QUATRE
m. | castell. | |
m. castell. Nom que reben els castells amb quatre homes a la base i als diferents pisos. Quatre de set, quatre de vuit, quatre de nou.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Miralles Eloi Fem pinya, p 91-94. QUATRE DE...: Nom que rep el castell que te quatre homes a la base i als diferents pisos.
ETNOPOÈTICA:
Miralles Eloi Fem pinya, p 91-94. QUATRE DE...: Nom que rep el castell que te quatre homes a la base i als diferents pisos.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. QUATRE adj. num. || 1. Tres més un. i. a) usat com a ordinal: El que fa quatre. Quatre hores o Les quatre: l'hora quarta després de mitjanit o de migdia. [...] «El dia quatre d'abril serà Pasqua».—b) m. Carta o altre objecte marcat amb el nombre 4. «Tinc el quatre de copes». || 2. Un petit nombre indeterminat; alguns, pocs. Fer quatre passes: caminar un poc per passejar. Estar a quatre passes d'un lloc: estar-ne molt aprop. Esser quatre gats: esser molt poc companys o assistents a un lloc. Anar a un lloc amb quatre salts o amb quatre bots: anar-hi en poc temps, ràpidament, sense gaire esforç. Menjar una cosa amb quatre grapades: fer-la molt aviat. Dir quatre paraules: fer un parlament curt. Posar o Escriure quatre ratlles, o quatre mots de lletra: escriure una carta breu. [...] Loc.—a) Als quatre vents: en totes les direccions.—b) Anar de quatre grapes: caminar posant a terra els peus i les mans. [...] g) Dir-ne a algú quatre de fresques: dir-li les veritats desagradables a la cara.—h) Com dos i dos fan quatre: amb gran claredat, amb tota evidència. Refr. «Més veuen quatre ulls que dos»: es diu quan algú vol examinar allò que un altre ja ha examinat.
