SAC

Sinonímia

De sac de gemecs: ↑Manxa borrega, ↑borrega.

Veny Llengua Penedès, p 89: «L’obra de Sadurní... simplement s’apunta la sinonímia: per al ‘sac de gemecs’ tenim ploranera, coixinera, borrassa, bot de la gaita, bossa verda, mossa verda (269-270), aquest dos absents del DCVB»

Aguiló Dicc. Els sacs de Montmaneu: són els homes de la vila de Montmaneu que, quan en alguna població fan pregàries per la pluja, van davant la processó vestits de sacs, escabellats i cridant: «Aigua, Senyor!».

Cuscó Toc castells: p 29 «una denominació popular, com ho és... la de sac de gemecs o manxa borrega per anomenar la cornamusa».

Vilà Sitges festa major, p 111 «SAC  DE GEMECS: És un instrument musical dels anomenats de vent... El sac de gemecs o també manxa borrega, buida-sacs o gaita, està composat d’una pell cosida i empegotada, inflada amb la bufera del sonador, i unes campanetes o flautes que serveixen per sonar de melodia.»

Víctor Balaguer, fragment de “Lo sach de gemechs” apud Milà Franco Borregaires, p 21: «Y avuy, cuant ab los porquets | de San Anton se passeja, | no canta’l sach de gemechs, | no canta, no, que gemega!»

Vidal Valenciano G. Festa Major Vilafranca: p 23: «Aquí los Pastorets o Cercolets fent son ball al ço de las borregas, la noya verda o lo sach de gemechs».

DCVB. SAC. m.: || 1. Recipient de roba, generalment de classe inferior, fet doblegant-ne un tros rectangular, cosint els voravius i deixant obert un costat que forma la boca; serveix per a tenir coses sòlides, i especialment fruits secs, diners o roba. [...] Sac costal: sac més gran que els ordinaris, i proporcionalment més ample i curt que aquests. 

[...] Sac fariner: el de tela més espessa i resistent que els sacs ordinaris, per a tenir farina. [...] Sac cardoní: sac petit, de cabuda determinada per al transport de la sal de Cardona. Sac pinyoner: sac de quartera i mitja de pinyons. Sac de coixí: sac rutllat amb una mica de palla o herba, que se subjecta al cap dels homes de tragí, els cau al cim de l'esquena i serveix de coixí per a portar coves de fems, feixos de llenya i altres coses (Lluçanès). Sac de mà: recipient semblant a un sac ordinari, però més petit, que serveix per a transportar coses un que va de viatge. []Tela de sac: la tela grossera i poc espessa de què se solen fer els sacs. Vela de sacs: nàut., vela emprada sense estar encara ben acabada. a) En les antigues corporacions de caràcter electiu, hi havia el sac o recipient de tela destinat a posar-hi els redolins o bolles amb els noms dels candidats elegibles. [...] Treure a sac, o de sac, o a sort i a sac, o a sac i sort: elegir pel sistema d'insaculació. [...] || 2. El dit recipient (|| 1) ple d'alguna cosa; la cosa que el dit recipient conté. [...]  a) fig. Sac de mentides: persona o cosa molt enganyadora. Sac d'errors: persona o cosa plena d'equivocacions. [...] || 3. Vestit talar de roba grossera, usat sobretot com a hàbit de penitència. [...] Els sacs de Montmaneu: són els homes de la vila de Montmaneu que, quan en alguna població fan pregàries per la pluja, van davant la processó vestits de sacs, escabellats i cridant: «Aigua, Senyor!» (Aguiló Dicc.). Frares dels sacs: (ant.) orde religiosa de frares, anomenats així potser perquè anaven vestits de sac, o bé perquè eren mendicants i portaven unes alforges per a captar. [...] || 4. fig. Vestit mal fet i massa balder. | 5. Peça de vestit de dona, a manera de brusa, ajustada al cos i llarga fins més avall de la cintura (or., occ.) [...] Sac cossat: la jaqueta de dona ben ajustada al cos (Empordà). Sac tirat: jaqueta curta de dona, amb botons (Urgell). || 6. Nuvolada que tapa el sol quan es pon (Empordà). || 7. Maletí de la gropera de la sella, destinat a portar la civada del cavall (Barc.). || 8. Bossa de l'extrem d'una peça de bou i vaca, dins la qual es recull el peix agafat. || 9. Tros de tela de sac que serveix per a ficar-hi les xarxes plegades i portar-les a les barques (BDC, xiv, 60). || 10. ant. La quarta porció de l'intestí. [...] || 11. a) Sac pulmonar: cavitat de parets membranoses que tenen alguns mol·luscs, plena de ramificacions sanguinoses i dins la qual entra l'aire.—b) Sac llagrimal: cavitat pròxima a l'ull, destinada a dirigir les llàgrimes al conducte nasal. || 12. Sac dels gemecs (o de gemecs): cornamusa (pir-or., or., men.). [...] a) fig. Persona que sempre es queixa, o prega, o gemega (or., men.). «En Toni és un sac de gemecs». || 13. Quantitat de mil pessetes, en el llenguatge d'argot dels malfactors. [...] || 14. fig. S'aplica, en diverses locucions, a designar persones o animals: a) Sac de carn: persona molt grassa.—b) Sac d'ossos: persona o animal molt magre. Un ase o burro... lo qual és un sac de ossos de pèl blanch, doc. a. 1609 (Aguiló Dicc.).—c) Sac sense cul: persona o animal que menja molt.—d) Sac de mal profit: persona o animal que està magre encara que menja molt. || 15. El sac d'ossos: nom del joc d'escarabat bum-bum, a la Vall de Ribes i al Ripollès. Loc.—a) Entrar o Donar a sac (o a saco): barrejar una casa o població. [...] —b) Omplir el sac: atipar-se, omplir-se la panxa.—c) Buidar el sac: defecar; fig., descarregar la consciència confessant-se; esbravar-se dient coses que costaven de retenir. [...] —g) Esser el sac dels cops: esser la víctima, el qui es carrega les molèsties o la malvolença dels altres. [...] —u) No caure en sac foradat: no esser desatesa una cosa, no deixar d'esser tinguda en compte.—v) Posar-ho tot dins el sac: rebre les paraules d'altri sense atendre-les, sense fer allò que els altres voldrien. «Aquí darrera tinc un sac, que tot m'hi cap»: ho diu el qui voluntàriament desatén allò que altri li diu. [...] —cc) Fer sac i soga, d'algú: abusar-ne, fer-ne allò que es vol, carregar-li tota la feina o la part desagradable de les coses (Empordà, Vallès, Penedès). Refr. [...] — b) «No diguis blat que no sigui dins el sac, i encara ben lligat»: vol dir que no cal confiar d'aquelles coses que encara han de venir.—c) «Quan tenim blat no tenim sac, i quan tenim sac no tenim blat»: es diu quan, havent-se resolt una dificultat, en sorgeix una altra.—d) «Al cul del sac es troben les engrunes»: vol dir que a la fi es comproven les conseqüències de les errors comeses.[...]

DIEC. SAC. 1 1 m. Receptacle de roba, ordinàriament de xarpellera, fet doblegant-ne un tros rectangular, cosint els voravius i deixant obert un costat, que forma la boca, la qual es reforça fent-hi un doblec. La boca del sac. El fons, el cul, del sac. Un sac de blat, de mongetes, de sucre, de cafè, de ciment. Al cul del sac, al capdavall del sac, es troben les engrunes. No diguis blat que no sigui al sac i encara ben lligat. Enraonar més que un sac de nous. 1 2 m. per ext. Ésser un sac de mentides, de malícia, de paciència. 1 3 sac de dormir Sac enconxat usat ordinàriament pels excursionistes per a dormir a la intempèrie o dins la tenda. 1 4 caure com un sac Desplomar-se. 1 5 ésser al sac Estar perdut, atrapat, mort. 1 6 ésser algú o un animal un sac d’ossos Ésser molt magre.
1 7 ésser el sac dels cops Ésser aquell a qui sempre toca de rebre, d’emportar-se les encarregades, etc. 1 8 ésser un sac de carn Ésser deforme de tan gras. 1 9 ésser un sac de mal profit Una persona, ésser flaca malgrat menjar molt. 1 10 posar en el mateix sac Considerar dos o més fets, qüestions, etc., com a comparables, englobar-los en la mateixa apreciació, incloure’ls en el mateix grup. 1 11 sac i peres Completament tot. Si no vas amb compte, perdràs sac i peres en aquest tracte. 2 m. sac de gemecs a) Instrument músic que consisteix en un sac de cuir al qual s’insufla l’aire per mitjà d’un tub i del qual pengen tres o quatre tubs, l’un dels quals, el grall, proveït de forats, fa la melodia i els altres, les trompes, produeixen un so greu continu. 2 m. sac de gemecs b) Persona que sempre gemega, es lamenta. 3 1 m. Receptacle de cuir o altra matèria flexible anàleg per la forma a un sac ordinari.

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat