• Inici
  • El projecte
  • Abreviatures
  • Bibliografia
  • Contacte
  • Web de l'IEP

ROTLLO

m.

meteor.

músic.

alim.

Fon.: [‘rɔʎʎu]

1.     m. Conjunt de persones o coses disposades formant cercle. Al voltant de l’escenari no hi havia sinó un rotlle de cadires.

2.     m. Persones o coses aplegades en quantitat. Va trobar un rotllo de rovellons. Abans de l’actuació, ja hi havia un bon rotllo de castellers.

3.     m. Fer-se escoltar, considerar, etc., per la gent. Fer rotllo a part.

4.     m. meteor. Halo: Corona lluminosa que envolta el Sol o la Lluna.

5.     m. músic. Rotllo de campanetes Roda voltada de campanetes que en certes diades es toca en algunes esglésies al moment de l’elevació.

6.     m. alim. Tortell.


INFORMACIÓ LÈXICA:

Manent Núvols Penedès, p 60: «“La lluna fa rotllo”, que vol dir que té com una corona nuvolosa al voltant i, s’hi ha estels dins, plourà. Altrament és senyal de canvi de temps. Recollit a Avinyonet, la Bisbal, les Cabanyes, Calafell, Castellví de la Marca, Cubelles, la Granada, la Joncosa, Moja, Pacs, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Martí Sarroca, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Vicenç de Calders, Santa Fe, Sitges, Torrelavit, Torrelles de Foix i el Vendrell.»; «“La lluna fa rotllana” diuen a la Granada significant que porta al voltant un halo i hi haurà canvi de temps.»

 

Sadurní Folklore I, p 250 «La Candelera... A Llorenç del Penedès es beneïen els rotllos, pastís en forma de roda, de pasta adobada, que subhastaven a la sortida de l’església.»... 

 


CITACIONS LITERÀRIES:

Carbonell Rovira Humor Vilanova, p 28: «... creient que en aquells temps es realitzava el somni daurat de trobar un rotllo on un rovelló es toca amb l’altre».

Solé Bordes Gallemí, p 44: «Antoni Gallemí hi va contribuir pagant el rotlle, és a dir el carilló de campanes situat a l’interior del temple»; p 56: «la construcció d’un rotlle de campanetes que encara avui sona a la basílica de Santa Maria».

Vidal Valenciano G. Festa Major Vilafranca, p 38: «l’alegre tritllejar del rotllo».


LEXICOGRAFIA COMPARADA:

DCVB. ROTLLE (i dial. rotle, rogle, rotlo, rotllo). m. I. || 1. Full de paper, pergamí. metall, etc., disposat donant una o més voltes a un eix [...] || 2. Rosca, volta d'una serp o d'una cosa en espiral [...]. II. || 1. Circumferència [...] || 2. Objecte de forma de circumferència. Especialment: [...] —d) Roda de fusta voltada de campanetes, que es fa voltar i sonar en alçar Déu i en cantar el Glòria [...]. || 3. Conjunt de persones o animals disposats en forma de circumferència al voltant d'un espai o d'un objecte o objectes [...].

 a) Conjunt de bestiar reunit dins la pleta o corral per a dormir, voltat dels manyacs i esquellers (occ.).—b) Rodona de molts presos formada dins una presó a efectes de reconèixer-ne algun com a presumpte autor d'un delicte. —c) Ball de rotlle: ball rodó (occ.). [...] —d) El rotle: nom de diversos jocs infantils en què els jugadors o jugadores formen una rodona (val.). || 4. Conjunt de coses disposat al voltant d'una altra o d'un espai buit [...]. || 5. per ext., Part d'una circumferència o d'una figura circular [...] III. Objecte o figura de forma de cercle, de disc. || 1. Tall rodó de carn, de peix, etc. || 2. Estera rodona que se sol posar sota una taula. || 3. Halo, cercle lluminós al voltant d'un astre, sobretot de la lluna. [...] || 8. Espai circular on se celebren danses. [...] || 9. Porció de camp on es cria o conra una planta determinada, on habiten certs animals de caça, etc. (Urgell, Segarra, Tortosa, Val.). [...]

DIEC. ROTLLO. m. Rotlle.
DIEC. ROTLLE. m. 1 1 m. Conjunt de fulls rectangulars de papir, de pergamí o de paper, cosits o encolats i enrotllats a l’entorn d’un eix, usats per a escriure-hi un text continu en el sentit de la llargada. 1 2 m. Teixit rotllat a l’ample, a tensió constant i amb vores coincidents. Fer rotlle de teixit. 2 1 m. Halo 1: Corona lluminosa blanca o irisada que apareix envoltant un cos lluminós, especialment el Sol o la Lluna, resultat de la reflexió i la refracció de la seva llum. 2 2 rotlle de campanetes Roda voltada de campanetes que en certes diades es toca en algunes esglésies al moment de l’elevació. 2 3 m. Tros rodó d’estora que se sol posar sota una taula. 2 4 m. Rodell 2: Aplec de madeixes lligades en forma circular. 3 1 m. Conjunt de persones o coses disposades formant cercle. Fer fer rotlle. Jugarem a rotlle fins a l’hora de berenar. Al voltant de l’escenari no hi havia sinó un rotlle de cadires. 3 2 m. Grup de persones format al voltant d’algú, d’alguna cosa. Un rotlle d’aficionats no el deixava avançar. 3 3 fer rotlle Fer-se escoltar, considerar, etc., per la gent. Fer rotlle a part. 3 4 treure una qüestió a rotlle Fer que es tingui en consideració, que se’n parli, etc.






© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014


Política de privacitat