PUA
f | agric. alim. | |
1. f. agric. Eixart, part que es lleva d’una planta per empeltar-la en una altra.
2. f. alim. Pua d’atzavara. Punxa amb què acaba una fulla d’atzavara, bon estri per a menjar cargols.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Giralt Vocabulario viña. PUA. V. AIXART, Cartilla rústica: 9 «bona afinitat de la pua amb el patró o peu»
CITACIONS LITERÀRIES:
Aixalà Hores vagaroses, p 102: «Davant una petarrellada de cargols al Vendrell jo havia sofert el suplici de Tàntal. De bona gana hauria agafat una pua d’atzavara i me n’hauria cruspit uns quants, grossos i sucosos».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. PUA. f. || 1. Cos rígid i prim acabat en punta... Especialment: a) Òrgan prim i punxegut d’una planta.
DIEC. PUA 1 1 f. Cos prim i rígid acabat en punta. Les pues d’una pinta, d’un pinte. [...]1 5 f. Fragment de la planta que s’uneix al peu quan es fa l’empelt. [...]
