SOLRAIG
m. | ictiol. | |
m. ictiol. El més temible tauró de la nostra costa, que pot atènyer els quatre metres de llargària (Isurus oxyrinchus).
COMENTARIS:
Tot i que sigui un peix sense escata, “de bastina”, sembla que és força apreciat a la taula.
CITACIONS LITERÀRIES:
Gual Mar fonda, p 69: «el solraig (quin nom tan bonic per un terrible tauró que pot arribar a fer quatre metres...). El solraig, amb les seves tres rengleres de dents ben esmolades és el veritable tauró de les nostres mars. Afortunadament no n’hi ha gaires i es mantenen allunyats de la costa. Força temps enrere hi havia el costun de penjar del coll dels infants, quan havien de “trencar”, és a dir, quan els havia de sortir la primera dent, una bosseta amb una dent de solraig.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. SOLRAIG o SALROIG m. Peix bastinal gros i temible per la seva voracitat, de diverses espècies de les que els mariners anomenen taurons, principalment la Carcharodon lamia (Empordà, Mall.), l'Odontaspis ferox (Barc., Val., Men., Eiv.) i l'Oxyrhina Spallanzanii (Tarr., Val.);
DIEC. SOLRAIG m. Peix de la família dels làmnids, de cos allargat, fusiforme i musculós, que pot atènyer 4 metres de llargada, amb el dors blavós i el ventre clar, les dents triangulars, estretes, molt agudes i de vores llises, amb una carena molt llarga sobre el peduncle caudal, i dues aletes dorsals, la primera molt més grossa que la segona, molt voraç (Isurus oxyrinchus).
