ROMPE
m. f. | joc. | |
m. i f. joc. Tapa d’una capsa de mistos. Jugar a rompes.
COMENTARIS:
Jugar a rompes: des d’un punt fixat en una paret o amb qualsevol altre procediment, els jugadors deixen caure una rompa i el que aconsegueix que una es posi damunt d’una altra, guanya i fa el que se’n diu “passar el rasclet”, que és quedar-se amb totes les que hi ha a terra. Per al joc serveixen tota mena de peces col·leccionables fetes de paper o cartró.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Girona Recorts d’estudi, p 15: «Les rifes eren generalment de rompes, o sigui el cromo desenganxat de les capses de mistos»
Tothom 27/XI/1969: jugar a rompes ‘jugar a cartons’.
CITACIONS LITERÀRIES:
Girona Recorts d’estudi, p 15-16 «entregaven tants rompes, si d’aquestos era la rifa, com nombres volien prendre»; p 17 «És que els rompes se negociaven ficats en grupos de dinou»; p 18 «triava per a ell mateix los vint rompes més sencers».
Vallès, Josep, Paraules del Pla: Rompes: Els dos cartronets grossos de les capses de llumins. Joc de carrer de nens dels anys 40 i 50 del segle passat... Jugar a rompes: cada jugador posava una rompa a la clofa. A distància, marcada per una ratlla, cada jugador tirava el seu palet a la clofa i guanyava les rompes que quedaven sota o tocava, per poc que fos, el palet.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. ROMPO o ROMPE m. La fulla o tapadora superior d’una capsa de mistos, que els nois usen per jugar.
DCVB. RASCLET m. || 1. Eina semblant al rascle (‘Instrument compost d'un mànec molt llarg que a un extrem porta entravessada una post guarnida de pues de fusta o de ferro, que serveix per a arreplegar herba o palla’), que serveix principalment per a aplanar o allisar la terra de l'era o d'un caminal (Pla d'Urgell, Pla de Llobregat, Penedès, Camp de Tarr.) [...] || 7. Pala posada transversalment al cap d'un mànec i destinada a arreplegar els diners guanyats damunt la taula de joc.
