RUDA2
f. | folkl. | |
f. folkl. Ball rodó de canalla.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Pujol/Amades Diccionari Dansa, p 421: «Ball infantil de la ruda: Ball rodó de mainada amb dues variants, una de curta i una de llarga, fetes al so de les següents cançonetes: “La ruda, | Antònia, que em faci | a mi seure” – “La ruda, | Antònia, | colònia | que ven ocells, | se’n va a la plaça | a comprar budells. | Compra que compra | budells foradats, | l’aigua li passa | per trenta mil forats” (Vilafranca del Penedès).»
CITACIONS LITERÀRIES:
Abecedari Festa Major, p 176: «la Ruda: antigament volia significar rodona o rotllana; en acabar la dansa del ball pla es ballava fent la ruda.»
Bové Penedès Folklore, p 15: «Ball Pla... al final es juntava alternant-se amb les demés parelles fent tots plegats la ruda o rodona que sempre era rebuda amb forts picaments de mans al final.»
ETNOPOÈTICA:
Una versió de la lletra de «La ruda», joc infantil de pati d’escola, fa: «La ruda, l’Antònia, | colònia, | ven ocells, | se’n va a la plaça | a comprar budells; | compra que compra | gats escorxats; | la pobra Marieta | renta els plats.»
