TALAIA
f. | topon. | |
f. topon. Lloc elevat de vigilància.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Carbonell Noms lloc Vilanova, p 489 «La Talaia. Muntanya e 280 m d’altitud situada a ponent del municipi... La talaia... lloc de guaita, en l sentit àrab d’”estar a dalt”, “estar a l’aguait”, tasca que donà nom al pujol».
CITACIONS LITERÀRIES:
Cañas Carbonet, p 22: «pujà al turó més alt i, des d’aquella talaia, contemplà els conreus».
Querol Subirats, p 43 «El primitiu caseriu de Lavern es formà, a finals del segle XVIII, entorn de Can Martí de la Talaia, una de les masies més antigues de Subirats.»
ONOMÀSTICA:
Entitats
Agrupació Excursionista Talaia, de Vilanova.
Toponímia
Selfa Onomàstica Vespella, 27: «l’Atalaia. És un bosc que hi ha damunt la roca del relotge»; 71: «Lo Camí de les Talaies. Camí que duia a uns murs de pedra seca actualment ensorrats».
Del fons del Grup de Toponimia de l’I. E. P.:
· La Talaia, a Calafell, Cubelles, Gelida, el Montmell i Vilanova.
· Puig de la Talaia, a Albinyana, Bonastre i Sant Martí Sarroca.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. TALAIA f. || 1. ant. Persona encarregada de vigilar mirant de lluny per prevenir un atac, per informar dels moviments de l'enemic, etc. [...]. || 3. Torre des d'on es pot observar el camp, la mar, etc., i donar avís del que s'hi descobreix. [...]
DIEC. TALAIA. 1 f. Torre des d’on es pot observar el camp, la mar, etc., i donar avís del que s’hi descobreix. 2 f. Acció d’atalaiar.
