SÍNIA
f. | agric. topon. | |
1. f. agric. Màquina per a extreure aigua d’un pou, composta de dues rodes, l’una horitzontal a la qual es comunica un moviment de rotació mitjançant un pal mogut per un animal o un motor, i l’altra vertical que engrana amb la primera i mou una sèrie de catúfols disposats al llarg d’una cadena sense fi, la part inferior de la qual va submergida en l’aigua.».
2. f. topon. Maset, caseta amb hortet.
COMENTARIS:
L’associació que han tingut les sínies amb “la caseta i l’hortet”, ha evolucionat de tal manera que, en alguns punts, i particularment a Vilanova, es qualifiquin com a sínies casetes d’esbarjo que ja no tenen ni pou.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Carbonell Noms de lloc Vilanova, p 468 «La Sínia... Cal aclarir que una sínia és un sinònim d’horta. Val a dir que, al llarg dels segles, han existit algunes hortes que eren anomenades simplement “la Sínia”, tant a la Geltrú com a Vilanova».
Martí Carrers Vilafranca, p 195: «Una sínia és un mecanisme del segle XIX que consisteix en dues rodes, una d’horitzontal i una altra de vertical, engranades, que una mula o cavall fan moure i mitjançant uns catúfols recullen aigua d’una riera o pou i l’aboquen a una bassa o directament al regadiu.»]
Muntaner Noms lloc Sitges, p. 252: «A Sitges, sínia és una extensió de terra conreada en la qual hi ha –encara que a voltes no– un giny que permet treure aigua del subsòl»
Vinyals / Cuatrecasas Parlar vilanoví, p 7: «paraules que són utilitzades i conegudes pels parlants del territori català, però que a casa nostra tenen un significat concret i diferent: sínia (masia)»
CITACIONS LITERÀRIES:
Carulla, Narcís, a Estudis Altafullencs 36: «hi ha restes de sínies... mercès la força animal... Per això es parlava de les sínies de sang».
Garcia Soler Vida marinera, p 41 «a través de les vinyes i sínies que la separaven de mar»; p 96 «els cellers... un d’ells era a cal Tallaferro, sínia del barri mariner».
Vinyals / Cuatrecasas Parlar vilanoví, p 5: «que encara habités en una sínia de les dels voltants de Vilanova.»
ONOMÀSTICA:
toponímia
Selfa Onomàstica Vespella, p 70: «Sínia, vegeu: Cal Nicolau, Mas d’en Plana, Virgili».
Del fons del Grup de Toponímnia de l’I.E.P.:
· La Sínia, a la Bisbal, Calafell, C astellet i Gornal, Castellví de la Marca. Olèrdola, Olesa de Bonesvalls i Sitges.
· Torrent de la Sínia a Olivella.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. SÈNIA o SÍNIA f. || 1. Màquina per a elevar aigua subterrània, composta d'una roda horitzontal (rodet) amb braçols, moguda per una bístia que volta, i amb la qual engranen les dents d'una roda vertical que en rodar mou una sèrie de catúfols disposats al llarg d'un rest o cadena sens fi, la part inferior de la qual va submergida dins l'aigua del pou on la màquina està instal·lada; [...]. || 3. Tros de terra regat artificialment per conrar-hi hortalissa (Gir., Pineda, Benissanet, Calasseit, Villa-Carlos).
DIEC. SÍNIA f. Màquina d’elevar aigua que consisteix en dues rodes, l’una horitzontal a la qual es comunica un moviment de rotació mitjançant un pal mogut per un animal o un motor, i l’altra vertical que engrana amb la primera i mou una sèrie de catúfols disposats al llarg d’una cadena sense fi, la part inferior de la qual va submergida en l’aigua.
