SENYA
f. | topon. marin. | |
f. topon. marin. Lloc terrestre que convenientment creuat amb un altre i des de la distància, ajuda els pescadors a situar-se en el mar.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Montanya Llocs sotaiguats I, p 11: «el pescador... es basa en allò que ell anomena senya, és a dir, una línia imaginària que parteix d’un punt de terra... Per tant, són dues, com a mínim, les enfilacions o senyes que corresponen a cada indret sotaiguat: una dita la de llevant, i l’altra, la de garbí... La relació del nom amb el punt cardinal no és coincident, car l’aplicació s’origina tenint en compte una línia perpendicular que va des de la costa al lloc del talassònim, i així la senya que procedeix del cantó dret s’anomena senya de llevant, i la de la banda oposada, de garbí... Més senyes encara... pels dies en què les condicions atmosfèriques alteren la visió... Són les denominades justificadament senyes baixes».
Pi de Cabanyes Parlar de Vilanova, p 60: «senya és un mot femení que en la tercera accepció del DCVB significa “adreça, indicació del carrer, nombre de casa, etc., on algú habita”. Però en el llenguatge mariner, i així caldria recollir-ho també al diccionari, senya és ‘cadascun dels senyals terrestres que ofereixen la indicació per situar-se dins algun punt concret de la mar tot seguint traces ben precises projectades amb l’ajut de la geometria’. || La traça no és només una habilitat sinó que també pot ser una petjada, allò que en mar seria un deixant o una estela. Les traces no són només testimonis d’alguna cosa que ha existit, indicis o vestigis que queden i recorden alguna cosa passada, sinó línies imaginàries que poden ser també plans i projectes, camins que encara no han estat solcats. || Quan les embarcacions no disposaven de l’actual tecnologia d’orientació via satèl·lit els indrets de la mar es localitzaven amb més o menys precisió quan l’ull del mariner constatava l’enfilació d’un ben identificat punt de referència d’en terra amb un altre de més ençà o de més enllà, també sobre la costa. || Els pescadors anotaven les senyes dels caladors on anar de pesquera i tradicionalment els quaderns de senyes es guardaven amb gran secret i passaven de pares a fills com la més valuosa de les informacions professionals. Les senyes, o ‘senyals indicadors terrestres’, solen ser muntanyes i turons, campanars, xemeneies o edificis singulars ben visibles de mar endins estant. Senya, doncs, és mot que designa dues coses diferents però relacionades: cada punt de referència en terra i també el lloc d’en mar que és conegut i denominat per les seves senyes. || Així, per exemple, el fondo del Pedroell és una senya o un punt d’en mar conegut també com “el Pedroell”. Aquesta és la senya, en singular, que situa en mar el lloc exacte des d’on veuen alineades en perfecta enfilació dues senyes d’en terra. “Quina senya té tal calador?... Tal lloc per tal altre” ―diuen els pescadors, tot donant les coordenades de situació d’un indret determinat de pesca. || Senya és, ben entès, un mot singular l’etimologia llatina del qual ―SIGNA― ja remarca de manera ben evident el plural d’origen. El mot senya no designa només, doncs, el “caràcter, tret, la coneixença del qual pot servir per a reconèixer un individu, un objecte” (DIEC), sinó també ‘cadascun dels referents terrestres per a la localització d’indrets mar endins determinats per la superposició visual de dues senyes o punts de referència’. Una senya és, doncs, un punt geogràfic que fa d’indicador, però per extensió els mariners reconeixen també com a senya, com a sinònim de adreça, ‘cadascun dels llocs concrets de la mar que són referenciats per les seves senyes’.»
Valls Toponímia costanera, p 38: «Les senyes, expressió usada per tota la gent de mar, són les particularitats de la costa, o bé de la franja costanera, com masies, turons, flocs d’arbres, cims de muntanyes, etc.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. SENYA f.
|| 1. Indici. [...]. Saber les senyes: conèixer els detalls que indiquen el lloc on està una cosa. [...] || 3. pl. Adreça, indicació del carrer, nombre de casa, etc., on algú habita.
DIEC SENYA 1 f. Caràcter, tret, la coneixença del qual pot servir per a reconèixer un individu o un objecte.
