RAJOLA

Arasa i Ferrer “La ceràmica al Vendrell” a el3deVuit (8 setembre 2017): «Des de finals del segle XIX es té constància dels tallers de la família Serra, dels Bonsoms, de la terrisseria de Fèlix Vidales Guarro, de la família Moragas, de  la família Fontana al carrer del Pou, de l’obrador de família Guinovart, dels Nin, d’en Pere Fontana, dels Font, dels Rovirosa, dels rajolers Figueres o del cantirer Poblet. Molts d’aquests tallers combinaven la producció de terrissa utilitària amb la de teules, rajoles i totxos [...] A finals del segle XIX, els Nin, es van especialitzar en peces destinades a l’ornamentació. Els Nin exportaren rajola vermella no només arreu del territori espanyol, sinó també a Amèrica, on es coneix amb el nom de “recilla de El Vendrell”.»

Marrugat Cuc a enraonar, p 19-20: «Els noms propis acostumen a néixer de noms comuns aplicats de manera individualitzada a llocs i persones. [...] No sembla tan corrent el procés invers dels mots comuns formats amb noms propis [...] questa modalitat de creativitat lèxica no és un fet excepcional al Penedès, ni originada solament en noms propis de persona, sinó que també poden formar-se amb noms de lloc, segons que veiem en el cas del grifi o ciment blanc. Molta de gent hi veu un nom comercial d’origen foraster, potser un acrònim. Res de més incert, perquè la fàbrica Grifi la va fundar el vilanoví Francesc Puig Figueras, que es va capficar a fabricar ciment blanc i prou bé que se’n va sortir. La instal·lació la va situar en una partida de la propietat familiar que es deia Grifi i d’aquí li venia el nom comercial, amb dues efes per a més broma. Avui, si necessiteu ciment blanc per a dissimular la vorada de les rajoles, el nom de grifi és el genèric amb què el trobareu. La mateixa via creativa és la seguida per al nom de les rajoles del Vendrell, que són aquelles esplèndides rajoletes rectangulars vermelles i molt primes que es posen en terrats i galeries, les quals s’han d’instal·lar amb tanta de cura, que podeu estar segurs que es bufaran si el paleta no ho és d’ofici. El nom s’ha escampat i és utilitzat arreu encara que no estiguin fabricades en una bòbila vendrellenca.»

DCVB. 1. RAJOLA f. || 1. Peça d'argila o d'altra terra, emmotllada quan és humida formant un bloc prismàtic de poc gruix i generalment de forma rectangular, i després assecada i endurida al sol, per a servir de material de construcció de parets o paviments; [...] Les mides de les rajoles són variables segons les comarques i els usos especials de les diverses classes de rajoles. En general, en el Principat i en el País Valencià les rajoles tenen forma llarguera rectangular; a les Balears tenen el mateix nom també les peces quadrades. El gruix sol oscil·lar entre 15 i 20 mil·límetres; la superfície sol esser de 10 per 20 cm., de 15 per 30, de 17 per 34 (i en aquest cas el gruix és de 3 o 3'5 cm.); a Mallorca hi ha rajoles de 20 per 20 cm. (gruix 2 cm.) i altres de 40 per 40 (amb 2'5 cm. de gruix). [...] Rajola de València: la quadrada i lluenta de vernís, blanca o de colors [...] || 2. Conjunt de les dites peces considerat com a material de construcció [...] || 3. Peça de xocolata, de tabac, etc., de dimensions i forma anàlogues a les de la rajola de construcció. [...]

DIEC. RAJOLA. 1 Peça de ceràmica de forma prismàtica i de gruix inferior als 2 centímetres, generalment de planta quadrada o rectangular, que és emprada per a fer paviments, cobrir parets, etc. 1 2 f. Maó prim. 1 3  rajola de València Rajola, normalment de forma quadrada, amb esmalt vidriat, opac i de color per una de les cares.
1 4  rajola vidriada Rajola amb esmalt vidriat, transparent i de color per una de les cares. 2 1 f. Peça quadrada de matèria plàstica, obtinguda per laminatge, molt poc gruixuda, que és fixada al sòl amb coles especials per tal de constituir paviments. 2 2 f. Peça que recorda per la seva forma una rajola de construcció. Una rajola de xocolata, de tabac.

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat