QUART QUARTA
m. f. | agric. vitic. mesur. castell. | |
1. 1. m. agric. Tipus de contracte agrari que indica que la contribució del parcer és la quarta part de la renda o producte.
2. m. i f. castell. Cadascun dels castellers que formen part del quart pis d’un castell.
3. m. vitic. mesur. Quart català: mesura de capacitat per a vi corresponent a la cabuda del recipient del mateix nom, igual a uns 108 l.
4. m. vitic. mesur. Quart de porró: petricó.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Alsina Mesures, p 206: «quart català. Mesura de capacitat per a vi corresponent a la cabuda del recipient del mateix nom, igual a uns 108 l (Penedès)».
Alsina Mesures, p 200: «quart de porró: Petricó.»
Alsina Mesures, p 206: «quarta f. || 5. Mesura de capacitat per a líquids, de valor variable segons les comarques... b) A Barcelona, al Penedès, al Camp de Tarragona, al Gironès i a Mallorca és igual a ¼ de quartà...».
Miralles Eloi Fem pinya, p 91-94. QUARTS, QUINTS: Castellers que pugen al quart o cinquè pis.
Virgil Salomó, p 87: «A Salomó, el sistema de parceria més corrent és el quart, terme que indica la renda del propietari: la quarta part de la collita.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. QUART, QUARTA adj. i subst. I. adj. || 1. Que fa quatre; que en una sèrie en té tres davant seu. [...] || 2. Que és una de les quatre parts iguals en què es divideix una cosa. [...] II. m. La quarta part d'una cosa. [...] Especialment: || 1. La quarta part d'una renda o producte [...] || 2. Porció d'un quadrúpede o d'un ocell, composta de la carn corresponent a una de les extremitats. [...] || 3. Sèrie de quinze minuts, la quarta part d'una hora. [...]. Al Principat les fraccions horàries se solen expressar en quarts de l'hora començada: un quart d'onze (=10 h. 15 m.), dos quarts d'onze (=10 h. 30 m.), tres quarts d'onze (=10 h. 45); a les illes i al País Valencià (excepte Alcoi) s'acostuma a dir les deu i quart, les deu i mitja, les deu i tres quarts respectivament. Dos quarts: mitja hora, i el toc de rellotge que l'assenyala. a) Distància que es recorre normalment en la quarta part d'una hora anant a peu. [...] —b) ant. Rellotge d'arena que rajava durant un quart d'hora. [...]. || 7. Mesura de líquids, i el recipient o barril que la fa, que conté quatre quartins i equival a la quarta part d'una pipa. [...]|| 9. Cadascuna de les dues fases en què la lluna augmenta o disminueix aparentment de volum per als observadors des de la terra. Quart creixent: la fase que va de la lluna nova a la lluna plena, durant la qual el disc lunar presenta cada nit més superfície il·luminada. Quart minvant: la fase que va de la lluna plena a la lluna nova, durant la qual el disc lunar va presentant cada nit menor superfície il·luminada. [...] || 11. La quarta part d'un full de paper de marca ordinària. «Un llibre en quart»: un llibre que té el format igual a la quarta part del full. [...] Loc.— d) Estar a tres quarts de quinze: estar tort, mal posat, malgirbat.—e) Tenir el cap a tres quarts de quinze: tenir el cap malament, estar molt distret.
DCVB. QUARTA f. I. Nom d'algunes coses que fan quatre, que en una sèrie en tenen tres davant seu. || 1. Segonet, pellofa de cereal triturada, que es dóna a menjar als porcs (Empordà, Vallès, Vendrell, Tortosa, País Valencià). [...] || 4. mús. Nota situada en quart lloc a partir d'una altra nota; interval entre les dites notes, que consta de dos tons i un semitò. [...] II. Nom de la quarta part de certes coses. [...] || 7. Mesura de líquids equivalent aproximadament a un litre (or., occ., val., mall.). Els seus múltiples són variats i de diferents noms: a l'Empordà i el Gironès, dotze quartes fan un mallal; a Barcelona, Penedès, Camp de Tarragona i Mallorca, quatre quartes fan un quartà; a la Vall d'Àneu, vuit quartes fan un bot; a la Conca de Tremp, cinc quartes fan un sester; a l'Urgell i la Segarra, vuit quartes fan un quartà; a Biar, quatre quartes fan un cànter. [...]
