RAIM
m. | bot. vitic. | |
1. m. bot. vitic. Fruit de la vinya, format per un brot que porta una munió de baies sucoses, els grans de raïm, de polpa dolça.
2. m. bot. Inflorescència consistent en un eix del qual en surten eixos secundaris o peduncles acabats cada un en una flor.
3. m. bot. Raïm de bruixa, de llop, de pastor: crespinell, planta herbàcia del gènere Sedum.
4. m. bot. Raïm de l’escopeta, també anomenat raïm de moro: arbust de procedència americana, de baies lleugerament tòxiques (Phytolacca americana).
ETNOPOČTICA:
fraseologia
«Del sol quan passa més alt, i del raïm cuidat com cal, en fem el xampany Nadal.» a Rius Morgades Alt Penedès, p 134: «[a les caves Nadal] M’ha complagut el rellotge de sol ubicat a la blana paret del magatzem principal i les paraules poètiques i rerals que l’acompanyen».
«Els raïms són madurs, quan floreixen les olivardes», a Querol Subirats, p 76: «(Ca l’Avi)».
«Suc de raïms, fica’t endins, | no em facis mal, | que altre sermó no et cal.», a Sadurní Folklore I, p 188: «(Vilafranca)».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB 1. RAÏM m. || 1. Fruit del cep o de la parra (Vitis vinifera), format per un conjunt de baies sucoses rodones o rodonenques, pedicel·lades, agrupades al volt d'un eix ramificat; conjunt dels dits fruits, fruita del cep o de la parra. [...] Gra de raïm: cadascuna de les baies d'aquest fruit. Singló o aixingló de raïm: conjunt d'alguns grans arrancat d'un raïm amb el pedicel que els uneix. Rapa de raïm: el conjunt dels pedicels del raïm sense els grans. Raïm de taula: el que es menja, o sia, que no es destina a fer-ne vi. Raïm de penjar o de servar: el que es conserva molt de temps per a esser menjat durant l'hivern. Raïm de cup, o de vi, o de verema: el que es destina a fer-ne vi. Raïm blanc i Raïm negre són les denominacions més generals del raïm segons el color dels grans. Hi ha moltes altres designacions específiques de cada varietat de raïm, de les quals indicarem només les principals. [...] Raïm carenyena: és negre i bo (Empordà, Camp de Tarr.). [...] Raïm de garnatxa (val.) o granatxa (mall.): és negre o vermell fosc, mitjancer, molt bo per a fer-ne vi. Raïm grec: és de gra petit, blanc, molt dolç, i té aplicacions medicinals sobretot per a guarir indigestions i reforçar la vista (Empordà, Camp de Tarr.). [...] Raïm macabeu: és blanc, atapeït, gros, de grans mitjancers, no gaire bo per a menjar ni per a fer vi. [...] Raïm malvasia: blanc, de grans petits i clars, bo per a menjar i sobretot per a fer vi. [...] Raïm monastell (Xàtiva, Alcoi) o monestrell (Empordà, Urgell, Mall.) o morastell (Calasseit, Maestrat): varietat de raïm negre moradenc, de gra petit, bo per a vi però no gaire per a menjar. Raïm moscatell: n'hi ha de blanc i de negre, és molt saborós i té un gust com de canyella, aromàtic. Raïm pansa o panser: és molt dolç, però més bo per a assecar-lo i fer-ne panses que per a menjar-lo quan és fresc. [...] Raïm picapoll: és blanc, de gra petitet, poc recomanat per a vi, però bo per a penjar i menjar-se d'hivern. [...] Raïm de pobre: el de gra gros i que dóna molt de vi (Espluga de F., ap. Griera Tr.). [...] Raïm de Sant Jaume: és blanc, rodó, de pell fina (Espluga de F., ap. Griera Tr.). [...] Raïm sumoll: és de gra llarguerut, negre, de pell prima, molt sucós, no gaire bo per a menjar ni per a fer vi. [...] Raïm trobat: de gra negre, rodó, molt dolç (Urgell). Raïm ull de llebre: és de color blanc groguenc amb un pic negre a l'ull, regular per a menjar i per a fer vi (val., mall.). [...] Raïm xarel·lo: és de gra blanc, llarguer, molt saborós, i molt primerenc (Empordà, Mallorca). || 2. Inflorescència formada per un eix principal que en tota la seva llargària té eixos secundaris o peduncles acabats cada un en una flor.
|| 3. Conjunt de qualssevol altres fruits agrupats al volt d'un eix ramificat, a la manera del fruit del cep o parra [...] Raïms de saüquera: el fruit de què es fa el vi de saüc, usat com a remei contra el mal de coll. [...] || 4. Element ornamental format per un conjunt de peces rodonenques agrupades entorn d'un eix ramificat [...] || 5. fig. Conjunt de coses o de persones agrupades d'una manera semblant als grans d'un raïm. «A cada plataforma hi havia un raïm de persones» (Fabra Dicc. Gen.). || 6. Nom que, acompanyat d'un complement, forma la denominació de diverses plantes. [...]—b) Raïms de llop: planta crassulàcia de les espècies Sedum album i Sedum acre [...] —c) Raïm de moro, o raïm de guilla, o raïm de Sant Salvi, o raïm de l'escopeta: planta fitolacàcia de l'espècie Phytolacca decandra. [...] Loc. —Mig figa mig raïm: així així, ni bé ni malament (or., bal.). Refr. [...] — b) «Quan no són figues, són raïms»: es diu d'una successió de molèsties o preocupacions de divers caràcter, però que totes fan patir.—c) «No té vinya, i ven raïms»: es refereix a les persones que gasten més diners dels que el seu estat o posició social els permet [...]
DIEC. RAÏM. 1 m. Infructescència de la vinya, formada per un brot que porta una munió de baies sucoses, els grans de raïm, globoses o el·lipsoidals, de polpa dolça i pela groguenca, vermellenca, violàcia o quasi negra. Raïm blanc, negre. Premsar raïms. Menjar un raïm, uns quants grans de raïm. 2 1 m. Conjunt de flors o de fruits i també de coses i àdhuc d’animals o persones agrupats a la manera dels grans de raïm. Un raïm de dàtils. A cada plataforma hi havia un raïm de persones. 2 2 m. En bot., inflorescència o infructescència, típicament monopòdica, consistent en un eix que porta directament flors pedicel·lades. 3 1 m. raïm de bruixa Crespinell: Planta herbàcia del gènere Sedum, de la família de les crassulàcies, de fulles suculentes, cilíndriques o globoses, que viu sobre murs, roquissars i llocs secs. 3 2 raïm de guineu Herba de la família de les liliàcies, rizomatosa i tòxica, amb un sol verticil de fulles, normalment en nombre de quatre, disposades a manera de creu, del mig de la qual surt una flor, de pètals linears groguencs, i en la fructificació una baia negra, que creix als boscos frescals de muntanya (Paris quadrifolia). 3 3 raïm de l’escopeta Herba de la família de les fitolacàcies, molt robusta, de tija ramificada sovint vermellosa, fulles ovades o el·líptiques, flors blanquinoses o, més tard, purpúries, en grans raïms, i fruit de color negre purpurescent en baia deprimida i amb deu solcs, originària d’Amèrica del Nord, antigament cultivada i ara naturalitzada, emprada en medicina popular, tot i ésser un xic tòxica, i per a acolorir begudes amb el suc dels fruits (Phytolacca americana). 3 4 raïm de llop Crespinell: 3 5 raïm de moro. 3 6 raïm de pastor Crespinell [...].
