RUDA1
f. | bot. | |
f. bot. Planta herbàcia del gènere Ruta, de la família de les rutàcies, que exhala una fortor particular, de flors grogues, emprada com a condiment i en medicina popular.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB.1. RUDA f.|| 1. Planta rutàcia de l'espècie Ruta graveolens, de troncs drets i ramosos, de 60 a 80 cm. de llargada, fulles alternes, grosses, compostes de fulletes partides en lòbuls llargueruts, blavoses; flors de quatre pètals, grogues, en corimbes terminals, i fruit capsular de moltes llavors negres i menudes; fa una olor forta i fastigosa. [...] || 4. Ruda de bosc (or., occ.) o Ruda de muntanya (mall.): planta rutàcia de l'espècie Ruta montana, molt pudenta, de fulles bipinnatisectes, de segments linears, flors petites grogues i fruit capsular subglobulós deprimit. També es diu ruda de bosc l'espècie Ruta chalepensis angustifolia, també molt fètida (Garrotxa, La Selva, Calella, Baix Penedès, Alt Camp de Tarr., Conca de Barberà, Men., segons Masclans Pl. 190). [...] || 7. Ruda de prat: planta ranunculàcia de l'espècie Thalictrum flavum, de tronc dret i acanalat, fulles pseudo-recompostes, flors groguenques en panolla corimbiforme i aquenis ovoido-globulosos amb costelles superficials (Ross., Cerdanya, Ripollès, Camp de Tarr.). [...] Refr. [...] — c) «Qui té ruda, Déu l'ajuda».
DIEC. RUDA. 1 1 f. Herba o mata del gènere Ruta, de la família de les rutàcies, que exhala una fortor particular, de fulles repetidament pinnatisectes, flors grogues en cima corimbiforme, amb els pètals còncaus cap amunt, a guisa de caputxa o cullereta, en nombre de quatre a totes les flors, llevat de la del mig, que en té cinc, i fruit en càpsula, espontània o cultivada, emprada com a condiment, en medicina popular, com a abortiva, i antigament amb finalitats màgiques. 1 2 ruda de bosc Ruda de fulles dividides en segments estrets, linears, i pètals enters, pròpia d’indrets pedregosos i de llocs secs de la terra baixa (Ruta montana). 1 3 ruda de fulla estreta Ruda de fulles dividides en segments lanceolats i pètals llargament ciliats al marge, que es fa en brolles, llistonars i erms de la terra baixa (Ruta angustifolia). 1 4 ruda vera Ruda de segments foliars oblongs i pètals denticulats al marge, d’olor molt intensa, originària de la península balcànica i regions properes, cultivada com a medicinal i aromatitzant (Ruta graveolens). 2 1 f. ruda borda Harmala. 2 2 ruda cabruna Trèvol pudent. 2 3 ruda de ca Planta de la família de les escrofulariàcies, de fulles pinnatipartides o pinnatisectes i de flors molt petites, purpurescents i amb la corol·la ventruda, disposades en panícula molt laxa, que es fa als indrets pedregosos o sorrencs (Scrophularia canina).
