adj. m. f. | ||
1. adj. i m. i f.. Vermell.
2. adj. Vermellós. Un home de pèl roig. Sucre roig.
3. adj. i m. i f. Esquerrà, pertanyent o partidari d’un partit polític d’esquerra.
El nom de color roig / roja ha estat substituït arreu pel de vermell / vermella i, fins i tot, del sucre roig n’hi ha que en diuen ara sucre morè. Tanmateix, del gran ús que se’n devia fer, en són prova les traces que el fan present en la toponímia.
Coromines Llenguatges II, 23: «la gent del migjorn i de ciutat oblida massa sovint que roig en el bon català muntanyenc no té gaire en comú amb el cast. rojo, català vermell. En general és ‘rogenc’, en toponímia molt sovint ‘rogenc fosc’. Recordem ben bé que en toponímia no figuren altres colors que blanc, negre, verd i roig; a ells s’hi redueixen impressionísticament tots els altres colors i matisos (enlloc no hi ha topònims on figurin gris, groc, castany i ni tan sols blau).»
Llorac Creixell, p 65: «En la identificació de les vies romanes, una de les característiques per localitzar-les és el topònim roig i les seves variants, atribuït al costum que tenien els romans de pintar les parets exteriors de color vermell; s’utilitzà també durant l’època medieval, principalment en hostals i albergs.»
Toponímia
Navarro Onom. Dial. Camp, p 221: «les Coves Roges (Vespella), lo torrent Roig (Querol)»
Selfa Onomàstica Vespella, p 38: «Les Coves Roges... Se’n diuen roges perquè la terra és rogenca»
Del fons del Grup de Toponímia de l’IEP:
· Cases Roges a Sant Cugat Sesgarrigues
· Coll Roig a Mediona.
· Cova del Roig a Cunit
· Fondo del Roig a C unit i Olivella.
· Mas Roig a Banyeres, la Bisbal, Font-rubí, Mediona, Sitges, Sant Vicençs dels Horts, el Vendrell i Vilanova i la Geltrú.
· Penyes Roges a Sitges
· Puig Roig, a Olèrdola.
· Rovira Roja a Sant Martí Sarroca.
· Serra Roja a Sitges.
DCVB. ROIG, ROJA adj. || 1. Vermell amb tendència a groc o a color d'argila (or., bal.) [...]. Home roig (dona roja, etc.): home, dona, etc., que té els cabells roigs [...] Roig mal pèl: es diu a una persona de cabells roigs, per menyspreu, perquè hi ha la creença que els de cabells roigs no són persones de bon caràcter. Cavall (mul, bou, etc.) roig: nom que es dóna a un animal que té el pèl de color vermell fosc [...] || 2. Vermell (pir-or., occ., val.) [...] Arròs roig, blat roig, figa roja, etc.: arròs, blat, figa, etc., de color vermell. Tornar roig: enrojolar-se, esdevenir vermell de cara per la vergonya, per l'acalorament, per massa menjar, etc. [...]. || 3. m. El color vermellós (|| 1) o vermell (|| 2); [...] || 4. Pertanyent a un partit d'esquerra, d'oposició a la monarquia (en el segle XIX) o d'orientació marxista (en el segle XX) [...] Loc. —Roig com una pebrina (pir-or.), o com un perdigot (or., occ., val.), o com una tomaca (Al.), o com un bitxo (Empordà), o com un pebre (bal.): comparances que s'apliquen a una persona o cosa molt vermella. Refr.—a) [...] «Home roig i gos pelut, primer mort que conegut» [...]
DIEC. ROIG ROJA 1 1 adj. i m. Vermell 1 i 2. El roig de la bandera. [...] 1 3 m. roig de plom Mini preparat en pólvores vermelles per a ús com a pigment en pintures per a ferro protectores de la corrosió, emprat també en la fabricació del vidre, de fórmula Pb3O4.
2 adj. Vermell tirant a groc, a causa especialment d’una pigmentació característica de melanina. Un home de pèl roig. 3 adj. i m. i f. Esquerrà 2: Pertanyent a un partit polític d’esquerra. Partidari de l’esquerra política.