QUILLAT
m. | marin. | |
m. marin. Embarcació menor, de buc molt alt i estret, amb la roda de proa formant angle recte amb la quilla.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Garcia Soler Vida marinera: p 296: «quillat: barca alta, caiguda de gaons».
CITACIONS LITERÀRIES:
Roig Raventós, J. Tecleta, p 25: «fill de patró i amo del quillat Santa Tecla feia de pescador amb una gran vocació i entusiasme».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. QUILLAT || 1. m. a) Embarcació gran aparellada de vela llatina, amb la popa i la proa formant angle recte amb la quilla, que és un xic pronunciada; porta per aparell una mestra i una pollacra, i es dedica a la pesca i al tràfic de cabotatge (Tortosa i País Valencià).—b) Embarcació menor, de buc molt alt i estret, amb la roda de proa formant angle recte amb la quilla (Costes de Llevant i de Ponent).
