprimir, etc. Premsa de biga, de caragol. Premsa a mà. Premsa hidràulica. [...] 1 6 f Aparell d’imprimir proveït de dos plans, el marbre, pla fix inferior que conté la forma, i la platina, pla superior que pressiona el paper sobre la forma. 1 7 premsa de daurar Màquina emprada pels enquadernadors per a la impressió o el daurat de les tapes d’un llibre. 2 1 f. Conjunt de publicacions periòdiques de caràcter informatiu, especialment els diaris. La premsa diària. La premsa catalana. La llibertat de premsa.
2 2 premsa groga Premsa sensacionalista. 2 3 donar una obra a la premsa Fer-la imprimir. 2 4 tenir algú bona premsa Tenir bona fama, ésser objecte de comentaris favorables. 2 5 tenir algú mala premsa Tenir mala fama, ésser objecte de comentaris desfavorables.
