Fon.: [pɾu’e]
m. marin. El que cuina, en una embarcació pesquera.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Garcia Soler Vida marinera, p 295: «proer: nom amb què és conegut el ranxer pel fet que cou el menjar a proa.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Garcia Soler Vida marinera, p 78: «el proer, o sigui el cuiner, se n’anava a les botigues».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. PROER. M. Mariner que té el seu lloc a la part de proa de l’embarcació.]
© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014