ROMANÍ
m. | bot. | |
m. bot. Popular planta arbustiva de la família de les labiades (), amb molt de predicament com a planta medicinal.
CITACIONS LITERŔRIES:
Estalella Avantprojecte estudis penedesencs: «Deixeu-me parlar un moment del romaní, que cada any floreix quatre vegades».
Massanell Del meu terrer, p 42 «Farigola i romaní: A la vora del camí | oh! romaní i farigola, | a la vora del camí, farigola, romaní.»
Sadurní Folklore II, p 119 «El romaní té vint-i-sis virtut».
ETNOPOČTICA:
Fraseologia
«El romaní fa pair», a Sadurní Folklore II, p 119.
«Poder-s'hi fer romanins», pel camí de tal lloc: esser un camí molt poc transitat (Penedès), a DCVB.
ONOMŔSTICA:
Antroponímia
Abric Romaní a Capellades.
toponímia
del fons del Grup de Toponimia de l’I.E.P:
· Coll de Romaní a Calafell.
· El Romaní, a Sant Martí Sarroca i al Vendrell.
· El Romaninar a Sitges.
· La Romaninosa a la Llacuna.
· Pla del Romaní a Castellet i Gornal.
· Plana del Romaní, a Canyelles.
· Torrent de Romaní, a Font-rubí i a Subirats.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. ROMANÍ m. || 1. Planta labiada de l'espècie Rosmarinus officinalis, molt olorosa, de branques ramoses i retorçudes, fulles linears gruixudes, coriàcies, sentades i tortuoses, senceres i llustroses, flors blavenques o blanques, molt espesses, en raïms curts, i bràctees més curtes que el calze. [...] || 2. Romaní mascle: a) Planta de l'espècie Cistus Clusii; [...] —b) Planta de l'espècie Lavandula stoechas (V. cap d'ase: tomaní) [...]
