TIMBAL
m. | músic. meteor. | |
1. m. músic. Instrument musical de percussió que consisteix en una caixa metàl·lica hemisfèrica closa en la base per una pell tibant.
2. m. meteor. Núvol rodó.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Garcia Soler Vida marinera: p 292 «timbals: núvols densos, lligats, com a pilotes.»
Manent Núvols Penedès, p 64: «Timbals: Són núvols rodons i que duran el mestral. Recollit a Calafell, on diuen timbalets i a Sitges. Són exclusius dels mariners i pescadors.»
Vilà Sitges festa major, p 120 «TIMBAL: És el tambor metàl·lic de bordons, propi per redoblar, que acompanya el grup de tres gralles formant la colla.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. TIMBAL. m, || 1. Instrument de percussió consistent en una caixa cilíndrica, de fusta o de metall, que té per bases dues pells tibants. [...] || 2. Núvol petit i que fàcilment es desfà (Costa de Llevant, Costa de Ponent, ap. BDC, xviii, 306).
DCVB. TIMBALÓ. m. Timbal || 2 (Costa de Llevant, Costa de Ponent).
DIEC. TIMBAL. 1 m. Timbala : Instrument de percussió que consisteix en una caixa metàl·lica hemisfèrica closa en la base per una pell tibant, que figura en les orquestres en nombre de dos, tres o més elements, acordats en to diferent i tocats per un sol músic. 2 m. Tambor 1 : Instrument musical de percussió amb una o dues membranes esteses en una caixa de ressonància de fusta, metall, terrissa, etc., que pot tenir formes diverse
